La història de l’oli fins a convertir-se en pur suc d’olives ha tingut molts vaivens. No devia estar gaire ben elaborat quan els escriptors culinaris, fins al segle XIX, el tractaven de potinga per a fritades. Així ho explica Alexandre Dumas, mentre que Georges Sand recorda a ‘Un hivern a Mallorca’ el que patia amb Frédéric Chopin deglutint-lo en truites i amanides. El gran canvi es va donar fa pocs anys, el que van trigar productors i oliverers a entendre que un bon oli requereix una feina prèvia pròxima a l’enologia. Petites i grans firmes van ser conscients que tenien entre les seves mans un tresor. La millor manera de conèixer-lo és viatjar al seu origen, per assumir com el paisatge i l’esforç humà el fan possible.