La boira es va tancar al cim de La Cubilla just quan els primers de la general van travessar la línia d’arribada. Era com si s’apaguessin els focus de l’escenari de la Vuelta, com si no es volgués allargar un dia en què part de la companyia va tenir una mala actuació. No sempre es pot ser brillant. Fins i tot els millors actors, els que s’emporten els grans premis internacionals, tenen un paper dolent. I Alejandro Valverde no seria l’excepció, en una jornada que va acomiadar Astúries i en què Primoz Roglic també va saber patir, sense mostrar la força exhibida en etapes anteriors.

Va ser la jornada en què els que van brillar a El Acebo van mostrar certa debilitat i els que van haver de conformar-se amb veure diumenge a la distància l’atac de Valverde van demostrar a La Cubilla la satisfacció de la venjança. Superman va tenir una altra vegada la capa perfectament adossada al cos i Tadej Pogacar, 20 anys –mai ens hem de cansar d’escriure i recordar la seva edat–, va pujar un altre cop a un cim de la Vuelta demostrant que li esperen molts però molts dies de glòria en un esport en el qual roda impulsat per convertir-se en una estrella d’enorme magnitud. Amenaça la segona plaça a la general de Valverde, es reafirma al podi de la Vuelta i no se sap com i de quina manera reaccionarà en les dues etapes d’intensitat màxima que queden: dijous a la Sierra de Guadarrama i dissabte a la de Gredos.

Sobre el paper el comiat asturià a La Cubilla no era la millor etapa que tenia Valverde en aquesta Vuelta. Els ports llargs, de gairebé 20 quilòmetres com els que presentava aquest cim inèdit en la història de la carrera sempre han sigut els que pitjor se li han donat, tant aquí com al Tour. Ell prefereix pujades més curtes i explosives, com les que s’havia trobat fins a l’aparició de La Cubilla. La serra de Guadarrama és diferent, cap de les costes que allà l’esperen supera els 13 quilòmetres i el penúltim dia a Gredos és qüestió de resistir o d’atacar, segons es trobi el guió de la prova a un sol dia per a Madrid.

L’ofensiva de Superman

Semblava que amb una fuga establerta que només feia que sumar minuts, que rodava per Astúries amb la llibertat del pilot per bandera, el grup dels favorits que sempre es movia sota la batuta del Jumbo deRoglicja pensava en la jornada de descans burgalesa. Però, de sobte, Omar Fraile, convertit en gregari de Superman, va desenterrar la destral de guerra. Els que més patien, es despenjaven, entre ells un Nairo Quintana que va de més a menys, i en uns quants metres es quedaven sols els primers de la general.

Va ser llavors quan a 4 quilòmetres per al cim Superman va passar a l’acció amb el brillant Pogacar a roda. ¿On eren Roglic i Valverde? «No ha sigut ni el meu pitjor dia ni el més brillant però fins i tot Roglic ha mostrat debilitat», va justificar el campió del món. Només va cedir 23 segons a la cimera per obra i gràcia de Soler.

¿Va tenir Roglic instants de debilitat al comiat asturià? «Jo estava pendent de Valverde quan va atacar López, així que quan vaig veure que perdia una mica de terreny vaig anar a tancar el buit amb López (Superman) i Pogacar», va defensar. La funció a La Cubilla va acabar amb triomf en solitari de Jakob Fuglsang. Aquest dimarts descansa la companyia. 

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.