Crisi, retallades i dubtes sobre Jasikevicius i Mirotic: les conseqüències de la derrota europea del Barça

La derrota del Barça en la semifinal de l’Eurolliga contra el Madrid deixa moltes ferides a la secció de bàsquet i qüestiona tot el projecte construït amb carinyo i una gran inversió en els últims tres anys al voltant de Jasikevicius a la banqueta i Nikola Mirotic a la pista. ¿Fracàs o decepció? Buscant paral·lelismes, GiannisAntetokounmpo va plantejar un dilema semàntic després de l’eliminació dels Milwaukee Bucks en els ‘play-off’ de l’NBA després de caure en la primera ronda. Jasikevicius, tot sinceritat, es va encarregar de posar en paraules el que suposa. «És un pal que ens farà mal durant anys», va admetre el preparador lituà. El que sembla evident és que ens trobem a les portes d’una profunda crisi, que es carregarà alguns protagonistes, en què tot gira al voltant de la delicada situació econòmica que viu el club. Fortes retallades a la secció El Barça es troba davant la necessitat d’ajustar el pressupost i retallar despeses per adequar-se al límit salarial que exigeix la Lliga de futbol, cosa que suposa rebaixar uns 200 milions d’euros les xifres actuals. Les retallades estan arribant a tots els àmbits del club (Barça TV desapareix amb aquesta nova política de reduir pèrdues) i les seccions, que ja han viscut ajustos les dues últimes temporades, no s’escaparan d’una nova tisorada, tot i que les seves xifres, segons determinen els estatuts del club, es limiten al 5% del pressupost total. Bona part dels membres de la directiva de Joan Laporta assenyalen, a més, el bàsquet com una de les seccions que generen més despesa sense que els resultats es corresponguin amb la inversió. La secció maneja un pressupost d’entre 35 i 40 milions d’euros. I Mirotic té el contracte més alt del bàsquet europeu: al voltant dels 5 milions, cosa que denuncien les veus més crítiques de la junta. De cara a l’any que ve, el club aplicarà una rebaixa del 15% a la secció. Això serien prop de 6 milions. Una rebaixa substancial que limitaria la competitivitat. La continuïtat de Jasikevicius L’entrenador lituà compleix la tercera temporada al club. La seva tornada al Palau, aquest cop com a tècnic, havia d’apuntalar un ambiciós projecte per tornar a aixecar l’Eurolliga amb una forta inversió a la pista. Jasikevicius, un dels tècnics més prometedors del panorama europeu, sempre ha sigut un referent per a l’afició blaugrana. Però després de tres anys, i malgrat convertir el Barça en un fix de la ‘final four’, ha sigut incapaç de fer l’últim pas i construir un equip campió. La seva continuïtat es donava per segura si aixecava el títol a Kaunas. Però ara tot està en l’aire. Al juny acaba contracte i encara s’ha d’asseure amb el club per parlar de futur. La idea del club és que Jasikevicius segueixi. És la seva primera opció. Però això també dependrà de com tanqui la temporada, amb la Lliga encara en joc, i també de les seves pretensions econòmiques. La seva fitxa haurà de patir també una retallada i, a més, el tècnic lituà es planteja que el cub mantingui un bloc competitiu que li permeti, malgrat les retallades, lluitar pels títols. L’alternativa de la tornada de Xavi Pascual, tot i que el club ha temptejat el seu agent, sembla poc probable per assumir un equip a la baixa. Mirotic: una decisió complicada Ha sigut la gran aposta del Barça dels últims quatre anys. Va arribar amb Pesic a la banqueta i era la peça que havia de resultar diferencial per assaltar el títol europeu. Però no ho ha aconseguit. El seu pobre rendiment en la final. Va acabar amb 3 punts en 29 minuts, encistellant el primer a falta de 4:20 per al final. Els seus percentatges de llançament van ser pèssims: 1/10 en tirs de camp, inclòs un 0/7 en triples. Ho va intentar però no va aparèixer en tota la final. «He fet el pitjor partit de la temporada. Assumeixo la responsabilitat i demano perdó a l’afició», va reconèixer l’ala pivot blaugrana. No és la primera vegada que li passa a Mirotic. En partits clau, el seu rendiment ha baixat i les seves sis aparicions en les ‘final four’ s’han saldat totes amb derrota. Està clar que la seva aportació no es correspon amb la seva fitxa, al voltant dels 5 milions de dòlars nets. Per reduir l’impacte en el pressupost, el club va renegociar les xifres allargant la durada. Mirotic té el que queda de temporada i dos anys més. El Barça ha intentat asseure’s perquè es redueixi la fitxa. Aquest serà el cavall de batalla immediat. Si no, es podria buscar una sortida acordada. El jugador blaugrana va deixar algun dubte sobre la seva continuïtat. «Ja ho veurem, no ho sé», va dir. Sortides cantades de jugadors Sertaç Sanli, Mike Tobey i Kyle Kuric són els jugadors que acaben contracte el 30 de juny. Es dona com a segur que marxaran per la necessitat de rebaixar pressupost. Sanli ha està lluny de rendir al nivell que s’esperava després d’arribar al club fa dos anys procedent de l’Anadolu Efes campió. Tobey va ser una de les sis incorporacions de l’estiu passat, com una oportunitat de mercat, després d’acabar contracte amb el València i tot i que s’ha mostrat com un jugador capaç de sumar, i de mostrar-se com una amenaça des del triple per obrir el camp, Jasikevicius no li va concedir ni un minut en la final. Kuric esgota el cinquè any al Palau, on va arribar com un tirador fiable, però només en el tram final ha trobat estabilitat. Va ser un dels més consistents contra el Madrid després d’Abrines. L’equip blanc és a l’aguait per si el Barça el deixa anar. També Higgins està en el punt de mira. Absent a Kaunas per una operació a la zona lumbar, després d’un any de lesions, encara li queda un any més de contracte, però als 33 anys sembla difícil que pugui recuperar el seu antic nivell. El pes de la història Les malediccions no existeixen. Però sí el pes de la història. I al Barça, molt més que en cap altre club. Aquesta era la 17a aparició de l’equip blaugrana en una ‘final four’. Només el CSKA ha sumat més presències. Però només acumula dos títols: els de Barcelona 2003, amb l’equip de Pesic i Bodiroga com a MVP, i el de París 2010, amb Xavi Pascual i Navarro com a MVP. De lluny, és el percentatge més baix dels grans clubs del continent. La història pesa, igual que la mentalitat i la pressió en un equip necessitat de títols, que sembla superat cada cop que afronta una gran cita com la fase final de l’Eurolliga, i això s’acaba de reflectir en la falta de competitivitat. Només així s’entén que contra un Madrid limitat per baixes importants, com les de Yabusele, Deck i Poirier, l’equip blaugrana s’acaba encongint i caient en els nervis i la precipitació, sense trobar el nivell real que ha mostrat en diferents fases de la temporada i que l’ha portat a acabar primer de la fase regular de la Lliga Endesa i segon de l’Eurolliga.

Crisi, retallades i dubtes sobre Jasikevicius i Mirotic: les conseqüències de la derrota europea del Barça

El Barça plora la derrota de la ‘final four’

Navarro manté l’aposta per Jasikevicius, de moment

El malson europeu es perpetua per al Barça contra el Madrid de Tavares

El més llegit