Tot i que costi realçar aspectes positius d’aquest últim any tan estrany i dolorós que ens ha tocat viure, el cert és que pel que fa a alimentació se’n podrien esmentar almenys quatre. Aquests són els hàbits que hem transformat per efectes del coronavirus i que valdria la pena conservar per sempre: 

Cuinem més a casa

Cuinem més a casaDesprés dels primers dies de confinament, el mes de març passat, la farina va desaparèixer de les lleixes dels supermercats perquè molta gent va aprofitar el temps a casa per elaborar pastissos o fins i tot el seu pa. I tot el que sigui fugir de la rebosteria ultraprocessada o dels pans congelats és una bona notícia pel que fa a alimentació saludable.

Des d’aleshores, les restriccions imposades al sector de la restauració, l’impuls del teletreball i el toc de queda han consolidat aquesta tendència: cuinem més a casa. Així ho corrobora l’informe Markets Dash-board de la consultora Iri, que destaca l’impacte de la Covid-19 en la indústria de gran consum als principals mercats europeus i als Estats Units. En la majoria de països analitzats, entre els quals, Espanya, els ciutadans han incrementat la cuina casolana, cosa que impulsa la demanda de menjar sa, dolços i ingredients per cuinar.

Una altra prova d’això és que les visites als vídeos de YouTube en què s’ensenya a cuinar receptes tradicionals s’ha multiplicat. És el cas, per exemple, d’El Forner d’Alella, una parella de jubilats catalans que han arribat als cinc milions de visualitzacions al seu canal. Expliquen que durant el confinament es van disparar les visites a les videoreceptes de plats populars, en què expliquen pas a pas i de manera senzilla com cuinar plats com unes llenties estofades, unes croquetes, una paella, un lluç amb salsa verda o una crema catalana. 

Cuinar a casa i amb ingredients frescos serà sempre més saludable que menjar fora o recórrer a plats congelats i ultraprocessats. Caldrà veure si, al recuperar el ritme habitual, una vegada superada la pandèmia gràcies a la vacunació, es mantindrà aquest hàbit, especialment entre la gent jove.

Més compra de proximitat i de temporada

Més compra de proximitat i de temporadaLa pandèmia ha posat en relleu un sistema de consum globalitzat, també en l’alimentació, que fomentava la producció d’aliments bàsics a milers de quilòmetres. I, alhora, ha remarcat el paper essencial del sector alimentari local i els comerços de proximitat. En aquest sentit, un estudi elaborat per la Generalitat de Catalunya revela que els consumidors s’han tornat «més exigents en matèria de seguretat sanitària, tracte personalitzat, comoditat en la compra i responsabilitat del comerç quant al seu compromís amb la creació d’ocupació local i el medi ambient».

I això també té el seu efecte en l’alimentació saludable, ja que està augmentant la compra de producte local, ecològic (sense tractaments fitosanitaris) i de temporada. «Conèixer l’origen de productes, saber si són de temporada, locals, és un reflex comú entre els consumidors més conscients: des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) hem donat suport a iniciatives destinades a conèixer l’origen dels aliments, perquè no sempre és senzill saber d’on ve el que mengem», expliquen.

A Madrid s’ha posat en marxa el projecte Madrid KM Región, que busca establir nous canals de comunicació entre productors de la comunitat i els consumidors per consolidar una xarxa de consum local. I Barcelona, com a capital mundial de l’alimentació sostenible el 2012, ha llançat el Menú de les Estacions, destinat a posar en relleu els aliments de temporada a través dels restaurants. Juntament amb tres escoles d’hostaleria de la ciutat, s’han creat unes propostes d’ingredients i plats de temporada perquè tots els restaurants de la capital catalana i la metròpolis puguin adaptar el menú plantejat al seu propi estil. 

