El Joventut de Badalona va aconseguir la tercera victòria consecutiva en una setmana a l’imposar-se al Carplus Fuenlabrada (81-85), en un partit que va dominar des de l’inici però en què va acabar patint en excés en els últims minuts i en el qual va destacar l’actuació del dominicà Andrés Feliz amb 16 punts i el croat Ante Tomic amb 7 assistències.

L’equip català va començar a consolidar el triomf amb un gran primer quart en què l’alt ritme de joc va agafar desprevingut el Fuenlabrada, que no va saber aturar el llançament exterior del rival, sobretot del nord-americà Henry Ellenson, que va fer tres triples en els 10 primers minuts.

El millor aliat d’Ellenson va ser Joel Parra, que va fer patir molt el Fuenlabrada, resignat a jugades a la contra amb què va aconseguir 6 punts i tenir certes esperances d’acostar-se en el marcador. Tanmateix, en el moment clau, els errors sota cistella de l’equip madrileny van permetre que el Joventut se n’anés al descans amb un còmode avantatge de 10 punts, que va poder ser més gran si el serbi Dusan Ristic no hagués encistellat un triple abans del xiulet final.

Després del descans, el partit va seguir amb la mateixa tònica que es va tancar el segon quart. El Joventut va continuar portant la iniciativa del joc i va arribar a tenir 16 punts d’avantatge, empès per l’encert que va demostrar Andrés Feliz amb tres triples de quatre intents.

La voluminosa renda del conjunt català no va fer minvar els ànims de l’equip madrileny, que es va encomanar al nord-americà Lasan Kromah per mirar de retallar la diferència, una cosa que no va passar fins a l’últim quart, quan va sortir en tromba i, sota la batuta de Juan Fernández i Jeremy Senglin, va anar acostant-se al marcador fins al punt d’arribar als 40 últims segons a només tres punts del Joventut.

Els últims instants es van fer eterns per les contínues interrupcions amb faltes i temps morts dels dos equips. Un triple de Jovan Novak va donar esperances al Fuenlabrada tot i que dos tirs lliures anotats per Joel Parra, amb sang freda, a falta de quatre segons, van acabar amb les esperances de l’afició local.

Màxima intensitat a Las Palmas

El CB Gran Canària treu el nas a la part alta de la taula després de superar el Manresa en un partit intens i de xifres altes (99-88) en què l’argentí Nico Brussino tornava després dels seus problemes físics assumint els galons amb 21 punts i 10 rebots, fent estèrils els 23 de Harding i els 19 de Waczynski pels visitants.  

En una arrencada efervescent, el conjunt català va agafar avantatge des del perímetre, amb l’encert de Waczynski i l’exgroc Frankie Ferrari, mentre el Gran Canària mirava de compensar-ho amb el físic d’Inglis i la polivalència de Brussino (11-13, a 4:33 per acabar el primer quart).

Els homes de Pedro Martínez van continuar agafant manant en l’electrònic, gràcies a la bona mà de Harding i Caroline (12-18), obligant l’equip claretià a esgotar tots els seus cartutxos, traient de la segona unitat Salvó i Balcerowski. I no n’hi va haver prou (20-25).

Tanmateix, tot va canviar en l’arrencada del segon període, en què el conjunt insular es va treure de la màniga un parcial de 10-2 que va permetre capgirar el partit (30-27) i forçar el primer temps mort dels manresans.

A partir d’aquí, l’intercanvi de cistelles es va intensificar, si bé el Gran Canària va començar a treure profit de la seva superioritat en el rebot ofensiu, especialment amb Inglis i Bassas (38-32).

Harding va tractar de mantenir la nau visitant –12 punts en la primera part– però un altre repunt groc va permetre als de Lakovic superar la desena de diferència (49-38). Fins que una polèmica falta tècnica xiulada sobre el tècnic eslovè, conjugat amb una falta de Diop i una esmaixada final de Badio va fer possible que el Manresa maquillés el tancament de la primera part (49-43).

En la represa, el Gran Canària va tornar a estirar el xiclet, animant-se en atac Slaughter i Brussino per posar el 65-53 al marcador. Waczynski maquillava l’hemorràgia, però el rampell anotador local ja era incontrolable. 

El Manresa amb prou feines aconseguia aturar el cabal groc, recorrent a un Harding que s’havia de multiplicar en atac, però que topava amb un Vitor Benite inèdit fins llavors però que, de sobte, despertava amb dos triples gairebé consecutius, tancant-se el tercer quart amb un 80-67.

Ja en l’assalt final, la intensitat de Vaulet i un tir lliure anotat per Waczynski després d’una tècnica groga va permetre al Manresa reduir la diferència a vuit (84-76). Després d’aquest curtcircuit, els canaris van millorar, trobant en Shurna i Albicy un nou bàlsam, tot i que el Manresa no estava disposat a cedir (93-85 a 1:46).

No obstant, el Gran Canària va mirar de contemporitzar en la recta final amb possessions llargues, jugant amb l’ansietat d’un rival que va acabar capitulant al recinte de Siete Palmas.