Carles García Hermosilla: "El Born va ser un mercat i no ho estàvem explicant"

Va prendre possessió del càrrec el 2 de desembre passat. El seu predecessor, Joan Roca, era una institució. ¿Li va donar algun consell clau o el va sorprendre amb algun secret del museu? Va ser molt amable i em va traspassar la seva experiència, però no recordo que em donés cap consell concret. M’he sentit molt ben acollit, m’ho han posat molt fàcil. La clau d’aquest museu és que té 17 seus que estan obertes al públic, algunes tan importants com la plaça del Rei i el Born, que a més estava en procés d’integració a aquesta xarxa. I d’altres que són noves, com les Cases Barates del Bon Pastor, en les quals s’ha fet un treball espectacular. A l’abril va presentar la nova etapa. El canvi més visible és l’abandonament de l’acrònim Muhba per recuperar el nom complet: Museu d’Història de Barcelona. ¿És eficient emprendre aquest canvi que afecta unes vint seus? ¿Quin cost té? Encara no en tenim el càlcul exacte. És un canvi complex i serà més lent que si tinguéssim una sola seu. Avui ja és visible a la plaça del Rei i al Born, i a la resta d’espais arribarà al llarg d’aquest any. Afectarà la denominació d’algunes seus, perquè canviem l’ordre dels elements. Fins ara el concepte era: Muhba més el nom del lloc concret. Ara destacarem primer l’espai. Va en la línia de la supressió de l’acrònim: clarificar i acostar-nos a la ciutadania. Els acrònims funcionen molt bé amb el públic més pròxim i fidel, però la nostra vocació és arribar més enllà. ¿Reprendrà la vella vocació d’incorporar la torre de la plaça del Rei, coneguda com a mirador del rei Martí? Avui pertany a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, és a dir, a l’Estat. La torre no pertany al Museu d’Història de Barcelona. Podria fer-se un acord i m’agradaria molt que fos visitable, sí, però no és una decisió unilateral nostra. De les 17 seus del museu, el Born és la que té més càrrega política. Estrena tercer nom en 12 anys, en els quals hi ha hagut tres colors a l’alcaldia. Vostè insisteix que el component memorial no es perdrà tot i que ja no es digui Centre de Cultura i Memòria. ¿No quedarà una mica diluït el protagonisme de la derrota de 1714? No es perdrà ni diluirà el component memorial, perquè és intrínsec. La memòria és polisèmica i qui vulgui veure una cosa veurà allò, i qui vulgui veure’n una altra també ha de poder veure-la. Nosaltres hem de cuidar el patrimoni, aplicar rigor científic i respectar totes les visions i mirades. El tema central del Born serà l’edat moderna. ¿Ja no veurem més estàtues eqüestres de Franco? La temàtica del Born ja es va definir i es va presentar a principis del 2024. Incorporava l’edat moderna i també la contemporània, a partir del referent del mercat que va ser aquest edifici i la transformació simultània del parc de la Ciutadella. Un mercat de ferro és un gran símbol de la ciutat industrial i no ho estàvem explicant. Ja s’ha incorporat aquest discurs amb una petita exposició al vestíbul, però en comptes d’ocupar tota una sala d’exposicions temporals, anirà en un altre espai amb un projecte més audiovisual i interactiu que encara no tenim en marxa. I l’època moderna, incloent-hi la derrota de 1714 i la demolició d’una cinquena part de la ciutat, s’explicarà a l’exposició permanent. I permetrem baixar d’allà directament al jaciment. Dedicarem la sala d’exposicions temporals a projectes diferents. Allà pot cabre de tot. I de fet la primera prevista és sobre el moviment antifranquista estudiantil. Algunes de les 17 seus tenen un horari limitadíssim. La Domus Avinyó, per exemple, només obre dues vegades al mes. Sí, hi ha molta disparitat d’horaris. Avui cada seu és del seu pare i de la seva mare. És una de les coses que em preocupen. Valoro molt positivament el desplegament en xarxa, una estratègia d’escala que caldrà incorporar cada cop més a la gestió pública, perquè si no serà impossible posar tot el patrimoni a l’abast de la ciutadania. Però una cosa és fer xarxa i una altra cosa és mantenir aquesta xarxa oberta al públic. Treballaré perquè obrin més hores. I hi ha molt per recórrer en comunicació. Per exemple, en matèria de xarxes socials, la comunitat digital del museu era molt feble. Una novetat imminent és la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Serà un espai diferent. El visitant entra per l’altra Casa de l’Aigua, la que és a Trinitat Vella. Totes dues estan unides per un túnel subterrani, que ara està tancat per reparar la il·luminació. Les visites guiades faran aquest recorregut, que és el que feia l’aigua, fins als tres antics dipòsits de Trinitat Nova. En un s’exposarà de forma permanent la col·lecció Gavarró. Són objectes molt variats en tipologia i procedència, però sempre relacionats amb l’aigua. Volem parlar aquí de la relació entre l’aigua, el clima i la ciutat, una visió des de la sostenibilitat i amb una mirada contemporània. Parlant d’aigua, el mil·lenari Rec Comtal no té cap centre de divulgació a Barcelona. Han sonat projectes a Glòries i Sant Andreu, però no han fructificat. Té presència al jaciment del Born, però no té un museu pròpiament dit. És un dels elements patrimonials importants de la ciutat. No obstant, no tenim previst cap centre d’interpretació del Rec. Un que sí que ha cristal·litzat és el Centre d’Interpretació del Món del Treball, a la Fabra i Coats de Sant Andreu. ¿Què aporta? És una mirada general sobre la lluita dels treballadors i el valor de totes les feines: la indústria, els tallers, l’administració, la llar... És un projecte singular que inclou, a més, un espai dedicat a la Fabra i Coats amb col·leccions procedents de l’antiga fàbrica. ¿Hi ha prou públic per a aquest espai i les Cases Barates, que també parlen de la vida obrera? Totes dues són patrimoni de la ciutat. Un patrimoni no és només el Palau Major i el Born, aquest altre ens parla de col·lectius dels quals tradicionalment els museus no han parlat.

El més llegit