Exum, la força emergent del Barça

Dante Exum torna a somriure al Barça. De la desgràcia del cúmul de lesions que van destruir l’equip blaugrana a finals del 2021 (Abrines, Higgins, Calathes...) va sorgir la possibilitat del seu fitxatge, en un moment en què l’exterior australià, de 26 anys i 1,98, es trobava sense equip, després de ser retallat a l’octubre pels Houston Rockets. Així es va produir la incorporació a mitjans de desembre a la plantilla barcelonista. El pas dels mesos només ha ratificat que és una de les millors incorporacions de la Lliga en els últims anys i la confirmació que la condició de talent emergent que va acompanyar els seus primers passos a l’Australian Institute of Sports (d’on van sorgir jugadors com Bogut, Ingles, Patty Mills...) i l’ elecció com a número 5 del ‘draft’ del 2014 per part del Utah Jazz eren més que justificats. «Era un repte per a mi venir a Europa i he hagut de passar per un procés d’ajustos, perquè el joc aquí és totalment diferent del de l’NBA. Però el vestidor m’ha acollit molt bé i crec que m’he adaptat bé als sistemes de l’equip i al que l’entrenador vol de mi», explica el jugador nascut a Melbourne en una conversa amb EL PERIÓDICO. Per al Barça, que va incorporar un exterior de primera línia a un preu molt per sota del mercat, ha suposat un d’aquests cops de sort que passen molt de tant en tant, i la seva presència pot convertir-se en un factor determinant en la lluita per l’Eurolliga, tant en el ‘play-off’ de quarts que l’equip de Jasikevicius, amb avantatge de camp, obre aquest dimarts contra el Bayern Munic, com en una hipotètica ‘final four’ que acollirà Belgrad del 19 al 21 de maig. «Aquest és un grup molt competitiu amb gent que ja ha estat en aquesta posició abans i que s’ha marcat la lluita pel títol europeu com a un dels seus reptes», admet. «Vaig tenir una petita mostra del que significa ser aquí amb el títol de Copa i això em va motivar per seguir i lluitar pels títols que ens queden», explica Exum, que va arribar amb un contracte temporal fins al febrer i va decidir ampliar-lo fins al juny per la bona sintonia amb el grup i la fàcil adaptació a Barcelona. Exhibició al Clàssic «El que millor el defineix és la seva personalitat. És un gran noi, gens egoista. És fàcil jugar i comunicar-s’hi dins i fora del camp», explica el seu company Rokas Jokubaitis. «Per a nosaltres ha sigut un fitxatge fantàstic. Una gran incorporació per a l’equip tant defensivament com ofensivament», recalca Nick Calathes, que el considera «un dels millors finalitzadors d’Europa». Els números d’Exum i l’impacte a l’equip no han parat de créixer (6,8 punts, 2,6 rebots i 1,7 assistències en 17 minuts de joc), amb actuacions superbes com les del clàssic de fa uns dies contra el Madrid (16 punts, 7 rebots, 3 assistències i 24 de valoració), convertit ja en un fix en la titularitat per la capacitat d’adaptar-se a les tres posicions exteriors, tant base com escorta o aler, per la capacitat física que va demostrar amb una esmaixada espectacular davant Poirier al Clàssic. «Torno a passar-m’ho bé a la pista i tot i que sempre hi ha marge per a la millora com en el tir, ara estic en els millors números de la meva carrera des del triple, i físicament em trobo en un gran moment», valora Exum. «És un noi de deu», assegura el tècnic Sarunas Jasikevicius, que va ser qui més va advocar per la seva incorporació. «Teníem molt clar que havia de seguir. Ara se sent important i va a més. Estem contents de tenir-lo. Tant de bo pugui pujar el nivell. Crec que pot donar més», apunta el preparador barcelonista. «El seu primer pas és molt difícil de parar. Coneix bé el joc i no té por d’atacar. És dels que tenen la mentalitat d’anar a liquidar el rival en cada jugada i un jugador que pot dur la pilota, córrer, llançar triples i fer esmaixades», l’elogia el pivot turc Sertac Sanli. «m’encanta jugar amb ell». Marcat per les lesions Exum va aterrar al Palau després d’ajudar Austràlia a conquerir una medalla de bronze en els Jocs de Tòquio. Però aquest va ser un punt d’inflexió en una carrera marcada per diverses i greus lesions que van impedir que es consolidés a l’NBA, on s’intuïa que seria una estrella. Abans dels Jocs de Rio va patir una ruptura del lligament anterior creuat del genoll, una de les pitjors lesions per a un jugador, que el va fer perdre’s el segon any a l’NBA. Després el va seguir l’espatlla el 2017 i el tendó rotular (2019). El balanç va ser de 250 partits només entre el 2014 i el 2021 i el salt després de cinc anys dels Jazz a Cleveland (2019) i després a Houston, on no va aconseguir jugar. «Les lesions no s’obliden. Formen part de l’aprenentatge i no negaré que he tingut moments crítics, però sempre vaig creure en la meva recuperació. Vaig anar pas a pas, marcant-me petits objectius i això és el que m’ha fet arribar fins aquí», explica Exum, fill d’un exjugador, Cecil Exum, company de Michael Jordan en el títol universitari que va aconseguir North Carolina en el 82, que ha tornat a rellançar la seva carrera a Barcelona. --

Exum, la força emergent del Barça

En quatre mesos ha passat de ser un recurs per cobrir les nombroses baixes a una peça fonamental per a Jasikevicius pel seu talent i capacitat física

. «Aquest és un grup competitiu, que s’ha marcat el títol europeu com un dels reptes», explica l’exterior australià

El més llegit