Quantes vegades has sentit o llegit que un restaurant fa rock'n'roll. I quan hi vas i descobreixes que és més del mateix, quantes vegades has pensat: "¡Vinga, va! Que es posin a tocar la guitarra i la bateria i que cantin. I que es dediquin a cuinar". Té risc fer-se el Mick Jagger i després no ser tan rebel. Així que quan entres en un dels pocs que realment són rocanrolers, et vénen ganes de moure't com si estigués sonant Satisfaction.

"Això, això és rock'n'roll", t'avisa el xef de ­Nobook, Mariano Citterio. I la clava: el local de Provença, 310 bis, germà petit d'Uma, que ara està ubicat al local del costat, és rebel, diferent, indomable. No hi ha postres ni cafès. ¿Vols beure? Doncs pren còctels (algun vi i alguna cervesa hi ha). ¿Vols menjar? Gairebé sempre ho faràs amb les mans: és menjar de carrer internacional, crea­tiu, divertit i bo. La web val la pena per fer-se una idea de com són: ja avisen, no tenen telèfon ni mail, i no fan ­reserves.

Si n'hi ha tants que fan rock & roll, aleshores ¿què diem de No­book? ¿Que és heavy metal? D'acord, però del bo.