Agrada el picant des del mateix moment en què Francisco de Quevedo va escriure d’uns xoriços que picaven a cent. Potser es devia que la gent estava ansiosa per tastar el pebre, que era cosa de molt rics, i l’arribada dels bitxos i els ajís americans va ser una manera de fer passar bou per bèstia grossa en versió econòmica. Les espècies seguien allà a baix, on es va perdre Magallanes, mentre que els bitxos es podien cultivar en un test.