Carme Ruscalleda: «Soc el revers de Ferran Adrià, però em va alliberar de la meva vergonya»

Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: «¿Cuina en català o en japonès?» Hahaha. Cuino en català mirant cap al Japó, que em va obrir la ment, em va descobrir una cultura totalment diferent de la nostra però conceptualment idèntica. Fixa’t, m’hi vaig estrenar amb tres elements exòtics per ells, vi, pa i oli, però el producte fresc, d’estació, el respecte pel cuinar i els contrastos al plat són molt japonesos i molt catalans. Quan li digui a la meva mare que he entrevistat la Ruscalleda. Estarà contenta, ¿oi? He tingut la sort d’incorporar-me a una professió en un moment en què la societat la respecta. El cuiner és avui un prescriptor de salut, quantes cuineres m’han precedit que van entregar el millor de la seva vida i ningú s’hi va fixar. Que bé ser aquí ara. ¿Com viu aquest moment afortunat? Em dic, «pessiga’t, deixa la porta oberta i aprofita per adreçar-te a les dones: Senyores, acabem de començar». Sant Pau era un gran predicador. Era un sant amb espasa, que no deixa de ser una creu, treballant i amb la maça picant. És un guerrer, en la vida s’ha de fer el bé i no parar de lluitar, no deixar de cuidar els teus. ¿Va obrir un restaurant per triomfar? Des del minut zero, vaig sentir que tenia qualitat a les meves mans, però vaig necessitar molta tenacitat perquè els 10 primers anys són duríssims. Em va salvar el tàndem amb el meu marit, quan un flaquejava, l’altre remuntava. El principi de la seva aventura va ser un ‘take away’. Ho fèiem a la botiga, els dos junts. Aquest embrió ens va donar ales, perquè el client de ‘take away’ compra temps, i quan vam créixer en qualitat ens vam bolcar cap als que buscaven detalls, discurs i complexitat. ¿Vostè és de menjar molt? Soc bona menjadora però molt ordenada, sense picar entre hores que és terrible per a la cintura. Esmorzar fort i aviat, ara acabo de berenar, sempre productes frescos. S’ha de menjar en comunió amb la natura. ¿Amb Ferran Adrià va canviar tot? Sí, va encendre el coet, va muntar el castell de focs artificials en què tot és possible. Soc el revers de Ferran Adrià, però em va alliberar de la meva vergonya de la cuina del país, del terròs, evidentment amb les ulleres del 2022. ¿«Grans xefs» continua sent una expressió masculina? Sempre hi ha hagut més homes, però ens estem incorporant amb pas ferm. Ningú veta avui les dones a la cuina, ni a l’hora d’obrir el seu establiment. L’empresari que s’hi resistia ha descobert que sumen qualitat, així que endavant amb el talent femení. ¿Qui va decidir que la cuina era una competició? Potser pel valor social que té de respecte a l’espectacle. El futbol és una competició perquè apassiona la societat, que bé que la cuina hi sigui. ¿Inclòs ‘Masterchef’? No deixa de ser un ‘reality’, però ha fet posar els ulls en la cuina i la gastronomia a molta gent que no s’hi fixava. Per tant, benvingut ‘Masterchef’. Falten més programes, perquè sempre repesquem algú que se n’adona del gran treball que hi ha rere la confecció d’un plat. ¿Les estrelles Michelin tenen puntes afilades? Si busques el dibuix, veuràs que són romes. La vida sí que té puntes i és una activitat de risc, amb moments de moscatell i de vinagre. Les estrelles Michelin són una benedicció, t’acompanyen quan arriben i atrauen un públic davant el qual estàs obligada a respondre. ¿Per què van fer pública la recuperació de l’addicció a les drogues del seu fill i successor? Perquè em sembla molt bé, es parla de covid amb una naturalitat que es nega a les addiccions. La gent ho maquilla, ho dissimula, com no he d’estar orgullosa de recuperar un fill que era a l’infern. Ell mateix diu que «només que captem l’atenció d’una persona afectada, ja ha valgut la pena». ¿Podria cuinar una cosa que no li agradés? No he trobat res que no m’agradi. No tinc al·lèrgies ni intoleràncies, i sempre m’il·lusiona provar coses noves, ara mateix uns blats germinats i torrats. ¿Quin ha sigut el seu últim gran àpat? Avui mateix, dimarts 16 d’agost, teníem tancat i hem dinat amb la família a Can Majó d’Arenys de Mar. Una amanida de tomàquet, ceba i enciam cruixent, un arròs de calamar i un flam de la casa. Exquisit.

El més llegit