Deu bons restaurants que hauries de conèixer abans que acabi octubre

És la història de sempre. ¿On anem a menjar o sopar? Davant una oferta tan extensa, què millor que deixar-se guiar. Nosaltres et proposem aquests 10 bons restaurants de Barcelona que hem visitat en les últimes setmanes i que valen molt la pena. Són aquests. La Morera «Hi ha gent que es gasta els 10 euros del menú, i d’altres, 200», expliquen els amos d’aquest bar a la sortida i entrada de Mataró (avinguda del Maresme, 507) amb un celler de campionat. A La Morera igual et serveixen gaspatxo, porra antequerana, tripes de vedella, mandonguilles, truita de patates feta al moment i amanida que ostres, espardenyes, gambes XL i llamàntol. Dos Pebrots Dos Pebrots (Doctor Dou, 19) és un restaurant de cuina mediterrània de totes les riberes i èpoques que s’ha convertit en referència mundial del ‘garum’. Però en la seva última visita, el cronista gastronòmic d’EL PERIÓDICO, Pau Arenós, va parar atenció a la careta de porc, a la carta del restaurant des del 2016 (a 18 €). També va provar la coca de sardina, les freses de bacallà i pernil i l’ostra Barcino, curada i assecada, la llengua de vaca madurada i cuinada a baixa temperatura amb vi negre i el colomí. Bar Veraz Pedro Tassarolo, el nou xef de Bar Veraz, el restaurant de l’Hotel Barcelona Edition (avinguda de Francesc Cambó, 14), al costat del mercat de Santa Caterina (d’allà surten els ingredients), imprimeix caràcter als platets per compartir d’arrel mediterrània. Un dels seus ‘hits’ és la bomba de botifarra amb maionesa picant però sense passar-se. Un mos amb molt sabor que resumeix bé el treball d’aquest xef que havia passat pels fogons d’El Bulli i Mugaritz. També destaquen les patates braves, l’albergínia rostida d’aires orientals i el ‘ratatouille’ amb amaniment d’herbes. Deliri David Morera barreja a Deliri (Còrsega, 242) plats de la memòria, amb aportacions atractives, i clàssics sobre un terra d’aire barceloní i sota una volta catalana. Els seus anomenats ‘macarres’ són uns macarrons que en realitat són ‘rigatoni’ farcits amb cuixes de pollastró i retalls de costella de porc, beixamel i consomé, amb un cordó de salsa de rostit i salsa de tomàquet amb un toc de vinagre de Mòdena. Altres plats: croqueta de pollastre sobre una salsa de rovell i chipotle, arròs de gambes mantegada, resquills de bonítol amb un escabetx blanc, verdures crues, remolatxa i codony... Nonna Maria La pizzeria barcelonina Nonna Maria servirà durant l’octubre la creació de Jesús Sánchez, xef del Cenador de Amós, a Cantàbria. El cuiner és l’últim tres estrelles d’Espanya: el novembre del 2019 la guia Michelin li va donar el premi màxim. Ara ha acceptat el repte de Jérôme Quilbeuf i Rie Yasui, propietaris de Nonna Maria, a l’Hotel Meliá Barcelona Sarrià (avinguda de Sarrià, 50). «¡És la meva primera pizza!», respon amb aquest somriure entre modest i salat sota la característica gorra. És de pollastre picasuelos estofat amb vi negre i formatges. Una crema de Picón Bejes-Tresviso i talls de Las Garmillas, formatge tendre de vaca, uns punts de pesto i amanida de canonges (22 €). I sobre el picasuelos, el suc concentrat de la cocció. Goxo ¿Què es menja a Goxo (Déu i Mata, 69-98), com és Goxo, el nou restaurant de David Muñoz a Barcelona? Respon a la pregunta amb la seva crònica Pau Arenós: cadires vermelles, taules negres, una gran barra i safates amb els ‘udon’ Singapur amb suquet, el pollastre fregit «hipercruixent», el pollastre ‘coquelet’ amb ‘baos’, patates paja i salses, gaspatxos com el de maduixots amb tomàquets madurs i el de guaiaba amb menta... Tot això, en racions abundants, pensades per a dues persones o per a partidaris de l’excés. Ultramarinos Marín Molts cuiners a les taules i la barra disfrutant d’una cuina senzilla (tres apartats: a la planxa, de la vitrina, de la Marín, salses). Plats per apuntar d’Ultramarinos Marín: la (excel·lent) terrina amb talls de cinc aus, el (excel·lent) escabetx de verat, les gambetes bullides, la (excel·lent) escalivada a la brasa, els (excel·lents) calamarsets a la planxa, la (excel·lent) papada tallada fina, la (excel·lent) salsa verda amb lluç, el mató, també fet al restaurant, amb mel i fonoll, i la patata: bullida, escalivada i, en una cassola de ferro i amb llard de porc ibèric, cuinat, i aixafat amb l’espàtula, cruixent, saborosa, insospitat, per mullar en allioli, en romesco i en maionesa. Enriqueta Enriqueta és nom de tieta. Així que posar aquest nom a un restaurant pot portar a engany. Tret que la tieta Enriqueta sigui una dona viatjada a qui li agradin els plats de mig món (si són picantetes, millor), saludables majoritàriament i presentats de manera molt atractiva. És el cas d’aquest restaurant del carrer d’Enric Granados, 107, que porta pocs mesos obert amb una proposta gastronòmica divertida i de sabors potents que executa el xef Martín Francioni i que fa honor al lema de la casa: ‘Cuina sana i bufona’. Can Jubany «Fa anys vam decidir que anàvem a fer la millor cuina catalana, ni la tombarella cap endavant ni el triple salt mortal cap enrere. El que sabem fer, fer-ho molt bé». Com el caneló de pollastre amb rossinyols i trufa estival. ¿Quants canelons ha venut Nandu en els 26 anys que porta obert Can Jubany (els compleix el 2 de novembre)? Després d’uns càlculs, diu: «Potser, 1,5 milions». Hi ha més que canelons en aquest restaurant de Calldetenes (carretera de Sant Hilari, s/n): el paelló d’espardenyes (en el seu punt) amb caldo d’escamarlans, l’arròs amb crosta, el tàrtar de gamba amb caviar a sobre i alvocat, la flor de carbassó farcida de brandada, la crema freda de remolatxa i rodanxa de cogombre (i també la seva flor), els mini vegetals que puntegen el garrí, la versió del bacallà a la catalana... JOK El periodista Joan Maria Pou s’alia amb el restaurador Kim Díaz per crear el restaurant JOK (Mallorca, 275). Tots dos, juntament amb l’empresari Oriol Badia posen en marxa un negoci que ofereix cuina catalana i una agenda cultural a base de tertúlies, música en directe, monòlegs... L’establiment, que llueix les sigles dels seus impulsors, s’instal·la a l’impressionant local modernista de l’Eixample que al seu dia van ocupar Beltxenea i Rilke i serveix plats del receptari català. «Una mica a l’estil del que fa Fermí Puig, però sense pretensions d’alta cuina», avisa Díaz. El celler estarà compost per vins, destil·lats i licors d’origen català en un 90%. El menú de migdia costa 28 euros sense begudes, i per les nits, amb plats «més d’autor», només es poden demanar plats de la carta.

Deu bons restaurants que hauries de conèixer abans que acabi octubre

Si has de sortir fora aquests dies a menjar o a sopar i no ho tens clar, aquesta llista t’ajudarà

El més llegit