A primera hora del matí, les ràdios sempre informen sobre la situació del trànsit al voltant de Barcelona. Amb una arrencada que s’ha convertit és un afegitó involuntari: "A banda de les retencions habituals a les rondes...". I a partir d’allà, un sinistre de trànsit a la B-23, un cotxe avariat a la C-58 o un camió bolcat a l’AP-7 a l’altura de Cerdanyola. Ja es dona per fet, i normalitzat, com el nen que suspèn i és culpa del sistema, que la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral van a vessar a determinades hores del dia. Potser perquè sempre ha sigut així i, en el fons, és un mal menor que evita que circular per dins de la ciutat sigui encara més infernal. Perquè això no és Madrid i no pots anar afegint anells de circumval·lació. I potser perquè l’alternativa –no construir-les– hauria derivat en un col·lapse urbà que a mitjan anys 80 ja era una realitat. Aquest any fa 35 anys de la inauguració de la B-10 (la Ronda Litoral), una efemèride, com passa amb totes les infraestructures, que té l’origen diverses dècades abans. Té un passat, però també canvis al davant, perquè té pendent una reforma a l’altura del port i la Zona Franca que hauria d’alleugerir la seva situació límit.
La Ronda Litoral fa 35 anys al límit de la seva capacitat
La B-10, amb una reforma pendent urgent, i la B-20 van evitar que molts cotxes travessessin Barcelona per l’Eixample, però avui reben més trànsit que fa 10 anys.

Temes: