L'Acadèmia Catalana de Gastronomia va celebrar amb unes mongetes amb morro i xoriço, un llenguado a la 'meunière' i un 'gigot' de cullera els 21 anys de la mort de Nèstor Luján, que, a la vista del menú elegit, va viure sense por cardiovascular. És fantàstic que l'Acadèmia reivindiqui la figura de Luján -i també la ventilació que impulsa el seu president, Carles Vilarrubí–, inobjectable escriptor gastro, erudit i sentimental. Més discutible és que se'l retrati sense visió crítica, com si la veritat única estigués en la botifarra i el que ha existit després fos detestable o sospitós. Necessitem més narradors sense prejudicis que encomiàstics fans del finat.