Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

La pudor creix mentre avança la tarda. Es va expandint per uns quants carrers del sud de Badalona i impregna una zona empobrida de l’àrea metropolitana de Barcelona amb tuf de roda cremada. És habitual que la fetor s’accentuï a la nit, en moments d’inversió tèrmica o després de ploure. Provoca picor de coll, sequedat de boca, nas tapat i mal de cap, enumeren els veïns. Tenen por que els efluvis que atribueixen a la fàbrica de pastilles de fre de Tenneco―instal·lada des de 1958 al polígon adjacent als habitatges hagin sembrat els casos de càncer que han aflorat als voltants. I alguns d’aquests casos són especialment agressius. Quan EL PERIÓDICO va anar recentment al barri del Remei, la pudor es percebia intensa davant de l’empresa, assenyalada per un atestat dels Mossos d’Esquadra per haver-se excedit en la dispersió de nou contaminants i comportar suposadament un "risc cancerigen inacceptable". El 26 de juny, deu persones afectades per càncer i una per asma que viuen en l’entorn van presentar un escrit al jutge que investiga les emissions de l’empresa en el qual sol·licitaven exercir d’acusació particular per les afectacions que pateixen. Totes disposen d’un estudi mèdic amb diagnòstics de malalties que sospiten que es poden haver covat per la proximitat amb la factoria. També hi va comparèixer la viuda d’un home que va morir el 2024, mig any després que li detectessin un càncer. Fa poc el jutge, com van sol·licitar els Mossos d’Esquadra, ha acordat que alguns dels afectats que presenten patologies siguin examinats pels forenses per determinar si les malalties es poden deure a les emissions de la companyia. Aquesta vegada, Tenneco, que a l’abril va demanar al jutge l’arxivament de la causa, ha preferit no fer cap valoració. "He arribat a baixar al carrer pensant que la pudor es devia al fet que s’estava cremant un cotxe, però arriba un moment en què el cervell ho assimila com si fos normal", indica el Manuel, habitant de la zona. Va treballar a Tenneco un estiu de fa aproximadament 20 anys: diu que ficava els braços en un dipòsit per remenar una barreja que aixecava pols, protegit només amb una mascareta que es treia per no ofegar-se. Després, quan escopia i es mocava, "sortia tot negre", assenyala. L’aigua també s’enfosquia quan es dutxava després d’acabar la feina: "Si no ho feies, la pell s’encetava", explica. Uns 10 anys després, el Manuel va expulsar un coàgul de sang i, durant la pandèmia del 2020, li van extirpar el pulmó esquerre. "Des que me’l van treure, no serveixo per a res", es lamenta aquest veí, que ha optat per denunciar Tenneco. Al·lega que el seu quadre clínic pot haver sigut induït per l’activitat de la planta: "Espero que la justícia s’emporti l’empresa d’aquí". ‘El barri de l’infern’ El 2023, l’entitat Airenet i l’Associació de Veïns del Remei van presentar la denúncia per la qual ara s’investiga l’empresa. Els resultats dels primers informes han revifat la sensibilitat respecte a la pol·lució en un barri que l’ha patida de ple: amb la silueta de la tèrmica de les Tres Xemeneies de fons, el veïnat va ser conegut com el barri de l’infern durant unes quantes dècades, pel fum amb què el cobrien les fàbriques. La Conchi viu al carrer de Príncep d’Astúries, una petita via d’uns 40 números, a 300 metres de la fàbrica: "El meu carrer és ple de la malaltia; a gairebé totes les portes n’hi ha casos", adverteix. Va patir un càncer de tiroide el 2013 i un altre de mama el 2024. D’aquest últim assegura que encara "n’està sortint". Diu que es va involucrar més en la lluita de l’associació de veïns a partir de l’últim diagnòstic: "Veient l’estudi de la UB, en què els Mossos parlen d’un ‘risc inacceptable de càncer’, i les persones que en tenen en tan poc espai... –diu la Conchi–. Són indicis que aquí passa alguna cosa". "Fa dos anys no estàvem tan espantades com ara, perquè no teníem les proves que tenim en aquest moment", explica Silvia Jordán, presidenta de l’associació de veïns. Com a mostra del que es respira al barri, passa un tovalló per una lleixa i l’observa. "Es veu ben clar: això verd és pol·len, això marró és pols normal i això negre és Tenneco", indica. Jordán va ser diagnosticada d’un càncer de mama triple negatiu, que ja ha superat. Es tracta d’un tumor violent i poc habitual, que també va desenvolupar una altra de les denunciants, l’Inma, l’agost del 2024: "Vaig passar un mes a l’uci i per ben poc no en surto; de fet, deien que no en sortiria, però en vaig sortir", diu, satisfeta. Els seus pares, veïns com ella de Sant Adrià, van morir de càncer. Un estudi genètic va concloure, explica l’Inma, que el càncer d’ovari que va patir la seva mare i el de bufeta del seu pare no eren hereditaris. La resta dels denunciants pateixen o han patit altres tipus de càncers de mama, tiroide o pulmó. "¿Per què una empresa té la capacitat de jugar amb la nostra vida i la dels nostres fills? Vaig venir a viure a una zona residencial, no a Txernòbil. Aquesta fàbrica hauria de ser lluny de la població", afirma Jordán. Tots els perjudicats que han sol·licitat acusar Tenneco viuen en un radi de menys de 800 metres de la planta. Denuncien que aquesta proximitat els marca el dia a dia: des de la neteja constant fins al fet d’haver de ventilar el domicili. Procuren mantenir sempre i a tota hora les finestres tancades, per evitar que la pudor i la pols els entrin a casa.

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

Els malalts, que viuen a l’entorn de la fàbrica de frens, s’han personat com a acusació particular en la causa oberta per un jutjat. "¿Per què una empresa té la capacitat de jugar amb la nostra vida i la dels nostres fills?", es pregunten.

El més llegit