L’Hospitalet, la ciutat que mai ha tingut un equip de futbol a Primera

L’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya en població, amb 282.299 habitants, no ha aconseguit mai que un equip de futbol arribi a la Primera Divisió espanyola. L’històric Centre d’Esports l’Hospitalet, que juga en Tercera Federació, inicia una nova etapa per revertir aquesta situació. Un projecte impulsat per les exestrelles del Barça Thiago Alcántara i Jordi Alba ha permès que l’afició hospitalenca somiï arribar a aquesta fita. Aquest nou cicle, diu Antoni Garcia, flamant president de l’entitat, "té per objectiu portar l’Hospitalet entre els grans del futbol" amb un projecte que "també beneficia la ciutat". Es inevitable preguntar-se com una ciutat d’on han sortit futbolistes de la talla d’Alba i Valdés mai ha pogut aconseguir disputat una temporada de la màxima categoria. Fundat el 1957 després de la fusió de tres clubs hospitalencs més, l’èxit més gran a nivell de categoria del CE l’Hospitalet és haver disputat tres temporades en Segona Divisió, i això va passar als anys 60. Nou cicle Domingo Casanova, historiador aficionat del club, recorda com des d’aleshores l’equip va jugar durant molts anys a cavall de la Segona B –on ha desenvolupat la major part del seu futbol– i la Tercera Divisió. El 2021, no obstant, coincidint amb una reformulació de les categories, L’Hospi va descendir de Segona B a Tercera Federació, cosa que va suposar un doble descens per al primer equip. Des d’aleshores, el club no ha aconseguit ascendir i milita en el que equival a una cinquena divisió nacional. Un projecte encapçalat per Jordi Alba i Thiago Alcántara i pels empresaris Óscar Pierre i Gonzalo Álvarez busca ara tornar la il·lusió al club. Antoni Garcia, ja nomenat nou president de l’entitat, liderarà aquest nou projecte. Els altres protagonistes el recolzaran primer des de fora i s’afegiran a la gestió el febrer del 2026, quan ja hagin complert un any com a socis. Va ser Alba qui va manifestar als socis en la presentació del projecte que, en un període d’entre 5 i 10 anys, l’objectiu era arribar a la Primera Divisió. I és que l’Hospitalet és una anomalia. Fins i tot diverses localitats menys poblades com Gijón, Elx, Getafe, Vila-real i Sabadell tenen equips amb dilatades carreres en la primera categoria del futbol espanyol. Un dels principals i més obvis motius és la fagocitació del Barça i de l’Espanyol, dos equips que, quan es va fundar L’Hospi actual el 1957, ja se situaven en una posició consolidada en el futbol espanyol. Només un carrer separa Barcelona de l’Hospitalet. El Camp Nou s’ubica a només uns minuts a peu d’aquesta frontera. Fonts del CE Hospitalet asseguren que el Barça va arribar a tenir més de 20.000 socis que eren veïns de l’Hospitalet, i l’Espanyol, quasi 5.000. Tots els equips de l’àrea metropolitana barcelonina que han jugat en el màxim nivell han sigut, de fet, clubs del perímetre de la capital catalana –Barça, Espanyol, Europa i CD Comtal–. Cal ampliar el focus fins a Sabadell, una rara avis en el context futbolístic metropolità que ha disputat 14 temporades en Primera. Més enllà de la presència del Barça i de l’Espanyol –equip del qual, de fet, durant uns anys el CE l’Hospitalet va ser filial–, el dèficit històric de massa social, la falta d’inversió i la pròpia geografia i estructura social són els principals reptes que hauran d’afrontar els nous gestors. Ampliar la massa social En l’actualitat, L’Hospi compta amb només 300 socis i uns 800 abonats. Fonts del CE l’Hospitalet expliquen que l’entrada habitual està entorn d’unes 500 persones per partit, i que en partits importants de Copa o de play-off l’estadi municipal de la Feixa Llarga arriba a rebre entre 3.000 i 4.000 espectadors. Directius del club apunten que la categoria actual i el nom de molts dels rivals tampoc suposen un fort al·licient per a l’afició local. I això és un factor que esperen revertir. Respecte als socis, tampoc ha sigut sempre així. Als anys 60, després de la fusió de l’UD Hospitalet, el CD Santa Eulàlia i el CF Hèrcules per formar l’actual CE l’Hospitalet i l’ascens a Segona, el nombre d’abonats i assistents als partits es va disparar, ja que va passar d’uns 2.000 socis el 1957 a aproximadament uns 4.000 a meitats dels anys 60. Però, després dels descensos i la falta d’un projecte amb aspiracions, el nombre d’abonats va caure en picat, com recull Gil. En qualsevol cas, està clar que L’Hospi no ha aconseguit connectar del tot amb la ciutat i generar una identitat que li permeti atraure més seguidors. I és aquest precisament un dels principals objectius d’Alba, Alcántara i companyia. Una base burgesa La falta d’injecció de capital dificulta l’escalada de categories per als equips que no tenen aquest suport. En aquest sentit, Enric Gil, periodista i autor del llibre Història Social de l’Esport a l’Hospitalet, remarca que a la ciutat ha faltat sempre una burgesia autòctona forta i compromesa amb el teixit hospitalenc. Gil Recorda que, tot i que l’Hospitalet allotjava importants fàbriques a meitats del segle XX, la majoria d’industrials no eren de la ciutat, sinó que provenien de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya. I això és una condició que ha fet que per als equips hospitalencs hagi sigut difícil aconseguir patrocinadors. Precisament, el projecte d’Alba, Alcántara, Pierre i Álvarez promet l’arribada d’inversions per pal·liar aquest dèficit. Els responsables adverteixen que no serà una pluja de milions, però diuen que l’aposta és seriosa. Ara també s’haurà de posar sobre la taula el pas del club per convertir-se en una societat anònima esportiva, una opció que l’Hospi estudia "a fi d’equilibrar els fons propis i assegurar la seva viabilitat com a club" i que és requisit per ascendir a les categories reines del futbol espanyol.

L’Hospitalet, la ciutat que mai ha tingut un equip de futbol a Primera

L’històric Centre d’Esports l’Hospitalet, L’Hospi, que juga en Tercera Federació, comença ara una nova etapa en què aspira a posar fi a aquest deute històric en el segon municipi més poblat de Catalunya.

El més llegit