Cantaven The Rolling Stones això de «It’s only rock’n’roll but I like it», i podrien cantar els membres del celler Wines N’ Roses Viticultores «it’s only wine but I like it». Perquè el seu projecte, cert, té molt rock’n’roll. «Ens encanta la música i som molt festivalers, i com que el món del vi és molt avorrit, vam voler treure-li la part divertida a través de la nostra afició», avança Toni Arráez, enòleg i líder d’aquesta ‘banda’ que, un bon dia, va decidir posar-li so de guitarra elèctrica al seu nou projecte.

Un projecte iniciat fa tres anys que té en catàleg Sympathy for the devil, Highway to hell, Born to be wild, The final countdown i Light my fire. Cançons de ses satàniques majestats, AC/DC, Steppenwolf, Europe i The Doors, respectivament. I que anirà creixent amb vins inspirats en clàssics de Queen (sona ‘We will rock you’), Guns N’ Roses (‘Sweet Child O’ Mine’) i d’altres.

Arráez, que també està en la Bodegas Arráez, propietat de la seva família, ha sabut treure totes les notes a cada varietat escollida, gairebé sempre autòctones del País Valencià. Té fins i tot un rotllo interactiu perquè la caixa de vins porta un codi QR amb la ‘track list’ amb les cançons que proposen Arráez i la seva ‘troupe’ i a la qual pots afegir les teves favorites.

A continuació, els comentaris de l’enòleg i director tècnic sobre les ampolles, que costen una mitjana de 7 euros.

Sympathy for the devil 2021

«The Rolling Stones agraden a tothom i ha marcat moltes generacions. És molt accessible, com aquest vi. Aquesta cançó seva va tenir problemes per ser publicada i radiada perquè era molt llarga, més de sis minuts. Comença més lenta i després accelera. Nosaltres volíem un vi diferent, rodó però amb una acidesa i una frescor molt bèsties, una mica com aquesta peça i el seu canvi de ritme.

Porta verdejo i sauvignon blanc, però té més gust de sauvignon blanc. És un vi de la Terra de Castella, fet fora de la nostra zona, a 100 quilòmetres a l’interior, perquè volíem sortir del moscatell típic de València i apostar per una cosa més fresca i coneguda internacionalment».

Highway to hell 2020

«La monastrell és la meva varietat favorita perquè és típica d’on soc, La Font de la Figuera (València), i el meu avi i el meu pare les han treballat. Volíem fer un vi elèctric, amb molta fruita, molt directe, que ha passat dos mesos en bota i que resulta fàcil de beure però que té molt ‘punch’ i molta energia. Precisament com aquest clàssic d’AC/DC».

Born to be wild 2020

«Aquest vi elaborat amb bobal que ha passat mig any en bota, és el més suau i fàcil d’entendre de la gamma gràcies que la varietat és molt fresca. Per a mi, el concepte salvatge (‘wild’) l’associo a la llibertat, al disfrutar de la copa com vulguis. Un vi per a tots els públics».

The final countdown 2020

«Potser Europe desentoni en la nostra col·lecció perquè els puristes no és un grup de rock, però la gent més jove, potser amb menys cultura musical és el que més reconeix perquè és una cançó molt elèctrica i energètica. I per això fem aquest vi, amb sis mesos de fusta, amb una ‘high voltage’ monastrell, és a dir, més concentrat, més àcid, més fresc. La monastrell portat a un esglaó superior».

Light my fire 2020

«The Doors és el meu grup favorit i havia de clavar-lo com fos. Era un grup d’intensitat, d’excés, de potència, d’extrems, alternatiu, i crec que encaixa bé amb la garnatxa tintera, perquè és l’únic raïm tinta la carn de la qual és tinta. De manera que és el vi més alternatiu de la col·lecció. Ha passat sis mesos de bota».