Al pastisser Carlos Beltrán li agrada sucar el dònut al cafè amb llet, acció complicada perquè la rodonesa de la rosquilla impedeix submergir-la de manera completa a la tassa. ¿Solució? Un dònut allargat, que ell anomena de forma comercial lònut. «Ja sé que existeixen els fartons», diu. El fartó seria un parent.

El lònut ha aparegut (¿per quedar-se?) al carrer de Bailèn de Barcelona, a la cafeteria SallySucra, acabada d’estrenar. El vaig provar l’altre dia cobert amb xocolata i la veritat és que era llaminer. Bona textura, poc gras. De moment en prepara pocs, «entre 10 i 12 diaris», un número similar al de croissants, que també són bons.

El 2013, Dominique Anselva començar a vendre crònuts a la seva pastisseria de Nova York i aquesta massa entre croissant i dònut va fer fortuna i es va expandir mundialment. No crec que Ansel cobrés royaltis per les còpies. Vaig provar-ne algunes versions durant l’epidèmia i em van semblar oliosos i pesats.

¿Tindrà sort el lònut? Seria estimulant assistir al naixement d’un fenomen. Beltrán el vol registrar i mentre se soluciona la paperassa que aquest article serveixi com a dolça acta notarial.