El xef macarra: últim acte, per Pau Arenós

El xef macarra és fàcil de caricaturitzar. El seu aspecte determina, tot i que tingui un cor de gel, que es desfà. Se’ls identifica ràpidament: un munt de tatuatges donen la benvinguda. Trossos de pell ornamentats amb ganivets, ingredients, flames, trets de pertinença a l’ofici. Els tatuadors han degut fer un curset ràpid de parament. El cuiner o la cuinera que no es tatua es deu sentir un lluç –que és peix tebi– a les cuines ferotges. No parlo des del prejudici, sinó des de la descripció. Cultivar l’aspecte agressiu és contemporani. No només amb les marques a l’epidermis, sinó amb altres afegitons de pirata. La culpa és d’Anthony Bourdain (1956-2018) i aquell llibre que va publicar l’any 2000 (¡23 anys!) amb èxit planetari: ‘Confesiones de un chef’. Ha entusiasmat diverses generacions de cuiners i ha dibuixat a cop de matxet el retrat d’una part de l’ofici, el rocker, i ja passadet de moda: la violència, les drogues, l’alcohol, el lloc de treball com a sentina. I res d’això és mentida, només que està en retrocés: o ho hauria d’estar. Un cuiner, en una conversa recent, em recorda la impressió que li va causar el volum –i d’aquí venen aquestes línies– i com li va donar una visió dopada de la professió La culpa no és d’Anthony Bourdain, que va tenir un mal final, sinó dels que el van llegir i el van interpretar com el relat d’un heroi. El primer xef macarra dels nostres temps va ser un altre, Marco Pierre White (1961), retratat a la coberta del llibre ‘White heat’ (1990) com si s’acabés de llevar o encara no hagués anat a adormir, la cara regirada i els cabells de coixí. Pot ser que la mort de Bourdain també fos el final –el principi del final– d’aquesta pertorbació. En realitat, aquest text no té res a veure amb els tatuatges –que cada un faci el que vulgui amb el seu cos–, sinó amb la necessària desaparició del xef tòxic, tingui la pell immaculada o tacada. Aquesta gent tirànica i atrabiliària no té lloc a les cuines. Ni en la vida.

El xef macarra: últim acte, per Pau Arenós

Cultivar l’aspecte agressiu és contemporani

Cansado de defensar el vi natural

Si el cafè és una porqueria, torna’l

El més llegit