El joc de les ‘red flags’

Aquesta gent ha vist més red flags que Melania Trump. Relacions tòxiques que posarien els cabells de punta fins i tot als participants de La isla de las tentaciones. Han acabat intervenint en l’assumpte. Literalment: han creat un joc de taula ple de cartes vermelles d’alerta. És, diuen, la nova manera de veure-les venir. "L’amor és cec –resumeixen–, però aquest joc és més barat que unes ulleres". S’ha fet viral en menys del que es triga a dir "hem de parlar". Tenen reels amb gairebé 2 milions de visualitzacions. Han facturat més de 10.000 € en un mes a Kickstarter i ja han col·laborat en diversos esdeveniments single. "Volem col·laborar amb psicòlogues també", avancen els seus creadors. Aquesta teràpia de taula s’anomena Amigo Date Cuenta. Un joc de cartes amb què ajudar subtilment els amics curts de vista a sortir de relacions tòxiques. Ja han tret una versió picant i tenen roba interior de marxandatge que parla per si mateixa: per a home ("paquete a punto de ser entregado", es llegeix en el brodat) i per a dona ("que aproveche"). Aquest Sant Jordi van ensenyar el joc al primer estand amb roses per a solters: incloïen descompte per a una festa single. T’asseuen a la taula, reparteixen cartes. El gel es trenca abans fins i tot abans d’acabar la primera ronda. En 5 minuts esteu debatent sobre sexe anal. S’intueix més salseig al voltant d’aquesta taula que en tres temporades de Friends. Són amics de l’escola i de la uni, d’uns vint anys, emprenedors. Tots bussegen, fan crossfit i se saben més xafarderies que Belén Esteban. "¿Tens una Alexa? Darrere hi ha l’Ari", riuen. Ari Cuffi és analista de dades, pintora en les seves estones lliures. Arnau Argemi fa filmació submarina. Són els dos psicòlegs del grup. La parella estable. Els va presentar Iñaki Morton. Acaba de vendre una start-up de gestió d’esdeveniments que va crear a la universitat. El 70% de les cartes estan inspirades en ell, fan broma els seus amics. Amb les seves red flags va començar tot això. Javi Núñez és enginyer industrial. Ara està llançant una empresa d’accessoris esportius per a crossfit. 0% de relacions tòxiques en la seva vida, es delecta. "Porto amb la mateixa persona des dels 16". "És una frustració sentir cent vegades la mateixa història i que el teu amic no se n’adoni", esbufega l’Ari. Ja l’hi estava repetint per 101 a vegada a l’Iñaki: "Escolta, la noia amb qui t’estàs veient no et convé. T’escriuré totes les coses dolentes que t’ha fet perquè, cada vegada que tinguis una cita amb ella, te’n recordis". Així que van començar a anotar red flags en targetetes. Van anar afegint les de germans, cosins, amics, desconeguts. Preguntaven a boca de canó al sortir de festa. "L’amor –van concloure– necessita un joc de taula". Van provar el joc prototip amb tots els seus amics. "Des que hi ha el joc –somriu l’Ari–, se n’han anat bastants tòxics". "Entre broma i broma –afegeix l’Arnau–, la veritat surt". També és cert que a alguna amiga li han tocat cartes basades en ella i ni se n’ha adonat. Et sents com a Mujeres y hombres y viceversa. Et toca ser el solter de la ronda. La resta dels jugadors són pretendents que intenten conquistar-te malgrat la seva bilis tòxica. Les personalitats les decideixen les cartes. Hi ha tres tipus: red flags (actituds indefensables: "Et dic cari a la primera cita"), green flags (ideals: "Soc també el teu millor amic") i random flags (són més subjectives: "Soc francès"). L’Iñaki és famós –comença a intentar entabanar-te– i té avió privat. "Però no puc resistir seguir-te d’amagat", acaba destapant una de les seves cartes vermelles. L’Ari comença a riure. Ella va enganxar un darrere d’un arbust. Històries reals Ha resultat ser un joc de taula amb el qual obrir els ulls subtilment als enamorats que són una mica curts de vista. Aquests que no veuen que és inquietant que la seva parella els exigeixi saber la contrasenya del mòbil, que els digui que passen massa temps amb la seva família, tinguin un tatuatge del seu ex o reutilitzin la roba interior 4 dies seguits. Semblen red flags molt òbvies –assenteixen els creadors del joc–, "però ens n’oblidem". Tant de bo a algú en una cita –esperen– li passi pel cap una carta i pensi: "Cony, això potser no està bé". "El 90% de les cartes estan inspirades en històries reals", garanteixen. D’aquí l’èxit. "La gent hi empatitza molt. Tots hem escollit persones que no ens convenen", donen fe. "És una manera de riure de les teves pròpies desgràcies". En un mes han esgotat els 200 jocs que van treure a la venda per temptejar la demanda. Ara començaran a produir a gran escala. És com un estudi sociològic en format baralla. Tenen un apartat d’"idees tòxiques" a la web per continuar recopilant red flags. Algunes semblen tretes d’un thriller. Són totes autèntiques, prometen. Sí, allà fora existeix el nòvio d’algú a qui li agrada que el seu gat els miri mentre ho fan, revela l’Ari. "Si eren a l’habitació en el tema –detalla–, i el gat no hi era, s’aixecava, anava al menjador, agafava al gat, el portava a l’habitació i tancava la porta". Un altre nòvio en qui es basen les cartes cada vegada que té un orgasme crida com un ximpanzé. "La companya de pis flipava i crec que té una nota de veu i tot". L’últim nòvio antiexemplar del top 3 no pot concebre la idea que la seva nòvia cagui. "Viuen junts i la noia no pot cagar a casa si ell hi és –esbufega l’Ari–. Ha de fer-ho en restaurants".

El més llegit