11 terrasses per sopar sota les estrelles

Com deia Julio Iglesias, ‘que no se rompa la noche’... Almenys fins a les 23 h. Semblava que mai no ho aconseguiríem, però per fi podem sortir a sopar als nostres restaurants preferits i demanar aquella última copa que ens portarà directes al llit. Avui sopem fora, en una terrassa, amb tota la nocturnitat i traïdoria que ens càpiga al pit. No hi ha res a celebrar, ho sabem, però per fi podrem assaborir allò que fa un any en dèiem oci. I no em venen al cap uns llocs millors per recuperar sensacions que les següents terrasses gurmet, enclavaments de poder gastro en què corre l’aire i els millors plats de la ciutat. Menjar, beure, estimar, respirar... ¿O és que la vida no era això? 1. Eufòria al xamfrà Serotonina des del 1899 Tomás Abellan va rescatar i va reformar amb un gust exquisit aquest bar d’ecos modernistes obert el 1899. L’Alegría té una de les terrasses més majestuoses i vivaces de l’Eixample, un solàrium amb tendal vermell que cotitza altíssim a la Nasdaq del ‘bon vivant’. A l’Alegría es menja amb ídem. Vins extraordinaris i plats populars que no renuncien a l’elegància i la qualitat: la russa de la família Abellan és un ‘hit’, les albergínies al miso són per a majors de 18 anys, la truita trufada és un núvol de felicitat i les seves mandonguilles ‘al nero di seppia’ tenen ultres radicals. Mai un nom havia descrit tan bé un restaurant. Bar Alegría. Comte Borrell, 133. 2. A dalt del tot Arrossos amb vistes La seva fastuosa i enorme terrassa no enfosqueix en absolut els arrossos que surten de la cuina, i això ja és dir molt. La Terraza Martínez és la terrassa en majúscules: un espai a la muntanya de Montjuïc amb vistes panoràmiques de la ciutat i el litoral barceloní, un regal per als sentits que s’acomoda com un guant de vellut a una carta mediterrània amb peixos a la brasa, gra d’entitat (el meu arròs preferit, el del Señorito) i carns de nivell. Si busques oxigen i bona cuina, has ascendit a l’Olimp adequat. Terraza Martínez. Carretera de Miramar, 38. 3. ‘Rolls’ a la riba Llamàntols de l’alba El seu ‘fish & chips’ amb peix fresc, crosta especiada i patates al curri és una bogeria. Concebuda pels germans Alam després d’una nit de festa al Apolo, la recepta esmentada s’ha convertit en el motor d’una xarxa de restaurants que acaba d’obrir una nova sucursal a la Barceloneta, a un salt de la platja. En destaca la seva terrassa, temperada pel sol i el salnitre, un mirador al Passeig Marítim que val un imperi britànic. Coneguts de la casa com el cebiche d’escopinyes, el caçó en adob o les braves de pop conviuen amb un nou ‘hit’ exclusiu d’aquest local: el ‘roll’ de llamàntol, un cilindre de brioix torrat i farcit d’abundant crustaci en salsa que t’omplirà les entranyes de felicitat. The Fish & Chips Shop Beach. Pepe Rubianes, 37. 4. El sopar de la teva vida Vins i estrelles Un dels millors cellers de vins naturals de la ciutat. Plats de cuina catalana i més enllà que busquen ser sublims (aquells macarrons gratinats). Una localització immillorable: la tranquil·la i amagada plaça de Cardona, a Sant Gervasi. Servei atent, docte, hospitalari... Tot això ha convertit l’assossegada terrassa del Monocrom en un punt de màxim interès per a amants de la vida. De moment, a la nit només obren els dijous, divendres i dissabtes... ¡Corre-hi! Monocrom. Plaça de Cardona, 4. 5. Mar endins Arrossos al sol Solera, hospitalitat, Els Pescadors és un restaurant d’altres temps. En aquesta institució no es menja, es viu, per això no en trauries els seus parroquians ni amb gas sarín. Amb 40 anys d’acció, ha mantingut intacta la seva espinada de taverna marinera. La terrassa a la plaça de Prim, a Poblenou, podria pertànyer a qualsevol casa de menjars de la costa catalana. Arrossos i peix del dia són les contrasenyes d’aquest negoci familiar en què hauríeu de provar les tires de sípia amb botifarra, cansalada viada i ou, el Sant Pere amb mantega negra i tàperes, l’arròs mariner de la casa i fins i tot els canelons (de campionat). Acabaràs llepant fins i tot el marbre de les taules. Els Pescadors. Plaça de Prim, 1. 