Barça o Madrid s’emportaran avui la Copa del Rei de bàsquet. No hi ha hagut cap altre campió en els últims 12 anys. Però el seu camí cap a la final (18.30 h, #Vamos) va ser totalment oposat. El Barça va patir molt més de l’esperat per poder defensar el títol, més del que reflecteix el marcador final, per doblegar el Múrcia (103-90). Molt més còmode va ser el triomf blanc en la primera semifinal.
Després de viure al límit 32 minuts, fins i tot veient-se per sota al marcador, el Barça va haver de fer una demostració de caràcter per seguir endavant. Kuric, amb 11 dels seus 14 punts, va aparèixer providencial en l’últim quart, recolzant el lideratge de Mirotic (25 punts, 8 rebots).
Només hi ha un escenari en què l’UCAM Múrcia pot presentar batalla al Barça i passa per treure al seu rival del partit, trasbalsar-lo, convertir la disputa de cada pilota en una batalla. En aquest territori, l’equip de Sito Alonso es troba fort, molt més còmode que els blaugranes, ja que compta amb jugadors lluitadors, acostumas a mil batalles, com Lima, Radovic i Rojas. I a més, el conjunt de Sito Alonso no està exempts de talent, amb jugadors com McFadden Taylor i Davis.
El Barça va aconseguir desplegar el seu joc en el primer quart, recorrent al seu encert en els triples (6/8), amb un Laprovittola molt efectiu. Així va aconseguir completar 10 minuts sensacionals, que feien presagiar una semifinal més o menys plàcida, amb avantatges fins als 16 punts (32-16). Però quan es va crispar el joc, amb faltes dures, protestes i alguna tècnica, els jugadors de Jasikevicius van anar perdent el control i l’UCAM va guanyar en confiança i es va apropiar de l’escenari.
Així van anar apareixent McFadden i Taylor amb els seus triples i també un inesperat Cate per convertir el segon parcial en un suplici per als barcelonistes, que es van anar difuminant, mentre creixia la crispació de Jasikevicius amb els seus jugadors per no seguir el seu pla de partit. La conseqüència va ser que el Múrcia va blindar la seva confiança i va deixar un marcador totalment obert al descans (55-49) amb què alhora va generar molts dubtes en el seu rival. Les males sensacions no van abandonar els barcelonistes en un tercer quart en què Tomás Bellas es va apropiar de les operacions i va portar l’UCAM a liderar el marcador fins i tot de cinc punts (67-72) i en què Mirotic va haver de sortir al rescat per tornar el control i les pulsacions al Barça (73-72).
Amb el Múrcia ben ficat dins el partit, el duel es va convertir en un agonitzant intercanvi de cops a les dues cistelles, que els barcelonistes van aconseguir portar al seu terreny amb patiment, però a base de serrar les dents en defensa, i gràcies a l’aparició providencial de Kuric, que va encadenar 8 punts gairebé consecutius i va obrir una bretxa per la qual el Barça es va poder colar, amb molt patiment, en la final.