Les lleis de la paella (talibans, absteniu-vos-en), per Pau Arenós

Les paelles tenen les seves lleis i cada dia se’n transgredeixen més que el codi de circulació. Són normes senzilles, eficaces, útils i enginyoses perquè el plat deixi de semblar una regurgitació de formigonera. 1. El més determinant és l’instrument: pla, d’acer polit, de vores baixes i amb dues nanses. No serveix una paella, no serveix una cassola, no serveix una olla de pressió. I qui recorri a una superfície de tefló hauria d’anar a l’infern perquè Satanàs li torri els peuets en una cassola amb fons antiadherent. 2. Si vols fer una paella valenciana, segueix el sentit comú i la contenció: uns quants elements per a un resultat gran. En el cas que desitgis ficar-li burrades, el més senzill és que suprimeixis el gentilici. Mentre facis servir una paella, pots anomenar-la (en veu baixa i sense fanfarroneria) paella..., però no valenciana. 3. Utilitza ingredients senzills, perquè els grans, i la seva màgia absorbent gràcies al midó, són fràgils. Que converteixis el paelló en un abocador no es traduirà en més sabor. Si recorres al xoriço, no hi afegeixis companyia: és impossible que un altre ingredient sobrevisqui a la bomba. 4. La moda dels arrossos de capa fina-fina-fina no és nova, però sí dominant: és l’escola del xiclet, del gra xicletós. 5. El millor negoci del món: als restaurants, racions que superen els 20 euros per persona (fins a 30-40 a l’Eivissa blanca), plomada de tontos. 6. No, Chimo Bayo (amb cognom de marca d’arròs), no era necessari que fessis un himne a la paella. Millor dedicar-lo al bacallà, tot i que l’adequat seria Paco Pil(pil). 7. L’arròs és una festa: la forma rodona i el color solar assenyalen que ens agrada viure en comunitat, i compartir. 8. Sofregit potent + caldo intens = beure com un cavall tota la tarda. 9. Els bascos no ho van inventar tot. Tampoc la paella. 10. Si cuines per a una multitud, fes-te el sord. El ‘cunyadisme’ i l’‘amiguisme’ serà insistent: «¿I no hi poses gambes?, «la meva mare prefereix musclos de llauna», «aquí li aniria bé un toc de curri», «un valencià m’ha dit que si no tens aigua d’un pou situat al mig d’un tarongerar recollida una nit de lluna minvant mentre fas saltirons i et toques el nas no és una autèntica paella valenciana»... I així fins al final dels temps. 11. El més important quan fas una paella és tenir preparat el repertori d’excuses. 12. La paella perfecta mai és la que estem menjant, sinó una altra que va ser menjada anteriorment. 13. Del que es parla quan es menja paella és sobre quan menjarem la pròxima paella.

Les lleis de la paella (talibans, absteniu-vos-en), per Pau Arenós

Són normes senzilles, eficaces, útils i enginyoses perquè el plat deixi de semblar una regurgitació de formigonera

Tres receptes d’arròs (en vídeo) perquè t’aplaudeixin

El millor arrosser d’Espanya ens xiva els seus trucs i la seva recepta campiona

El més llegit