Primer, el Barça. Després, el Madrid. L’Unicaja es va confirmar com el matagegants de la Copa, la gran revelació del torneig de Badalona, després de superar amb claredat l’equip blanc en la primera semifinal (82-93). Faci el que faci aquest diumenge a la final, l’equip d’Ibon Navarro que arribava al torneig sense cap pressió, allunyat de totes les apostes, es va guanyar amb una victòria treballada a pols el reconeixement de l’ACB. Un èxit sense cap dubte. L’equip malagueny va aconseguir una cosa que semblava impossible a aquestes alçades: eliminar els dos grans del bàsquet espanyol de manera consecutiva i apartar-los de la final. Això no succeïa des de feia 14 anys, en concret des del 2009, quan l’equip malagueny va caure a la final pel títol davant la Tau.
L’Unicaja va dominar en moltes de les facetes del joc per tombar el Madrid i guanyar-se un lloc a la festa final. Va controlar el ritme, va jugar amb moltes més cap. Però n’hi va haver dues amb les quals va marcar diferències: el seu domini del rebot (33 per 25) i, especialment, l’encert des del triple (14 de 27, un 51% davant els 3/21 del seu rival), dues estadístiques que solen afavorir l’equip blanc.
No van ser només els números, on va destacar el pivot exmanresà David Kravish (20 punts, 6 rebots, 24 valoració), igual que Osetkowski (14 punts), igual que els seus dos jugones, Carter i Perry. També va desplegar més cor i determinació l’Unicaja davant un Reial gairebé pla, que no transmet tot i que està sobrat de talent.