Barcelona obre el debat europeu sobre la crisi de l’accés a la vivenda

"Sé que aquí no són presents totes les persones que necessiten una vivenda assequible, però jornades com aquesta reforcen el compromís amb elles", va remarcar la ministra de Vivenda i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez. Ho va fer davant de les 56 famílies que ahir van rebre les claus dels seus habitatges socials al barri de Sant Andreu a Barcelona. Es tracta del 25% del total de 200 habitatges assequibles que el Govern i l’Ajuntament de Barcelona han entregat a 400 persones només l’últim mes, segons van informar fonts del Ministeri de Vivenda durant l’acte. La ministra va reconèixer que des del Govern estan fent una gran tasca, però que sense l’esforç de les autoritats municipals seria molt difícil avançar. "Necessitem més Collbonis per gestionar aquesta crisi de la vivenda", va reconèixer, "jo sola no puc". Les mateixes fonts ministerials afirmen que en els últims set anys l’Estat ha invertit 1.300 milions d’euros en polítiques d’habitatge a Catalunya, que s’han traduït en la construcció i rehabilitació de 34.300 vivendes. A més, Collboni ha recordat que actualment s’estan construint 5.000 habitatges protegits i reorganitzant el sòl disponible a la ciutat. No obstant, va posar èmfasi en el fet que una política de vivenda social ha d’anar més enllà de la construcció: "Com a ajuntament, a més de vivendes, hem de donar serveis i infraestructures", que va exemplificar amb la nova guarderia que el setembre del 2026 s’obrirà al barri de Sant Andreu. La inauguració d’aquest parc té lloc en el marc de la visita oficial de la comissió especial del Parlament Europeu sobre la crisi de vivenda que es va iniciar ahir en una de les ciutats del continent més tensades per l’alça de preus i l’especulació immobiliària: Barcelona. La delegació, composta per 11 eurodiputats –cinc d’ells espanyols–, aterra en un context de debat sobre les solucions a aquest problema, el primer per als catalans segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. La jornada va arrencar amb reunions institucionals a l’Ajuntament de Barcelona, i a la tarda la comitiva va visitar Càritas, per veure el seu projecte Llar Betània, una residència d’acollida a dones en procés de reinserció social. "Avui ha sigut un dia més inaugural i introductori, demà serà el dia amb més força política i en què es posaran més qüestions sobre la taula", va explicar Sergi Barrera, director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona a EL PERIÓDICO. Implicació Tot i que la vivenda no és una competència exclusiva de la Unió Europea, la gravetat del problema ha empès les institucions comunitàries a implicar-s’hi. Per primer cop, la Comissió Europea compta amb un comissari específic per a aquest àmbit –Dan Jørgensen–, i el desembre del 2024 es va crear aquesta comissió especial a l’Eurocambra, amb un mandat d’un any per elaborar un informe amb propostes legislatives i financeres. L’objectiu: garantir l’accés a una vivenda digna, assequible i sostenible a tots els estats membres. "Tot i que la UE no tingui competències plenes en matèria de vivenda, la seva veu continua sent rellevant", afirma Barrera. "Tampoc en tenia en sanitat, i durant la pandèmia, tothom mirava a la Comissió per conèixer la seva posició". La visita a Barcelona és la primera d’una sèrie de desplaçaments que inclouran també Viena (al juliol) i dues ciutats més encara per definir. Segons el reglament del Parlament Europeu, les comissions poden encarregar missions d’estudi com aquesta, que permeten obtenir dades sobre el terreny, mantenir trobades amb autoritats locals i actors clau del sector. "A finals d’aquest any, després d’haver fet un estudi reunint-se amb múltiples entitats i actors rellevants en diferents ciutats, la comissió elaborarà un informe amb recomanacions comunes als estats", explica el director de l’oficina parlamentària. La delegació està encapçalada per l’eurodiputada italiana Irene Tinagli (S&D) i inclou noms com Borja Giménez Larraz (PP), Alícia Homs (PSOE), Margarita de la Pisa (Vox), Irene Montero (Podem) o Diana Riba (ERC), a més de representants de països com Croàcia, Romania o els Països Baixos. El ponent de l’informe que prepara aquesta comissió és precisament el castellà Giménez Larraz. Durant la seva estada a Catalunya, els eurodiputats analitzaran fenòmens com l’impacte del turisme i la proliferació de lloguers de temporada, i estudiaran les mesures aplicades pels municipis per fer front a l’encariment de la vivenda. L’Ajuntament de Barcelona, que ha impulsat l’aliança Mayors for Housing juntament amb altres grans urbs europees, reclama més fons i competències per desenvolupar polítiques públiques efectives. Visites oficials i inauguracions donen el tret de sortida a una visita que busca, en essència, reforçar el paper de les institucions europees davant una crisi transversal.

Barcelona obre el debat europeu sobre la crisi de l’accés a la vivenda

L’entrega de 56 pisos socials a Sant Andreu marca l’inici de la visita oficial d’eurodiputats a la capital catalana, una de les ciutats més afectades per l’encariment dels pisos al continent.

El més llegit