«És la carrera que he vist passar més vegades davant de casa meva. Recordo la foto que em va fer el meu pare a Roses, ¡Ai, perduda! Al costat del Caníbal Merckx. Va ser el 1968 en aquella edició mítica amb els Gimondi, Ocaña i Perurena». Josep Maria Fonalleras, escriptor gironí, gran amant del ciclisme, lamenta que es perdés aquella instantània d’un any màgic de la Volta catalana que dilluns compleix 100 edicions, perquè el 1968 va ser especial per a la carrera, una edició de monstres del pedal, els que abans i després sempre han volgut participar en la la tercera carrera ciclista més vella del planeta, creada el 1911, dos anys després del Giro i quan el Tour només tenia vuit anys de vida. La Vuelta va néixer el 1935. I si mai s’hagués interromput –l’última vegada l’any passat per la pandèmia, durant la Primera Guerra Mundial, un parell d’ocasions en els anys 20 del segle passat i per la Guerra Civil–, ara s’estaria celebrant l’edició 110 en comptes de la centenària.