El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar

«Tot això ara és arròs, de l’espècie bomba. Està sembrat al maig i al setembre el recollirem», explica Albert Grasa, assenyalant el seu camp de cereal, que creix sota un pam d’aigua, a pocs metres de distància del mar. Serà, però, l’última sembra d’arròs en aquests terrenys. Grasa els dedicarà a una innovadora pràctica: el cultiu de mugílids, ostres i cloïsses, juntament amb algues de l’espècie ulva. Tot a terra, i en un mateix espai. La de Grasa serà la primera experiència d’una nova pràctica que l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA) i la Generalitat estan estudiant com a alternativa als actuals cultius en uns terrenys al delta de l’Ebre cada vegada més salinitzats. Actualment, un 10% dels camps d’arròs del Delta presenten problemes de baixa productivitat. Els estudis científics indiquen que a finals de segle el nivell del mar pujarà entre 80 i 100 centímetres. La nova solució contempla mantenir les zones del delta més afectades per la salinitat cobertes d’aigua, com en les èpoques en què els arrossars estan inundats, però la gran diferència és que es tractaria d’aigua de mar. El pla demana començar a actuar en zones de l’interior més enfonsades, que es troben per sota del nivell del mar, i que ja presenten baixa productivitat. Juntament amb Grasa, dos propietaris de parcel·les emplaçades en llocs diferents iniciaran el cultiu multitròfic d’aigua salada amb el seguiment dels científics, que registraran l’evolució de cada espècie i calcularan el seu retorn econòmic. Des de les seves instal·lacions a la Ràpita, l’IRTA porta a terme aquesta innovació de la mà del projecte europeu BlueBoost, que reuneix experts en cultius multitròfics de diferents llocs del món. El centre ha sigut reconegut per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i té com a missió trobar solucions per a una alimentació sostenible. Diversificar l’activitat En aquesta fase experimental, els agricultors s’estalvien el procediment de canvi d’ús agrari a activitat aquícola, que es requeriria habitualment en aquestes circumstàncies. La primera opció de les administracions continua sent mantenir l’statu quo, explica el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, el departament del qual és el responsable dels tràmits per dur a terme la iniciativa. Al maig, el Govern i l’Administració central van acordar coordinar els seus plans i impulsar l’acció per intentar reduir l’afectació al delta de l’avenç del mar. «Però ja avui hi ha zones que estan patint i són poc productives des del punt de vista agrícola», per la qual cosa considera interessant poder «diversificar l’activitat en zones concretes» per si «l’escenari es complica». Comptar amb una demostració que es tracta d’una opció econòmica viable «permetrà als agricultors decidir si seguir amb un cultiu amb baixa productivitat o amb un altre amb més rendibilitat», afegeix. «Ja hi ha zones que pateixen i són poc productives des del punt de vista agrícola» Antoni Espanya Director general de Política Marítima i Pesca Sostenible Malgrat les possibles reticències a canviar d’activitat, sobre el terreny també s’opina que si l’activitat demostra tenir un bon retorn econòmic i continua augmentant la salinitat dels terrenys, no serà difícil que sorgeixin interessats. La clau: l’aigua de reg El portaveu tècnic de la Taula de Consens del Delta, que agrupa municipis, cooperatives i comunitats de regants, Rafa Sanchez, valora en aquest sentit que s’obrin noves opcions perquè els agricultors decideixin què volen fer als seus camps. L’avenç de la salinitat dependrà també, assenyala, de la quantitat d’aigua disponible per al reg. A l’augment del nivell del mar, s’hi suma l’amenaça de més recurrència d’èpoques de sequera a causa del canvi climàtic. «Si disminueix l’aigua, s’accentuaria la pèrdua de producció a causa de la reducció del rentat natural de sals», explica. L’avenç del mar i el clima se suma una altra vulnerabilitat: la dependència de l’arròs de les ajudes al sector i les polítiques comunitàries. «Treballem en un mercat internacional en què una baixada de preus pot llastar la rendibilitat», admet Sánchez. Aus d’arrossar «Estem treballant per mantenir el Delta tal com el coneixem ara, però no és incompatible estudiar noves situacions per si necessitem abandonar l’arròs i optar per un nou cultiu encícola», convé. Adverteix, però, que caldrà contemplar totes les repercussions; els arrossars tenen un paper ecològic essencial, i formen part del cicle biològic d’ aus especialitzades: «Tot i que els arrossars no han estat sempre al Delta, ara un canvi de cultiu pot atraure altres espècies, per la qual cosa cal valorar totes les conseqüències abans de prendre decisions».

El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar

Tres agricultors provaran un sistema de cria conjunta de peixos, mol·luscos i algues que busca aconseguir una rendibilitat més gran i sostenibilitat a les zones més afectades

Catalunya impulsa el cultiu d’algues com a font sostenible de proteïnes

El més llegit