El primer clàssic de la setmana va caure del costat del Barça. El segon arribarà diumenge al Bernabéu. Va ser un triomf agònic i amb el públic del Palau Blaugrana demanant l’hora, però va assegurar la primera victòria blaugrana a Europa (75-73). Durant 35 minuts, l’equip de Jasikevicius va fer molt bé les coses i va dominar amb claredat, fins per 18 punts. Però en el tram final, va perdre el cap, va començar a perdre pilotes i a concedir cistelles fàcils al seu rival i va estar a punt de condemnar-se. El Madrid no va abaixar els braços i va disposar d’un triple de Llull en l’últim segon que hagués culminat la remuntada.
«Hem deixat de jugar en els últims tres minuts, no hem sabut matar el partit, però al final hem guanyat i això és el més important», va valorar Jasikevicius.
Un dels dèficits del Barça en aquest inici de temporada era la seva falta de punts. Semblava existir una Laprodependència, més enllà de la sensible baixa de Mirotic, que és un llast. Ja des del primer instant, Satoransky, Vesely, Sanli i Kalinic van demostrar que compta amb més alternatives ofensives l’equip blaugrana que alliberin al base argentí. Aquestes noves vies en atac van donar pas al Barça més fluid que s’ha vist fins ara. El parcial del primer quart (24-15) va ser una bona prova. La iniciativa va ser per a l’equip de Jasikevicius.
Es va aprofitar a més el Barça del quintet experimental pel qual va apostar Chus Mateo a l’equip blanc amb la presència de Cornelie i Hezonja, aquest amb passat blaugrana (va arribar a jugar a l’etapa de Xavi Pascual) i xiulat en la seva tornada al Palau. No li va funcionar l’aposta al tècnic madridista. Satoransky va treure partit del seu físic amb Hezonja. I Vesely, des de la mitja distància, va superar amb claredat Yabusele.
No va trigar a rectificar el Madrid amb l’entrada de Llull i també a pujar la seva aposta defensiva amb l’entrada de Tavares, redoblada fins i tot en el segon quart amb la combinació interior de Tavares-Poirier. Aquesta decisió va espessir molt la trobada i va tallar, de manera puntual, la fluïdesa del Barça. Però també va perdre claredat en els seus sistemes l’equip de Mateo quan van entrar en joc les rotacions.
Del control al col·lapse
Així, el Barça va aconseguir donar-li rèplica i recuperar la iniciativa, amb un desplegament d’energia i caràcter que no s’havia vist fins ara en els seus partits oficials i, sobretot, va igualar la intensitat defensiva del seu rival. Durant molts minuts, l’equip de Jasikevicius va recordar al bloc sòlid de l’última campanya. També va treballar bé per dominar el rebot, va córrer a la mínima oportunitat, i va aprofitar els desajustaments defensius al pal baix per anar estirant la seva bretxa fins a un màxim de 13 punts, que Hezonja va reduir amb un triple abans del descans (40-30).
El Madrid havia mantingut un nivell altíssim en aquest inici de temporada. El canvi substancial en el clàssic es va viure en el pas endavant físic que va oferir el Barça i també en la seva determinació, que va aconseguir mantenir-se també en la represa. Va amenaçar en molts instants l’equip blaugrana d’escapar-se al marcador (49-36, m. 25), trobant els triples que li havien faltat en el primer temps. Però al mig de certa espessor, l’encert d’Hezonja i també uns bons minuts de Cornelie van aconseguir amarrar l’equip blanc en la baralla i entrar amb esperances a l’últim quart (63-52).
No va baixar la seva aposta el Barça, que va trobar a dues accions de tres punts, un 2 + 1 de Sanli i un triple de Tobey la gasolina que necessitava per encarar el tram final (69-52). Però això no li va donar la calma. Els triples de Causeur i Cornelie i el protagonisme de Deck van estirar la resistència del Madrid, que va anar retallant marges, mentre els nervis s’apoderaven de l’equip blaugrana. Higgins i Laprovittola van acumular pèrdues inesperades i una última pilota perduda pel base argentí a falta de 15 segons encara li va donar l’última possessió a l’equip de Mateo i l’opció de guanyar. El triple fallat per Llull va fer respirar d’alleujament tota la plantilla blaugrana i va convertir en una festa el drama que va planejar sobre el Palau.