Barcelona perd cotxes, guanya motos i només li queden un 15% de turismes sense etiqueta ambiental

La metàfora del transatlàntic encaixa a la perfecció quan s’aborda l’esdevenir de les ciutats. Modificar el rumb d’aquests immensos vaixells –i de les grans urbs com Barcelona– requereix maniobres suaus i subtils. Passa amb la mobilitat, que sol ser un reflex de la societat. Tret que hi hagi un element disruptiu (l’adeu dels tramvies als primers anys 70, el naixement del Bicing el 2007 o la zona de baixes emissions del 2020), la manera de desplaçar-se ha anat basculant de manera lenta i progressiva cap a una sostenibilitat més gran. També el parc de vehicles exerceix de mirall ciutadà: cada vegada hi ha menys cotxes i més motos i cada vegada són més verds (si aquest és un concepte que pugui aplicar-se als turismes). L’Ajuntament de Barcelona acaba de compartir les últimes dades disponibles sobre el nombre de vehicles censats. En són un total de 813.465 i vagi per davant que això no significa que tots estiguin circulant. Seria, de fet, insostenible. I aniria en contra del que diu una altra estadística municipal, la del repartiment modal: el vehicle privat suposa el 19,9% dels desplaçaments en una Barcelona en la qual el 42,1% dels viatges es fan a peu i el 34,2%, en transport públic. Menys ciclomotors Si es compara amb el 2020, s’han perdut 8.746 vehicles (un 1,1% menys), que els semblarà poca cosa però és, per exemple, la flota de taxis que diàriament solquen els carrers de la ciutat. Hi ha, no obstant, diferències significatives: hi ha un 2,3% menys de turismes i un 7,6% més de motos, percentatge aquest últim que s’entén al comprovar que els ciclomotors han caigut un 26,6%. Això últim té una lectura paral·lela, ja que les motos tenen més potència que els ciclomotors, amb el que això pot implicar per a la sinistralitat. I no és cosa poc important, ja que en els últims 15 anys, i malgrat que les motos representen el 7% de la mobilitat, la meitat dels morts a l’asfalt de Barcelona eren motoristes. No hi ajuda, a més, que l’antiguitat de les motos hagi augmentat. La mitjana el 2016 era de 10,8 anys, mentre que ara està en 12,3. També els turismes han anat a pitjor en aquest aspecte malgrat la renovació per complir els requisits de la ZBE. Només l’últim any s’han matriculat prop de 39.000 cotxes, cosa que no ha evitat que s’hagi passat de 10,5 a 11,6 anys de mitjana en l’última dècada. Amb barris com el Raval i Vallbona, en els quals la renovació ha costat més i s’arriba als 14 anys. Quant a la propulsió del motor, també hi ha hagut canvis significatius en l’últim lustre. La gasolina continua manant amb un 62,7% del parc de vehicles, per un 26,2% de dièsel (gairebé cinc punts menys que el 2020). Però l’evolució més significativa es produeix en els menys contaminants, amb un augment dels 100% elèctrics del 71,3% des del 2020 i un increment encara més significatiu, del 146%, dels híbrids. Malgrat aquests percentatges, només hi ha una mica més de 20.000 vehicles elèctrics (sobretot motocicletes i ciclomotors, unes 13.000 unitats), el 2,4% del total. Els que sí que circulen No obstant, una cosa és el cens total i una altra diferent, el parc circulant real. Aquí és on donen un cop de mà les càmeres de la ZBE i les dades presentades al gener. El 29% dels cotxes que circulen per Barcelona brandeixen al seu vidre una etiqueta ECO o Zero, un percentatge molt superior al pes real que tenen els vehicles menys contaminants al parc total. És a dir, surten menys els més bruts i segurament veterans, es veuen més els que són més nous i empàtics amb el canvi climàtic. Un altre cantar és el global d’etiquetes. Tot i que en aquest aspecte també s’han fet passos importants, com el fet que els vehicles sense distintiu hagin passat de 209.650 a finals del 2019 a 123.366 de l’actualitat. Uns cotxes i motos, aquests últims que no poden circular dins de l’àmbit de les ZBE entre les 07.00 i les 20.00 hores de dilluns a divendres. Són, en bona mesura, els vehicles que menys surten de la seva plaça d’aparcament. Si és que surten, perquè no és estrany que algú guardi en un pàrquing una moto o un cotxe antic que ni molesta ni suposa una gran inversió mantenir-lo. El parc més envellit En qualsevol cas, els distintius més respectuosos amb el medi ambient (Zero, ECO i verd) han anat guanyant posicions i ja suposen el 62,9% del parc. Quant als vehicles de dues rodes, un 77,2% de les motos i un 30,8% dels ciclomotors circulen amb una de les identificacions més eficients, però els models més envellits, sense etiqueta, continuen tenint un pes important: un 13,9% de les motos i un 30,4% dels ciclomotors. ¿I quants vehicles toquen per habitant? Creuant aquest cens amb el d’habitants, surten a 477,7 vehicles per cada mil barcelonins, però la cosa no està gaire ben repartida. Si es miren els turismes, la mitjana de Barcelona és de 275,1 cotxes per miler, tot i que a Ciutat Vella en són només 154,6 i a Sarrià-Sant Gervasi, 376,5. També el tema de la mobilitat motoritzada va per barris.

Barcelona perd cotxes, guanya motos i només li queden un 15% de turismes sense etiqueta ambiental

La capital catalana perd cotxes (-1,1%) i guanya motos de més potència (7,6%). També dibuixa un paisatge cada vegada més sostenible en el qual els conductors abandonen el dièsel, en favor dels híbrids, però es resisteixen a oblidar la gasolina

El més llegit