Entrevista amb Kalinic: «Som massa bons nois, cal ser més durs i bruts de vegades»

Les incorporacions de Vesely i Satoranksy acaparen bona part de l’atenció al parlar dels reptes del Barça en la nova temporada. Però el fitxatge de Nikola Kalinic (Subotica, Sèrbia, 30 anys), un jugador contrastat, que ja sap el que és guanyar l’Eurolliga (ho va fer amb el Fenerbahçe d’Obradovic el 2017) el converteixen en una de les peces més valuoses del nou projecte que intenta construir Jasikevicius per assaltar el títol europeu. El Barça apareix en els pronòstics de totes les competicions, però l’equip ha començat amb molts dubtes: 3 derrotes en 6 partits i la sensació que hi ha molta feina per fer. Quan jugues al Barça vols guanyar cada partit i en totes les competicions. Però això vol el seu temps. És veritat, hem perdut alguns partits: Madrid, Gran Canària. Olympiacos. És molt per a aquest inici de competició. Però crec que n’hem d’aprendre per continuar millorant. Sabem que hi ha sis jugadors nous, encara no ens coneixem bé tots. És poc temps. Hem d’aprendre a jugar junts, a entendre quina és la millor opció i a construir la química. Cal temps. I necessitem també partits. Victòries, derrotes, només així es pot construir. No vull que soni a excusa, però amb l’Eurobàsquet amb prou feines hem tingut pretemporada, tot i que crec que tot acabarà funcionant bé. Després de la derrota davant Olympiacos en el debut de l’Eurolliga, arriba el Madrid ¿És massa aviat per a un partit així? Sí, possiblement és molt aviat, però també és bo. Segurament serà un dels nostres principals rivals durant tota la temporada. Jugarem molts partits contra ells. Ja n’hem jugat un, a la Supercopa. I hem de trobar la manera de competir contra ells i superar-los, la millor manera de reduir l’impacte dels seus jugadors exteriors i limitar els seus triples. I si podem fer això, confio a sumar la victòria. També per canviar la psicologia de les sèries. Ells tenen cert avantatge psicològic per la forma en què va concloure la passada temporada i per la Supercopa, i sabem que hem de canviar això. ¿Què va passar en la final de la Supercopa? Crec que vam fer una bona primera part, però després els vam deixar córrer i recuperar-se. És un equip que juga també a ratxes. Sergio Llull va començar a sentir-se a gust. Va ficar un tir, després un altre i un altre... Ho hem de limitar. Fer faltes extres, limitar que corrin, les seves transicions. Lluitar, ser més forts. Els vam permetre massa rebots ofensius. Som bastant atlètics i també físics. Ho hem de millorar. Després de molts anys, el Barça ha aconseguit estar en les dues últimes i jugar una final. ¿Aquest ha de ser el repte, entrar a la ‘final four’ o cal aspirar al títol? Hem de lluitar per l’Eurolliga, és la raó per què som aquí. Però pas a pas. Primer cal classificar-se per als ‘play-off’, després entrar a la ‘final four’ i després lluitar per guanyar-la. L’equip ha experimentat en aquestes dues ‘final four’ l’atmosfera que s’hi viu, el que es necessita, la intensitat amb què cal jugar per guanyar en dos partits consecutius. El nostre objectiu és estar una altra vegada a la ‘final four’. Però aconseguir-ho no serà fàcil. ¿Té el Barça la química i el talent per aconseguir-ho? És molt aviat per dir-ho, estem treballant junts des de fa... ¿què? tres setmanes. Si descomptem els dies amb partit, amb prou feines arriben a 25 dies d’entrenament. Encara és d’hora, però el que sí que veig és que potser som massa bons nois. Potser algun s’ofendrà, però crec que hem de saltar a la pista més durs. De vegades fins i tot ser una mica més bruts. És així. Hem de canviar una mica, ser més agressius, fins i tot desagradables. Ja ho veurem. No dic que sigui l’únic que necessitem, però això segur que ens ajudarà en els ‘play-off’ i en els partits importants. Els altres equips jugaran així i hem de fer-ho també nosaltres. El Reial Madrid juga així i nosaltres hem de fer ajustos i jugar així. Vostè va guanyar l’Eurolliga amb el Fenerbahçe, amb Obradovic i amb Vesely a la plantilla ¿Què es necessita? Has d’estar centrat i motivat durant un llarg període de temps. Durant tot l’any. No només és la ‘final four’. Això és només la cirereta que corona el pastís. Hem de construir tot el pastís i hem de començar a fer-ho ara. Aquests dos anys, amb la final de Colònia i de Belgrad, han de donar la motivació. S’ha construït durant dos anys. I això és el que hem de fer cada dia. Estar motivats, treballar molt, descansar bé, parar atenció fins als mínims detalls. Això és el que al final marca la diferència: tot el treball que has fet durant l’any. El campió, l’Efes, s’ha reforçat encara més. ¿És un repte impossible? És un equip increïble. Estan en un gran moment i han incorporat grans jugadors, així que segur que seran un dels grans aspirants. Però també l’any passat van tenir una mala ratxa. Amb l’Estrella Roja vam tenir la possibilitat de deixar-los sense ‘final four’. Tothom té alts i baixos. És normal. Ets humà. Però estem preparats per al repte. Tenim el talent i la capacitat i estarem preparats per lluitar. Va estar a les ordres d’Obradovic i ara de Jasikevicius, un dels seus alumnes avantatjats ¿Hi veu coincidències? Si i no. Tots dos posen moltíssim esforç i temps en el que fan. Són molt perfeccionistes. A nivell tàctic hi ha algunes diferències. Però són dues grans ments basquetbolístiques. Segur que van aprendre un de l’altre quan van estar junts i estic encantat de poder tenir l’oportunitat també d’estar amb Saras. La seva arribada al Palau no va ser fàcil. Tenia contracte amb l’Estrella Roja i dret de tempteig amb el València. ¿Què el va empènyer? Tenia un gran desig de viure i jugar aquí a Barcelona. Vaig insistir molt per ser aquí. Hi havia alguns problemes però al final vam arribar a un acord que va satisfer totes les parts.

El més llegit