López-Arostegui: «Per arribar cal creure-s’ho»

En el corrent d’il·lusió que envolta últimament el Joventut, hi juga un paper fonamental l’eclosió de nous talents de la pedrera verd-i-negra com Xabi López-Arostegui (Getxo, 1997). Amb actuacions rutilants com la del desembre passat (28 punts, 9 rebots, 39 de valoració, MVP de la 13a jornada), que expliquen la seva presència en les últimes convocatòries de la selecció, l’aler basc s’ha convertit en un dels referents de la Penya, que encara amb confiança el repte de la fase final de la Copa aquesta setmana. El balanç no pot ser més positiu per a la Penya: són en zona de ‘play-off’, de tornada a la Copa, al Top 16 de l’Eurocup. ¿Supera les seves expectatives? La temporada està sent bona. No direm de 10, perquè sempre es pot fer més. Però si ens haguessin fet aquest balanç a principis de temporada, estaríem tots contents. És veritat que hi havia moltes expectatives perquè el club ha fet un bon treball a l’estiu, es van incorporar jugadors de primer nivell a un bloc que ja era sòlid. Però crec que estem en una època de creixement, i no només a nivell de club, sinó també a nivell esportiu, que és el que recolza el creixement. A nivell individual, la seva carrera també ha fet un salt exponencial i s’ha convertit en titular indiscutible ¿com ho està vivint? Està sent un procés. Aquest és el quart any ja al primer equip, està clar que vas sumant experiència, confiança, aprenentatge de com funciona la Lliga. I sí que em sento molt bé, amb molta confiança, amb molta capacitat de fer més coses en defensa i en atac. Està sent un any molt bo de creixement personal. Aquesta temporada ha firmat números espectaculars en alguns partits, que solen esperar-se de les estrelles, ¿s’ho creu? En part cal creure-s’ho per fer-ho. Això no vol dir que calgui ser un xulo o arrogant a la pista. Per arribar i aconseguir una cosa, el primer és fer-te saber a tu mateix que n’ets capaç. De més petit era mes senzill. Però quan arribes a un primer nivell, com és l’ACB, és més complicat. I repetir-ho cada cap de setmana és molt difícil, no ens enganyarem. Però cal intentar apujar el nivell i quan veus que ho aconsegueixes, et fa obrir els ulls i fer un salt de qualitat i de confiança. Els seus números parlen d’un pes important, és el que més juga (25), el més anotador (13,3), el segon en rebots (4,9) i un espectacular 71 de 72 en tirs lliures (un 98,6%). Els números no ho són tot, però aquest any són un reflex de moltes coses. En aquest sentit, els percentatges han anat millorant, mentre m’adaptava a la Lliga, sobretot a nivell físic. Cada any hi ha més competència i intento començar de zero amb el repte de fer-me el meu espai. L’encert en els tirs lliures, al final, també és una mica el reflex de les rutines, del moment de confiança que vius. Va debutar fa quatre anys a l’ACB, una setmana abans de complir els 20, en un partit contra el Madrid. ¿Està anant tot més ràpid del que esperava? Si fan alguna cosa bé a la Penya és que ens preparen per a tot això. Crec que l’evolució està sent progressiva, com s’esperava. Si alguna cosa caracteritza la Penya és que fan el pas i s’atreveixen a apostar pels joves. Té molt mèrit. És el club que més jugadors ha tret i ha aportat a l’ACB. Ja fa nou anys que és a Badalona. Quan la gent parla de la pedrera del Joventut, és vostè un dels millors exemples de l’actualitat. Després de tants anys en el club, que la gent de Badalona et vegi com un més, com un referent per als nois que venen de fora, que et converteixin en una figura que serveix per transmetre els valors del club, és un orgull. La seva relació amb el club va més enllà del professional. Va arribar a cedir una part del seu salari per a la formació i els seus pares van ser a l’ampliació de capital. La Penya al final et forma també com a persona. T’identifiques des de molt petit amb els seus valors. Vaig arribar aquí amb 14 anys, i també vaig anar creixent a nivell personal i és lògic també que els meus pares també s’hagin abocat amb el club i que hagin mostrat el seu compromís. Vostè que ha viscut moments crítics a la Penya, com la lluita per evitar el descens el 2018, ¿com viu ara en l’abundància? Jo crec que és una situació que cal saber portar. Som alguns els jugadors que estàvem en el club quan va estar a punt de la desaparició i això et fa valorar més la situació de tranquil·litat que es viu ara, tot i que ara hi hagi més pressió i els objectius sigui més grans. ¿On fixa les seves metes com a jugador? No em poso sostre, estic en època de formació, de creixement físic, tècnic i tàctic i només penso a aconseguir el màxim nivell possible i continuar creixent a la Penya els anys que tinc. ¿L’NBA? No ho penso. Lògicament si algun dia hi ha una opció, intentaria aprofitar-ho. El contrari seria enganyar. Però no és el meu objectiu prioritari. Entre les seves metes, ¿es planteja ser a la llista per als Jocs de Tòquio? He estat en totes les etapes de formació de la selecció i també he participat en les finestres i em sento feliç per compartir vestidor amb jugadors de màxim nivell. Però soc conscient que hi ha moltíssima competència i molt bons jugadors per davant. Aquesta setmana es posa en joc el primer títol amb la Copa, ¿quin és el seu pronòstic? No sabria dir. La lliga ja està molt competida i en un torneig a tres partits, poden passar mil coses. Els favorits d’inici són Madrid i Barça, però tots ens coneixem bé i a un partit tot s’obre. Nosaltres no hi tenim res a perdre. No crec que siguem favorits però sí que tenim alguna papereta per ser un dels equips que puguin donar la sorpresa. Hi anem sense cap pressió. Això sí, haurem de fer el nostre millor bàsquet i intentar igualar el nivell físic del Baskonia, que sempre juga a un ritme molt alt.

López-Arostegui: «Per arribar cal creure-s’ho»

L’aler basc, de 23 anys, un dels protagonistes de la temporada, afronta il·lusionat el repte del Joventut en la fase final de la Copa

El més llegit