I Valverde... segon

El campió del món Kwiatwoski s'imposa a l'Amstel Gold Race, la primera de les tres clàssiques de les Ardenes

Imatge de postal de l’Amstel Gold Race, aquest diumenge, a Holanda. / AP

Alejandro Valverde és el ciclista incombustible. És el que sempre està on s'ha d'estar, el que no envelleix, el que lluita per tot... per tot el món. Sap adaptar-se a les carreres, situar-se, gairebé sempre bé, com aquest diumenge a Holanda, i també com ha succeït a l'Amstel Gold Race, el que troba un rival, dels que no acostumen a aparèixer tant com ell, els que estan més amagats que ell durant la carrera, i el que el venç. Tots contra Valverde. Victòria de Michal Kwiatkowski i Valverde, segon, en la lluita, com sempre.

Kwiatkowski, just és escriure-ho, tampoc és dels que es queden al marge de bona part de les carreres de l'any. Se'l va veure, i molt, durant la París-Niça, i a Valkemburg ha aparegut el just i necessari per imposar-se i fer-ho vestit amb el mallot irisat de campió del món per demostrar que és una tonteria la farsa que aquest maillot maleeix qui el porta.

La clàssica de la cervesa

L'Amstel Gold Race és la clàssica de la cervesa, en la seva 50a edició, la principal carrera ciclista d'Holanda, la que puja tot el que es pot pujar en un lloc anomenat Països Baixos, correguda sota el sol, controlada pel Movistar, on el BMC ha tractat de reeditar la victòria de fa un any de Philippe Gilbert, ha sigut la primera de les tres grans clàssiques de les Ardenes, dimecres arriba el torn de la Fletxa Valona i diumenge que ve de la Lieja-Bastogne-Lieja, sens dubte, la de més prestigi de les tres.

¿Què va fer de malament Valverde? Res. El seu equip va controlar la prova i va saber coordinar-se a administrar el treball quan altres esquadres van portar el timó de la prova; BMC, sobretot, però també Orica i fins a Tinkoff. Ha sabut assossegar-se amb l'arrencada salvatge de Gilbert en el mur de Cauberg. L'ha vigilat i controlat, per enxampar-lo quan el belga, per necessitat física, ha hagut de domar el seu impuls ferotge. I va bregat en l'esprint, sense ser, segurament, el màxim favorit per a la victòria final. Punts d'or per a Valverde en el que més que un afany és una meta a la qual arriba per la seva regularitat en les grans carreres. El ciclista murcià va acabar fa un any com a número u de la classificació mundial i aquesta temporada té molts números per repetir la proesa. Dimecres aspira a repetir el triomf de fa un any a la Fletxa Valona i diumenge, a millorar la segona plaça del 2014 a Lieja. Si guanya serà el tercer triomf en la sensacional 'Doyenne'.