Fa molts anys Barcelona només tenia una terminal a l’aeroport. De fet, ningú deia com ara «vaig a la T-1 o a la T-2», en aquest últim cas l’aeroport de tota la vida. En aquells temps, també a diferència d’ara, avisaven els passatgers pels altaveus. Podies dirigir-te al taulell d’informació i demanar que avisessin tal o tal persona. Un dia, al tornar d’un vol, em vaig trobar un famós radiofonista de l’època. «Vine i acompanya’m», em va dir. Es va dirigir a informació i es va cridar a si mateix. Davant la meva sorpresa, va comentar: «És important que soni el teu nom i que la gent et recordi».