6. Anem a la platja Cebiches mexicans ¿Una platja mexicana a la plaça de Sant Agustí Vell? Pots comprar els bitllets al Costa Pacífico, una cebicheria mexicana al nucli antic del Born que podria ressuscitar la mare de Bambi amb els seus tacos a l’estil cala amb peix fregit, possiblement els més bons de BCN. La seva renovada terrassa, sense trànsit i a l’empara dels arbres, convida a banyar-se en un mar d’aguachiles, tacos mariners, cebichets verds i michelades. Santuari per a ressaques. Tu poses el mal de cap; ells, la resta. Costa Pacífico. Plaça de Sant Agustí Vell, 13. 7. El ‘last’ Còctels, pollastre i oxigen L’en altre temps cocteleria Two Schmucks ha crescut i s’ha mogut uns metres, a la plaça d’Emili Vendrell, un requadre amb tímids apunts de vegetació, poquíssim trànsit i agradable microclima. En aquesta colorista megaterrassa, els teus problemes es dilueixen amb el primer xarrup del Bloody Mary de la casa: exquisit. I l’amor és insuportable quan descobreixes el seu menjar ‘ugly delicious’, amb uns nivells de gust còsmics, racions generoses i preus ajustats. Ben aviat tindran menú per a sopars, de moment dues drogues per provar: el pollastre fregit amb salsa asiàtica i ‘waffles’ (eufòria intensa) i el Kimchi Philly, un entrepà amb brioix artesà, vedella, formatge fos i ‘kimchi’ (adeu, Satisfyer). Two Schmucks. Plaça d’Emili Vendrell. 8. Desfilada de grans plats Esplendor a la plaça Molina Les dues vegades que he anat a La Xarxa he sortit ballant claqué: que bé que es menja en aquesta casa del Grup Varela, una casa que s’ha traslladat a l’elegant local que abans ocupava La Bodega i, per tant, disposa d’una terrassa celestial a la plaça Molina. La Xarxa és garantia de panxa contenta: cuina de mercat pròxima, producte suprem, bona carn, marisc i peix, zero flipades, molt ofici i uns macarrons farcits de galta al seu suc que haurien de ser assignatura obligatòria en tot el sistema solar. La Xarxa. Plaça Molina, 2. 9. Terrassa a la italiana A dues rodes Punt de reunió per a ciclistes, cafeteria d’especialitat, ‘bruncheria’, restaurant italià... L’Eroica és un dels espais més polivalents, amplis i acollidors de l’Eixample. Un dels seus reclams és una terrassa interior meravellosa i relaxant, un espai amb plantes en què, encertadament, han prohibit fumar. No deixis escapar una vetllada en aquest enclavament màgic amb un bon plat de pasta al davant: la carbonara és deliciosa –espaguetis molt al dente– i és perillosament fàcil enamorar-se bojament dels seus ‘pappardelle amb ragoût’. Eroica Caffè. Consell de Cent, 350. 10 i 11. Raval al quadrat 2 terrasses, 2 ‘moods’ Dos ‘moods’, dues terrasses, un barri: el Raval. On abans hi havia l’Iposa ara s’aixeca el Superclassic, un bar ‘viejoven’ amb el segell de Stefano Mazza (Last Monkey). I va al gra: vins, canyes, vermuts, platets superiors amb producte de la Boqueria i una terrassa de valor incalculable enganxada als jardins del Doctor Fleming. Si busques un ravaleig més sofisticat, a la Rambla del Raval t’espera la terrasseta del Suculent, un restaurant comandat per l’extraordinari xef Tonet Romero: qualsevol plat et deixarà sense alè, però si marxes sense fer petons a l’‘steak tartar’ sobre moll de l’os a la brasa, desapareixeràs misteriosament de la meva agenda de millors amics. Superclassic. Floristes de la Rambla, 14. Suculent. Rambla del Raval, 45.

11 terrasses per sopar sota les estrelles

En aquests espais corren l’aire i els millors plats de la ciutat. Menjar, beure, estimar, respirar... ¿O és que la vida no era això?

El més llegit