Restaurant La Tancada: la paella es planta al càmping

El càmping és aquest lloc –de vegades, altament sofisticat– on la gastronomia no és el primer reclam. ¿Existeix la cuina de càmping? ¿És un gènere amb identitat o una suma d’emergències, amb les pizzes i el pollastre a l’ast com a opcions triomfals? Vaig entrar a La Tancada amb la pregunta i per saber per què Xavi Montañés, que va treballar amb Fran López a Villa Retiro i amb Xavier Pellicer a Can Fabes i va voltar per París, Menorca, Mèxic i Tailàndia, havia aparcat el seu saber en aquest campament a tres quilòmetres del Poblenou del Delta i al costat de la llacuna de la qual l’establiment pren el nom. En la ruta, ens creuem amb agrons rojos als camps d’arròs. El Xavi és fill de la Montserrat i el Pepe, fundadors de l’espai fa més de 30 anys, que tenia una intenció primigènia d’obrir un senzill local de gelats i refrescos per a turistes camí de la platja. El Xavi m’explica la vida del Pepe, que és dura per culpa d’una malaltia degenerativa i que va ser durant anys el cuiner de La Tancada, on va haver d’armar, llavors, el lloc de treball amb baranes per moure’s i subjectar-se. Tinc clar, doncs, que demanaré la paella del Pepe, en el seu honor. L’oferta arrossera de la casa és potent, amb vuit possibilitats, entre les quals, un atractiu arròs de bacallà amb capipota. Al comandament dels arrossos hi ha Josep Montañés, el germà del Xavi, amb caseta pròpia, set paelles i quatre focs i altes temperatures. Han invertit una pasta per comprar els ginys de Mimcook, aquestes paelles auxiliades per un programa d’ordinador. Agrons rojos i tecnologia. El Xavi està en un procés de retrobament: ho va intentar en el passat apropiant-se de les nits campistes, mentre el Pepe cuinava de dia. Recorda el ravioli de mango amb llamàntol i els pedrers amb crema de llimona. Al llarg del temps, ha estat entrant i sortint de La Tancada, i fins i tot va tenir el seu restaurant a la Ràpita. Segueix amb un projecte a Amposta: l’hamburgueseria Bipolar. Avui, al capdavant de tot, amb el Pepe jubilat però sense absentar-se, ha de mesurar bé els passos, construir una carta possibilista, de la qual, per mi, sobren plats com el bacallà amb romesco (¿bacallà, aquí?) i el llom amb patates, tot i que no oblidem que això és un càmping. Vaig, per tant, a la proximitat i a la coherència, i ho disfruto. Alguns fregits: uns lloritos amb maionesa d’all escalivats, unes ortigues d’aplaudiment i la croqueta de llamàntol amb una làmina de tonyina a sobre, segons la moda, i salsa bearnesa a sota. «La tinc perquè és el que més venia al meu restaurant, Espai Xavi Montañés», recorda. El xapadillo d’anguila és imprescindible, fregit i amb un oli de nyora. Fora de carta, a més dels lloritos, els morralets amb carxofes, formidables. De postres i en record de França, una ‘crème brûlée’ de xocolata. De la curta carta de vins, n’extrec un brisat del Montsant que hi encaixa de meravella: la garnatxa Blanc d’Orto 2020. Dos menjadors i, en projecte, un tercer, sota la direcció de Lucila Campagna, cognom campista. Explica el Xavi com va arribar amb l’últim avió de l’Argentina abans que la pandèmia tanqués el món. Som-hi amb la paella del Pepe. Bon punt per al gra, varietat bomba de Lo Nostre Arròs, sabor potent, sofregit, caldo de peix i un pupurri de secundaris: llagostí, escamarlà, sípia, mongeta tendra, pèsol, musclo. Sé que hi ha producte congelat (i el preu no enganya: 16,40 € la ració), però és la paella que feia el Pepe i que s’ha de conservar i que parla d’herència, resistència i esforç. Per a exquisits, la de llamàntol fresc i «nacional», a 28,50 € per persona. ¿Existeix la cuina de càmping? Sí, a La Tancada. I és una cuina que transcendeix el càmping.

El més llegit