Reducció del consum de carn vermella

Reducció del consum de carn vermellaLes Nacions Unides (ONU) aconsellen reduir el consum de carn tant per qüestions mediambientals com de salut. No obstant, Espanya és el segon país europeu que menja més carn i el 14è del món. Això sí, durant el 2020, el consum de carn per persona s’ha reduït en gairebé un 3% a tot el món, el més baix que s’ha registrat des del 2011. Una cosa que, sobretot, s’explica pel tancament de la restauració i la reducció d’ingressos que han patit moltes persones a causa del confinament.

No obstant, des de Greenpeace esgrimeixen tota una sèrie de raons per prendre’s seriosament la reducció del consum carni, també en relació amb la salut. Com el fet que la ingesta excessiva de carn vermella –especialment la processada– pot augmentar el risc de contraure malalties com la diabetis o les cardiovasculars. De fet, asseguren que «la ingesta d’una porció diària de carn vermella (processada o sense processar) incrementa un 31% el risc de tenir un infart». També adverteixen de «l’alarmant resistència als antimicrobians que s’està desenvolupant, en part, a causa del mal ús d’aquests medicaments en el bestiar sa, i lamentablement, dins de la UE, és a Espanya on més s’utilitzen».

¿Vol dir que hem de deixar de menjar carn? Els experts remeten a una cosa que tenim tan per la mà com la dieta mediterrània. En la base de la seva piràmide es troben els aliments d’origen vegetal (fruites, verdures i cereals), que aporten nutrients clau i substàncies protectores, que contribueixen al benestar general. A la segona fila, hi ha els peixos i mariscos i, en la tercera, aus, ous, formatges i iogurt. A la punta apareix la carn vermella, cosa que significa que s’hauria de consumir dues vegades a la setmana. Les carns processades, com hamburgueses o embotits, s’haurien de restringir a com a màxim una única ració per setmana.

Horaris més racionals, en especial per al sopar

Horaris més racionals, en especial per al soparEn moltes comunitats autònomes s’espera que se suavitzin les restriccions que afecten la restauració per fer front al coronavirus, en especial a la possibilitat que els locals puguin obrir per al sopar. En tot cas, l’horari habitual no es recuperarà per complet fins que la gran majoria de la població estigui vacunada, així que és probable que en la següent fase bars i restaurants hagin de tancar cap a les 22.00 hores, com l’estiu passat. Cosa que comportarà un benefici saludable: sopar abans.

El nostre rellotge intern, també anomenat ‘cicle circadiari’, produeix una sèrie de canvis físics i mentals que tenen lloc durant les 24 hores d’un dia i que responen de manera general als processos de llum i foscor. Per exemple, el del son-vigília, però n’hi ha més. Un d’ells té a veure amb les hores dels àpats, i la ciència assegura que quan se sincronitzen els menjars amb el rellotge biològic de l’organisme, s’aconsegueixen millors resultats a l’hora de perdre pes i disminuir la gana.

Un estudi presentat a la revista ‘Endocrine Society’ conclou que les persones que comencen a sopar abans de les 20.30 hores tenen nivells més baixos de sucre en sang i menys resistència a la insulina, cosa que podria comportar a tenir un pes més equilibrat i reduir el risc de desenvolupar diabetis tipus 2. És a dir, avançar l’horari del sopar –cap a uns estàndards més europeus– produeix molts beneficis per a la salut. 

Una cosa que sintonitza amb una altra recomanació dels experts per mantenir una alimentació saludable: l’anomenat ‘dejuni nocturn’. Una pràctica que, tot i que soni molt seriosa, no és més que sopar aviat i no tornar a ingerir aliments fins després de 10 o 12 hores. És a dir, si s’acaba de sopar a les 21.00 hores, no esmorzar fins a les 9 del matí (o les 7.00 h, si ajornar l’esmorzar resulta complicat per temes laborals). Alguns estudis han comprovat que com més aviat es facin els àpats principals del dia, més es redueix el risc d’augmentar de pes, a més d’ajudar a tenir un nivell menor de greix corporal ingerint la mateixa quantitat de calories.

Si aconseguim mantenir aquests hàbits d’alimentació saludable, almenys tot aquest any de restriccions haurà tingut també algun efecte positiu.