Quan Michelin publica la guia és com si als gastrònoms els extirpessin el cor, i la víscera palpités a la mà dels inspectors.
Quant dolor i quant lament: desacord sempre.
Participo -he participat- de les critiques. Els meu favorits són uns altres, però què voleu que us digui: es tracta d'una empresa sobirana i premia a qui vol.
El problema és nostre perquè els fem cas. Els xefs en desacord ho tenen fàcil: que tornin les estrelles. Si l'acte fos massiu, Michelin punxaria. Però no serà així perquè els reporta un benefici.
I nosaltres, sense res a guanyar-hi, estem disposats a trencar-nos la cara. Perquè, malgrat tot, estimem la cuina.