La dieta de les 5 esses i altres consells per alimentar-se bé

Abel Mariné, catedràtic emèrit en Nutrició i Bromatologia del Campus de l’Alimentació de la UB, acaba de publicar ‘Dietas. Una inmersión rápida’ (Tibidabo), un llibre en el qual afirma que s’ha de «menjar amb emoció però amb racionalitat», i per a això la millor eina és la dieta de les cinc eses que defensa la seva col·lega María Carmen Vidal: «Sana, segura, saludable, saborosa i social». El llibre, que no és un manual amb receptes de cuina, aborda profusament i amb un estil àgil i intel·ligible, els efectes benèfics, però també els nocius, dels hàbits d’alimentació, adaptats a més a factors com el sexe, l’edat, la complexió física, el tipus de vida... Segueix una regla per no equivocar-se: com més diversitat d’aliments hi hagi, serà més fàcil que la dieta sigui correcta. Alerta contra les ‘dietes miracle’ Sense desqualificar les dietes d’aprimament, Abel Mariné alerta contra les ‘dietes miracle’ que, parafrasejant Samuel Johnson, considera que «tenen coses bones i originals, però que les bones no són originals i les originals no són bones». Considera que no s’ha de tenir pressa perquè els que prometen aprimaments ràpids no són eficaços a la llarga. En qualsevol cas, reivindica el rigor acadèmic i l’evidència científica, cosa que fa extensiva als mètodes Montignac i Dukan, alts en proteïnes i greixos i baixos en hidrats de carboni, perquè aparenten un resultat ràpid –en realitat fan perdre pes, però no aprimen– perquè sotmeten l’organisme a un estrès metabòlic anormal. L’‘agnosticisme’ amb què Mariné observa les dietes miraculoses l’amplia als suposats efectes benèfics de complements alimentaris com els antioxidants, l’omega 3, els prebiòtics, els fitosterols i els polifenols, els beneficis dels quals no tenen sempre «un fonament suficient». Falses creences L’autor, que recorda com s’ha passat del recel a l’acceptació en el cas de l’oli d’oliva, desfà falses creences i llegendes urbanes com la necessitat d’aportació energètica en els que realitzen un esforç intel·lectual, l’existència d’aliments amb efectes afrodisíacs per al sexe o que els additius edulcorants causen càries. També desdramatitza l’obsessió pel nivell d’ingesta del colesterol exogen. Mariné aposta per la dieta mediterrània, entre altres coses també perquè ajuda els agricultors de proximitat i redueix l’impacte ambiental del transport. Defensor del consum moderat de carn, un màxim de 70 grams diaris, preferiblement blanca i no processada, aconsella moderació amb les barbacoes, rostits, fumats i embotits. Abel Mariné fixa com a regla que «el consum d’aliments d’origen vegetal ha de ser superior al dels d’origen animal». És tolerant amb els fregits, l’exclusió dels quals és injustificada si es fregeix correctament i es consumeixen amb moderació, i les conserves, i no considera un factor de risc els aliments ultraprocessats si el seu consum és realment moderat. També alerta contra l’abús de l’alcohol. Dieta calòrica ideal El volum inclou taules descriptives amb simulacions d’aportació calòrica ideal, entre 2.180 i 2.730 quilocalories diàries en condicions normals, de les quals entre el 55% i el 59% han de procedir de glúcids i hidrats de carboni, del 25% al 30% de greixos i entre l’11% o 12% de proteïnes. Tot això repartit entre esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar. Sobre l’aperitiu, costum arrelada en la nostra societat, adverteix sobre el seu caràcter d’«obrir la gana» i no de sadollar-nos abans de temps. La mala alimentació, unida al sedentarisme, a factors genètics i de vegades a problemes emocionals o a la medicació, condueix a l’obesitat, «que no és bona companyia per a la salut i la qualitat de vida». Diversos col·lectius Gran part del contingut del llibre va destinat a fixar les regles de conducta alimentària associada a la salut de diversos col·lectius. D’aquesta manera, ‘Dietas. Una inmersión rápida’ s’ocupa de les dones embarassades, dels lactants, la infància i adolescència –quan el creixement requereix un consum energètic més gran, a més de ser vulnerables a les addiccions–, les persones grans, les dones –necessitades de ferro i calci durant la menopausa–, els esportistes, les circumstàncies de feina o de menjar fora de casa. En uns capítols propis de l’àmbit de les patologies relacionades amb la nutrició, és a dir amb la medicina, Mariné ens acosta a la influència de l’alimentació en la diabetis, el càncer, les malalties renals i fins i tot la salut mental. Un llibre sobre la dieta alimentària no podia defugir l’anàlisi de les al·lèrgies i intoleràncies que afecten entre un 1% i un 3% de la població mundial, així com del vegetarianisme, el veganisme i els nous aliments com els insectes, 1.900 espècies dels quals es consideren comestibles i gairebé tan nutritives com la carn vermella.

La dieta de les 5 esses i altres consells per alimentar-se bé

Abel Mariné, catedràtic emèrit en Nutrició i Bromatologia del Campus de l’Alimentació de la UB, afirma que el menjar ha de ser «sa, segur, saludable, saborós i social»

El més llegit