Javier Cremades: «El futur de l’alimentació passa per consumir espècies de baix nivell tròfic»

Doctor en Farmàcia i catedràtic de Botànica a la Facultat de Ciències de la Universitat de la Corunya (UDC), Javier Cremades és el màxim especialista en el cultiu d’algues marines a Espanya. Consultor de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), és també responsable del laboratori del Centre Interdisciplinari de Química i Biologia (CICA) pioner a nivell nacional en el desenvolupament i optimització de mètodes cultiu de macroalgues marines per al seu ús industrial o repoblació. Ha assessorat la Generalitat sobre el potencial del cultiu d’algues a Catalunya. Vam presentar l’informe a Sant Carles de la Ràpita. L’objectiu a Catalunya és portar a terme una agricultura multitròfica, cosa que significa combinar macroalgues amb altres cultius marins. ¿Per què aquesta combinació? Les algues, a més de tenir un gran valor nutricional, realitzen un servei ecosistèmic. Els excrements dels peixos, mol·luscos i crustacis en piscifactories, en comptes de contaminar les aigües, serveixen per alimentar les algues. Aquests sistemes són els que tenen més futur. A la Xina i Corea, per cultivar les algues s’abona el mar com si fos una terra de cultiu, una cosa impensable aquí. Quin potencial té com a nova activitat econòmica? Permet als productors obtenir ingressos de peixos, mol·luscos i algues, reduint riscos i millorant la rendibilitat. A la Xina i Corea, per cultivar les algues s’abona el mar com si fos una terra de cultiu, una cosa impensable aquí. On és millor cultivar-les? On troben l’aliment. Al Mediterrani, el seu cultiu està indicat a la desembocadura dels rius, com l’Ebre, el Llobregat, o a la badia de Roses, on arriben els nutrients procedents de l’activitat agrícola i ramadera, afavorint el desenvolupament de fitoplàncton al mar i, amb això, la cria de musclos, altres mol·luscos i algues marines. ¿Per això menjar algues i peix serà més viable davant altres proteïnes? Es tracta de millorar l’eficiència alimentària. Els peixos, al ser de sang freda, no gasten energia a regular la seva temperatura, cosa que els permet aprofitar fins a un 30% més de l’aliment que ingereixen per al seu creixement en comparació amb animals com les gallines. Però és clau impulsar l’aqüicultura de baix nivell tròfic. Actualment cultivem grans depredadors com el salmó o el llobarro, que requereixen proteïnes d’alta qualitat per créixer. És com si mengéssim tigres i lleons. L’alternativa és cultivar organismes com mol·luscos i algues, que s’alimenten per si sols si l’entorn és adequat. L’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària aposta per això. Respon a un sector en creixement. A l’Ametlla de Mar hi ha empreses interessades a compaginar el cultiu de la tonyina amb el de macroalgues. La Confraria de Roses també ha muntat una petita planta de cultiu de macroalgues per a la restauració, a la qual vaig assessorar per adequar la instal·lació. Es comencen a explotar les algues per a la gastronomia amb mètodes de cultiu sostenibles. Hi ha molt secret, les empreses no comparteixen els resultats perquè estan invertint en innovació per obtenir coneixement i desenvolupar el seu negoci. ¿Es requereix molta innovació? Cal provar moltes coses. Per començar, no és necessari que els cultius estiguin junts: podem recollir l’aigua rica en nutrients que hi ha a la costa fruit de l’activitat humana i cultivar en tancs a terra. Té avantatges de control i maneig, sense el perill que un temporal trenqui les instal·lacions. Hi ha empreses reticents a explicar el que estan fent. Hi ha molt secret, les empreses no comparteixen els resultats perquè estan invertint en innovació per obtenir coneixement i desenvolupar el seu negoci. De moment, les empreses que viuen d’altres sectors són les que principalment estan invertint a fons perdut en aquesta activitat. El cultiu d’algues millora la qualitat de l’aigua. No obstant, l’administració exigeix controls continus de contaminació. Les empreses veuen frenats els seus projectes pels nombrosos permisos per al cultiu al mar. Al tractar-se d’una nova activitat, no existeix una legislació i una normativa dirigida a aquest sector. A tot Europa el cultiu d’algues topa amb l’administració: és complicat obtenir permisos, concessions i canviar d’espècies en els cultius. Els empresaris no poden esperar dos anys per obtenir llicències. A més, s’aplica a les algues protocols i normes del cultiu d’altres espècies. El cultiu d’algues millora la qualitat de l’aigua. No obstant, l’administració exigeix controls continus de contaminació, com en les piscifactories, a causa d’un desconeixement dels seus beneficis ambientals.

Javier Cremades: «El futur de l’alimentació passa per consumir espècies de baix nivell tròfic»

L’expert, consultor de la Generalitat i de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), veu en el cultiu de les algues la possibilitat d’evitar «els errors comesos en l’agricultura terrestre»

Impuls a Catalunya al cultiu d’algues com a font sostenible de proteïnes

El més llegit