Lorenzo Brown, Jaime Fernández, Xabi López-Arostegui, Jaime Pradilla i Willy Hernangómez. Aquest va ser el cinc inicial a la final on la selecció espanyola de bàsquet es va proclamar campiona d’Europa per quarta vegada. Amb tot el respecte, noms que tret del de Willy només coneixien els aficionats del bàsquet. Ni un d’aquests seguidors, tampoc els analistes més saberuts, podia imaginar que es penjarien, juntament amb els seus altres set magnífics, una enorme medalla d’or. És més, ni el mateix Sergio Scariolo, probablement, s’ho pensava quan Espanya va debutar davant Bulgària a Tbilissi, la capital de Geòrgia, l’1 de setembre davant Bulgària. Des d’aquell dia, la selecció ha viscut un periple inoblidable, mereixedor d’un documental que ho detalli, que va culminar diumenge amb una incontestable victòria davant França. El repàs de les virtuts de l’equip es pot resumir en un formidable treball col·lectiu sota la batuta d’un mag dels tornejos de seleccions com el tècnic italià. La simfonia de la selecció a Berlín va ser pròpia de la prestigiosa filharmònica de la ciutat.