¿Existeix la cuina de Barcelona?, per Pau Arenós

Les metròpolis són com baietes: ho absorbeixen tot. La gastronomia també està sotmesa a la impregnació. Saber, d’una manera científica, quins són els plats que les grans ciutats han expandit és altament complex i confús. Podríem dir que Londres ha tacat el planeta amb el curri per la seva potència com a altaveu –colonització i adaptació–, i que és Nova York la responsable que la pizza sigui una icona planetària, també pel mateix efecte de megàfon. La cuina barcelonina, com la madrilenya, ha sigut construïda gràcies a la suma de molts, amarada de les diferents onades migratòries. En l’última edició, el ‘Corpus de la cuina catalana’ ha acceptat a les seves files el gaspatxo per la seva gran implantació, davant la perplexitat d’alguns puristes ridículs, que entenen el que mengem com una cosa divina i immutable. Alerten que el següent podria ser el sushi, i és tan alarmista com la previsió d’un meteoròleg apocalíptic, perquè els litres gaspatxaires que es consumeixen a les cases són un oceà respecte de les gotes de peix cru. La cuina de Barcelona no existeix perquè en són moltes, d’una banda per l’escassetat de plats documentats i, de l’altra, en diversos casos, per les aclimatacions: els canelons (diferents dels italians), la sarsuela, la bomba, l’arròs de colomí, l’arròs Parellada, el pijama, el bacallà a la llauna, el llom amb mongetes (i el repertori de les fondes de sisos)... ¿I els ingredients? Les captures del port, i aquestes gambes que venen com de Palamós i són del veïnat, i les hortalisses del Parc Agrari, i curiositats com el vi de Collserola i petits obradors de formatges o fumats. I l’espessa xarxa de pastisseries. Per això s’agraeixen esforços com el del restaurant Windsor, on han indagat a la recerca d’un hipotètic Menú Barcelona, basat en la lectura d’un llibre de Néstor Luján. Ho explico en una crònica i em satisfà que l’allioli en sigui protagonista, per a horror dels llepafils. La cuina de Barcelona no existeix, però sí les cuines de Barcelona, que són també les cuines de Catalunya i totes aquelles cuines variades, fragants, generoses que han deixat empremta en el temps i els carrers. Els plats de la setmana *¿I qui no ha menjat esperma (de peix)? *Mencía, godello i prieto picudo: les varietats de raïm de moda del nord d’Espanya per refrescar els brindis *«Poques receptes superen la patata rostida»: reflexions culinàries de l’escriptora Laurie Colwin *¿Són l’espàrrec verd i el blanc el mateix? *10 restaurants on podem menjar formidablement al migdia per menys de 20 € *¿Quin vi marida amb Marilyn Monroe? ¿I amb Rosalía? La sommelier Meritxell Falgueras respon *A la caça de la ressenya positiva a Google o TripAdvisor: així busquen els restaurants les 5 estrelles *Doppietta: un italià diferent *12 bons restaurants del barri de Gràcia que no hauries de perdre de vista *Això és el que es menja a la millor pizzeria d’Europa *¿Saps què és un hidrosommelier? *3 cremes fredes per combatre la calor *‘Sikil pak’:: t’ensenyem a fer aquest gustós i senzill plat maia *¿Com podem fer pa sense gluten? La recepta definitiva *Multimèdia | Guia dels aliments de temporada: maig, el mes de la cirera

¿Existeix la cuina de Barcelona?, per Pau Arenós

La gastronomia barcelonina, com la madrilenya, ha sigut construïda gràcies a la suma de molts, amarada de les diferents onades migratòries

Celebrem el delta de l’Ebre

‘Marimuntanyejar’: l’auge del mar i muntanya

El més llegit