Thubten Wangchen: "Richard Gere és el número u dels nostres suports"

¿Quan va ser que se’n va anar vostè del Tibet? El 1959, l’any de la invasió xinesa. Jo vivia a Kyirong. Amb prou feines recordo aquells moments. La meva mare va morir després de la invasió. Mao Tse-tung volia el Tibet per la seva extensió i per la riquesa de les seves muntanyes. Com que ningú vol morir, tots els tibetans volien escapar, exiliar-se. Llavors jo tenia 5 anys i no podia caminar per l’Himàlaia. Ens en vam anar el meu pare, el meu germà, la meva germana i jo. ¿On van anar? Primer al Nepal. A partir dels 5 anys vaig viure pidolant i dormint als carrers de Katmandú. Vam estar gairebé un any allà. Llavors, el meu pare va saber que el Dalai-lama havia arribat a l’Índia. El Govern indi va obrir la frontera als tibetans, sense demanar-los visat, i el meu pare va decidir portar-nos a l’Índia. Dels 6 als 9 anys també vam estar pidolant i dormint al carrer, amb el meu pare i els meus germans, però a l’Índia, a Amritsar. Al final, el Govern indi va utilitzar tibetans per fer carreteres en espais de muntanya. ¿I el seu pare va començar a treballar en això? Sí, i nosaltres anàvem on ell anés. Quan jo tenia 9 anys, el Dalai-lama va demanar al primer ministre Nehru escoles per als nens tibetans, i gent del Govern indi i del Govern tibetà a l’exili els van anar rescatant del carrer. També a mi: el meu pare hi va estar d’acord i em van portar a una escola, molt a prop de Dharamsala. I després es va convertir en un monjo budista. Per sort per a mi, el Dalai-lama em va acceptar al seu monestir, a Dharamsala. Un gran regal per a la meva vida. Vaig viure amb ell 11 anys, dels 16 als 27. Llavors ell en tenia 36. El 6 de juliol, el Dalai-lama complirà 90 anys. Celebrarem una gran festa d’aniversari. A Barcelona, un gran acte. Crec que hi ha de participar la gent que desitgi la pau, sigui o no budista. Ell té prediccions que viurà 113 anys, tot i que ha dit que en viurà 110. El Dalai-lama és el símbol de la resistència tibetana contra la Xina, però a la Xina se la veu que està bastant en forma. La Xina podria obrir-se una mica. Dissabte [17 de maig] vam anar al consolat xinès a manifestar-nos. Es complien 30 anys del segrest de Gedhun Choekyi Nyima, un nen que el 1994 tenia 6 anys i a qui el Dalai-lama va reconèixer com el Panchen -lama reencarnat [segona figura més important del budisme tibetà]. Són 30 anys de silenci, ningú sap on és. Però no hi ha cap problema: sempre hi haurà un successor. Tots ens reencarnarem, siguem ateus, comunistes, budistes o cristians. ¿Com va arribar a Barcelona? Amb avió [riu]. Jo era a Dharamsala, al monestir, quan van venir espanyols hippies, que van viatjar a l’Índia, al Nepal. Van descobrir les drogues i la meditació, la filosofia budista, l’hinduisme. Alguns d’ells es van interessar molt pel budisme i van formar un grup a Eivissa. Volien convidar lames, monjos. Com que parlo anglès, em van demanar que fes de traductor. Jo volia anar-me’n a l’estranger, però a Amèrica, a millorar el meu anglès. El visat trigava molt. El Dalai-lama em va dir que me n’anés tres anys, no més. Això va ser a principis dels 80, i vaig pensar que no hi havia tibetans que parlessin castellà, que seria interessant ser el primer tibetà a parlar espanyol i actuar de pont entre Espanya i el Tibet. Vaig prendre la decisió i vaig dir que sí. I va triar Barcelona. Primer vaig ser a Novelda, a Alacant. Van muntar un centre tibetà, però no hi havia condicions i al final vam veure que s’havia d’anar a Madrid o a Barcelona. Vam venir aquí. Crec que algun dels pares dels hippies tenia contactes amb Jordi Pujol, i ell ens va ajudar a llogar un pis. Primer vaig estar amb un lama, li feia de traductor. Però em va semblar que fer només meditació no era suficient, que calia parlar del patiment de la nostra gent. El 1985, el Dalai-lama em va dir que em quedés a Barcelona i que més que religió difongués la cultura tibetana, que intentés obrir un centre cultural, sobre art tibetà, medicina tibetana, cuina, drets humans. I llavors vaig demanar ajuda a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. ¿Què li van dir? Que era molt interessant però que no em podien donar res. Va obrir la Casa del Tibet el 1994. ¿Amb quins recursos? Me’n vaig anar uns anys a l’Índia, on feia vídeos dels grans mestres, després d’un curs a Anglaterra. El Dalai-lama em va dir que tornés a Espanya. Vaig tornar el 1992. Dos anys després, un amic alemany que vivia a Mònaco i tenia diners va saber de l’encàrrec que el Dalai-lama m’havia fet per a Barcelona i es va oferir a pagar un pis. Amb la seva ajuda en vam comprar un de més de 300 metres al passeig de Sant Joan, junt al palau Macaya. El desembre de 1994 el Dalai-lama, que va venir a Barcelona, el va inaugurar. També va venir Richard Gere i Nacho Cano, que em va trucar per dir-me que volia saludar el Dalai-lama. Va venir amb Penélope Cruz. L’altre dia Gere va venir a Barcelona. Se’l va veure amb ell. És molt amic. Ens coneixem fa 40 anys. Richard Gere és el número u dels nostres suports. És budista practicant, recolza el Dalai-lama, i defensa tota la gent que ho passa malament al món. ¿Els barcelonins mostren el seu suport al Tibet? Els catalans ens tenen simpatia, però cada món té el seu problema. Quan fem la cerimònia de la lluna plena venen 200 persones. Quan fem una manifestació davant el consolat xinès, només 15. Vostès van obrir la Casa del Tibet l’any 2004. L’any del Fòrum de les Cultures. El Dalai-lama hi havia de participar però la Xina va pressionar perquè no fos així i va enviar a canvi guerrers de Xian [les famoses estàtues de terracota]. Aquesta seu de la Casa del Tibet va ser inaugurada el 2007 pel Dalai-lama. ¿Què fa la Casa del Tibet? Ara és la Fundació Casa del Tibet i promou valors a nivell espiritual, dona a conèixer la història, la cultura i la filosofia del Tibet i la seva situació actual. També ioga, meditació i conferències. ¿I vostè és el representant del Tibet a Espanya? Soc un dels dos membres que el Parlament del Tibet a l’exili té a Europa. Em queda un any de mandat, no repetiré. Ens reunim dues vegades a l’any a Dharamsala. ¿Quants tibetans hi ha actualment a Barcelona? Només 75, que venen molt aquí. A París n’hi ha 14.000. El Govern francès ajuda els tibetans. Espanya, res. Tenen por de la Xina.

El més llegit