El Barça i el Madrid s’alcen davant l’hegemonia de l’Efes en l’Eurolliga

Només un cop d’ull a la plantilla de l’Anadolu Efes ofereix una dimensió del repte gegant que es presenta als 18 equips que arrenquen aquesta setmana en l’Eurolliga, entre els quals hi ha el Barça, el Madrid, el Baskonia i el València, per desbancar el gegant turc. Dos títols consecutius confirmen la seva hegemonia a Europa i, per la manera en què ha malgastat els diners aquest estiu el club d’Istanbul, ningú no li discutirà la seva condició de màxim favorit a aconseguir el ‘three peat’, la qual cosa no succeeix des dels anys noranta, amb els tres títols consecutius de la Jugoplastika. Tuncay Özilhan, principal accionista de la cervesera més gran de Turquia (Anadolu Efes) i president de l’equip de bàsquet, es va plantejar rebaixar el pressupost si l’equip d’Ergin Ataman no repetia títol en aquest 2022. El desig de fer història i la decisió de Vasilije Micic d’ajornar qualsevol oferta de l’NBA i la voluntat de Shane Larkin de renovar per ampliar la seva llegenda a Istanbul han fet canviar de plans Özilhan. «Els 18 equips persegueixen el mateix objectiu. El nostre és diferent. Va molt més enllà. Volem el ‘three peat’, proclama el llenguallarg Ataman. Amb les incorporacions d’estrelles i jugadors de primer nivell com Will Clyburn, Ante Zizic o Achille Pollonara, l’Efes fa un pas més per estendre el seu domini al continent, tot i que equips com el Madrid, Barça, Armani Milà i Olympiacos, després d’un estiu intens de reforços, semblen en condicions de discutir-ho. El Barça ja ho va intentar el 2021, a Colònia, però va acabar sucumbint en la final (86-81), malgrat tenir una de les plantilles més increïbles de la seva història. Va provar de destronar-lo el Reial Madrid el maig passat, però se’n va quedar a les portes (58-57). I, de nou, els dos grans del bàsquet espanyol es postulen com a ferms candidats a entrar a la ‘final four’ i a optar al tron europeu. La bogeria de Milà Sarunas Jasikevicius ha impulsat una petita revolució en la plantilla en la seva tercera temporada en el club. Va arribar amb la intenció de pilotar un equip d’estrelles, encapçalat per Nikola Mirotic, i posar fi a una sequera europea que ja dura 12 anys (l’últim títol es remunta a París l’any 2010), però l’assignatura continua pendent. Sis jugadors han aterrat aquest estiu al Palau (Satoransky, Vesely, Kalinic, Tobey, Da Silva i Paulí). Però necessitarà temps per construir la química necessària i també que remeti la lesió de Mirotic, problemes al tendó d’Aquil·les, que ja s’allarga cinc mesos. Molt més fàcil ha sigut per al Madrid, sense tantes urgències com els blaugranes, després de tancar amb la Lliga i la final europea un any que semblava, d’entrada, destinat a l’oblit. Fins i tot amb el final de l’etapa Laso a la banqueta, ara en mans del seu ajudant Chus Mateo, la reconstrucció blanca resulta prometedora. L’equip blanc tenia el físic i la intimidació de Tavarez, Poirier i Yabusele. I aquesta temporada ha afegit més talent (Musa, Hezonja, Sergio Rodríguez i Cornelie) a una plantilla que encara aspira a potenciar-se més si aconsegueix recuperar Facundo Campazzo des de l’NBA. L’Olympiacos, un dels quatre equips que van assolir la ‘final four’ de Belgrad, ha invertit en centímetres i talent (l’escorta Isaiah Cannan, l’aler Alec Peters i els interiors Tarik Black i Joel Bolomboy), però l’Armani Milà d’Ettore Messina ha tirat la casa per la finestra en una plantilla que brilla amb l’arribada dels exblaugranes Brandon Davies, Kevin Pangos i Deshaun Thomas, junt amb Billy Baron o Johannes Voigtmann, i que sembla obligat a incloure en els pronòstics. 𝗦𝘁𝗲𝗽 𝗶𝗻𝘁𝗼 𝘁𝗵𝗲 𝗘𝘂𝗿𝗼𝗟𝗲𝗮𝗴𝘂𝗲 𝗺𝗮𝘇𝗲... The most unpredictable and exciting Turkish Airlines EuroLeague season yet is upon us🔥 The journey to becoming a champion begins tomorrow⌛️ pic.twitter.com/HosFcRJuJU — Turkish Airlines EuroLeague (@EuroLeague) 5 de octubre de 2022 El club italià és un dels que més ha agitat el mercat aquest estiu, en el qual s’han produït 112 fitxatges entre els 18 clubs, tot i que és una xifra que encara no està tancada, en una temporada que recupera dos equips italians (el Virtus de Bolonya de Sergio Scariolo s’hi suma després d’haver conquerit l’Eurocup) i que tornarà a tenir quatre equips espanyols, amb la inclusió del València Basket, que s’ha beneficiat de les sancions als equips russos. Relleu de Bertomeu La nova temporada de l’Eurolliga es presenta amb un canvi important en la direcció de l’organització. Després de 22 anys com a president i director de l’Eurolliga, Jordi Bertomeu deixa el càrrec arran d’una guerra interna dels clubs propietaris entre defensors (Madrid, Barça, Baskonia, Efes, Fenerbahçe) i contraris a la seva gestió (Olympiacos, Panathinaikos, Armani Milà, Maccabi, Zalgiris i CSKA). El càrrec de Bertomeu l’ocuparà el llegendari jugador serbi Dejan Bodiroga, que va guanyar tres títols de l’Eurolliga (dos amb el Panathinaikos i una amb el Barcelona) i tindrà com a mà dreta Marshall Glickman, que exercirà de CEO de l’Eurolliga. La primera conseqüència és que els clubs rebran un 20% més d’ingressos aquesta temporada i també s’elevaran els premis que es reparteixen per la classificació: prop de dos milions d’euros per al campió i gairebé un milió per al finalista. Primera jornada: Panathinaikos – Reial Madrid (20 h); Asvel – Armani Milà (20 h); Maccabi–Zalgiris (20.05 h); Bayern–Fenerbahçe (20.30 h); València–Baskonia (20.30 h); Divendres: Efes – Estrella Roja (19.30 h); Alba Berlín – Partizan (20 h); Barça – Olympiacos (20.30 ); Virtus de Bolonya – Mònaco (20.30 h)

El Barça i el Madrid s’alcen davant l’hegemonia de l’Efes en l’Eurolliga

L’equip turc ha reforçat encara més una plantilla en la qual continuen Micic i Larkin, i es presenta com el favorit per revalidar el títol

El més llegit