Nico Laprovittola: el clàssic des d’un nou prisma

Pocs dubten que els clàssics entre Barça i Madrid seran una constant aquesta temporada, tant a l’ACB com a l’Eurolliga. Res fora del normal. Però aquest any tindran un punt addicional de morbo per l’inusual transvasament del pont aeri que ha portat en pocs mesos els blaugranes Heurtel i Hanga a vestir-se de blanc i Nicolas Laprovittola (Morón, Argentina, 31 de gener del 1990) a instal·lar-se amb la seva dona i la seva filla Bruna, de mesos, a Barcelona, després de dos anys a les ordres de Pablo Laso. «Suposo que ho viuré d’una forma especial. També em crida l’atenció veure com em reben. Però no soc el primer ni l’últim que fa aquest camí», explica el talentós base, que en la temporada 18/19, a les files del Joventut, va aconseguir el MVP de la temporada a l’ACB. «Quan em va arribar l’oferta del Barça, la veritat és que ja no em va interessar cap altra opció. Vaig deixar totes les altres en segon pla. El meu contracte amb el Madrid ja havia acabat i vaig decidir que el millor per a la meva carrera i per a la meva família era seguir a Espanya». Per Laprovittola, el Barça serà un nou desafiament en la seva carrera, en què ja acumula una desena de clubs i algun flirteig a l’NBA, amb els Spurs. D’una banda hi haurà la competència amb dos bases purs més de la plantilla, com Calathes i Jokubaitis. De l’altra, demostrar que pot fer jugar un equip gran sense tant protagonisme amb la pilota com a la Penya, i en la seva etapa final al Madrid, ja alliberat per la marxa de Campazzo. «És el que pensa molta gent, ¡Què puc dir! Jo estic tranquil. Puc ajudar l’equip i fer el que em demanin, adaptar-me a les regles defensives que em demanin. Per això soc aquí i m’han escollit. El Barça ja em coneixia, saben què faig bé i què faig malament. A mi ningú m’ha regalat res», assegura Lapro, com ja l’ha batejat Jasikevicius, perquè el seu nom, Nico, està reservat per a Mirotic. «Potser no transmeto tant com Saras, que és un apassionat. Soc una mica més calmat. Però també soc bastant autocrític i exigent. Això és el que m’ha portat fins on soc i arribar a un equip que aspira a guanyar-ho tot». Competència sana Segur de les seves forces, bregat ja en la seva selecció, Argentina, amb la qual va tenir un paper destacat a Tòquio (13,8 punts, 4 assistències), abans de caure a quarts amb Austràlia, el bronze olímpic, Laprovittola comparteix l’ambició i els objectius de l’equip blaugrana. «Segueixen els jugadors més importants, segueix l’entrenador, i si seguim la mateixa línia de treball de l’any passat, en què l’equip va anar de menys a més, hem de continuar buscant grans coses: jugar la ‘final four’ de l’Eurolliga, guanyar-la, jugar els ‘play-off’’ de l’ACB, guanyar-los, guanyar la Copa...» Laprovittola està dolgut per la derrota a la final de la Supercopa de diumenge passat («Vam tenir millors moments que el Madrid, però els que vam marxar amb la bronca vam ser nosaltres; crec que va molt més per compte nostre que per ells», assegura), però es mostra convençut de les virtuts de la plantilla. «Necessitem temps, som quatre nous més els joves. Tots els que hem vingut tenim un rol complementari, però podem sumar. Som un equip versàtil i complet», valora el base argentí, que considera positiva també la competència amb Calathes i Jokubaitis. «Són tres estils diferents de base, però crec que som complementaris. Aquí entra el treball de Saras per elegir a cada un en un moment», apunta, i assegura que el tècnic té clar quin ha de ser el seu rol. «M’ha demanat que sigui agressiu, que jugui ràpid, que l’equip corri el camp. ¿Jugar-me-la? Depèn del moment. És ser allà i sumar».

Nico Laprovittola: el clàssic des d’un nou prisma

El base argentí, un dels quatre reforços que arriben al Palau, és un dels protagonistes de l’inusual transvasament del pont aeri Barça– Madrid

«Soc bastant crític i autoexigent. És el que m’ha fet arribar a un equip que aspira a guanyar-ho tot», assegura el flamant fitxatge blaugrana

El més llegit