Alta cuina amb vistes

Albert Adrià i Alain Ducasse ajunten el seu talent sota la mirada de la torre Eiffel

  • El xef català i el francès impulsen un restaurant d’alta gastronomia, l’ADMO, durant 100 dies a París

  • «És una cuina d’autor, integració i obertura», assegura el cuiner gal, que compta amb 21 estrelles Michelin

Deixar els egos de banda i ajuntar el talent. Dos dels xefs més coneguts d’Europa –el català Albert Adrià i el francès Alain Ducassehan impulsat un restaurant conjunt a París. Obert el 9 de novembre, l’ADMO oferirà durant 100 dies un menú experimental a tots els amants de l’alta gastronomia que es puguin gastar 380 euros (sense incloure el preu del vi) per comensal. Una «experiència» amanida amb la bellesa de les magnífiques vistes a la torre Eiffel des de la terrassa de l’últim pis del museu Quai Branly, on és aquest centre gastronòmic.

«Si cau la torre Eiffel, ens caurà a sobre», va fer broma aquesta setmana Adrià, de 52 anys, amb el seu estil desimbolt i senzill en una entrevista amb diversos mitjans, en què va ser present EL PERIÓDICO, al luxós hotel Meurice, al cor de la capital francesa. El camí per arribar al restaurant forma part del còctel sensitiu proposat pels dos mestres.

Del trànsit frenètic a la vora del Sena es passa al jardí exòtic del Quai Branly, abans d’endinsar-se en l’imponent edifici del museu dissenyat pel francès Jean Nouvel, per iniciativa de l’expresident Jacques Chirac. Un cop a taula, els paladars refinats, i amb recursos per permetre-s’ho, podran disfrutar dels cinc plats del menú de migdia i els set del de nit.

«És una cuina d’autor, integració i d’obertura. La proximitat entre França, Espanya i Itàlia ens ha permès desenvolupar aquest treball conjunt», va assegurar Ducasse, de 65 anys, que compta amb 21 estrelles Michelin –qui més en té al món– en restaurants a França, el Regne Unit, el Japó o els Estats Units, entre altres països. «A taula no hi ha nacionalitats. La cuina ha de servir per reconciliar el món, és un espai polític», va reivindicar el xef francès, amb la seva habitual retòrica superlativa i redundant.

Una iniciativa singular sorgida per la pandèmia

Una iniciativa singular sorgida per la pandèmiaL’estil refinat, tradicional i centrat en productes de proximitat de Ducasse, al costat de la innovació i la desimboltura d’Adrià. A primera vista els dos xefs es troben als antípodes. ¿Com va sorgir aquesta mixtura entre dos vells coneguts? La pandèmia i el seu gran impacte en l’hostaleria van afavorir aquesta unió.

Adrià, que amb el seu germà Ferran va enlluernar fa una dècada la gastronomia mundial amb El Bulli, es va veure obligat a tancar els restaurants barcelonins Tiquets, Pakta, Hoja Santa (de pròxima reobertura) i Enigma i dissoldre el grup El Barri, administrat juntament amb els germans Iglesias. Ducasse també va perdre el Plaza Athénée, després de dues dècades gestionant el servei culinari al luxós hotel parisenc.

«Alain va venir a passar un cap de setmana a Barcelona i em va dir que estava pensant que féssim alguna cosa junts a París. Després de la pandèmia em va trucar i em va preguntar:¿Et vols divertir?’», va explicar Adrià. La combinació d’estils es veu reflectida en aquest projecte, en què també participen el xef francès Romain Meder i la pastissera Jessica Préalpato –guardonada el 2019 com la millor del món–, dos col·laboradors habituals de Ducasse.

A la mateixa carta plats senzills però exquisits, com el pa amb mantega o el típic formatge francès, distintius del gust Ducasse, es barregen amb altres de més experimentals, al més pur estil Adrià, com una sopa calenta de cigrons amb caviar. Els àpats van acompanyats amb una selecció de vins, sobretot de la marca Dom Pérignon, també partícip en el projecte amb el seu cellerer Vincent Chaperon, que proposa el seu nou vi rosat 2008.

«Ens és igual si es tracta d’una cuina d’Adrià o Ducasse»

«Ens és igual si es tracta d’una cuina d’Adrià, Ducasse o Meder», va declarar Romain Meder. «No és una competició d’egos, hem vingut a disfrutar», va afegir la francesa Préalpato, d’origen italià. No obstant, hi ha el risc que els gurmets més exigents acabin decebuts a l’anar al restaurant amb l’expectativa de trobar-se amb una demostració de la cuina Adrià o Ducasse i, en realitat, el seu paladar es confrontarà a una cosa diferent, a l’haver-se barrejat els estils.

«No hi ha res que em faci més por que deixar indiferent», va dir Adrià sobre la seva implicació en una iniciativa poc habitual de combinar la mestria de diversos pesos pesants de la gastronomia.

Amb una capacitat màxima de 100 comensals per tanda, el restaurant estarà obert fins a finals de febrer. Però aconseguir una taula no resultarà fàcil, perquè ja hi ha una llista d’espera per a les reserves. Fins i tot es diu que un dels clients serà el president francès, Emmanuel Macron. Si aconsegueixen un ple total, obtindran uns ingressos d’entre 9 i 10 milions d’euros.

¿Aquest restaurant temporal es podria convertir en un de perenne? Adrià i Ducasse van assegurar que no es plantejaran aquesta possibilitat fins que s’hagi acabat aquest primer projecte. Llavors, decidiran si volen ajuntar el seu talent més enllà del llindar simbòlic dels 100 dies.