Que verd que era el Tour. Com deia Lance Armstrong en el primer dels seus llibres, que va ser un èxit mundial, no hi havia res millor que contemplar sobre la bici els verds paisatges dels Alps, o del Massís Central, per on discorre aquest divendres la 13a etapa de la ronda francesa. Podria ser un heroi, algú únic, un ésser superior capaç de guanyar ni més ni menys que set Tours consecutius entre 1999 i el 2005; va poder ser una època daurada, en la qual arribaven periodistes de Texas, que en la seva vida havien vist una bicicleta, i preguntaven per què Armstrong si era el millor, si era el número u, no guanyava totes les etapes; o per què tots rebien el mateix temps quan arribava el pilot si passaven diversos segons entre el primer i l’últim del grup a l’hora de creuar la meta.