Socialistes i vips assalten el tennis

La tranquil·litat institucional i social que es viu a Catalunya en els últims temps també s’ha notat al village de l’Open Banc de Sabadell. O sigui, en el Godó. Des que Salvador Illa és el president de la Generalitat, Jaume Collboni alcalde i Pedro Sánchez continua resistint a la Moncloa, en els actes públics tot són abraçades i felicitacions entre els càrrecs polítics. De vegades, fins i tot, resulta avorrida tanta cordialitat. No obstant això, per als que ens dediquem a la informació esportiva, podem estar agraïts de tenir per primera vegada a un conseller d’esports, Berni Álvarez, i un secretari general, Abel García, que es desviuen per l’esport català i que, a més, ho fan de manera amable. Ells, com el regidor d’Esports, David Escudé, formen part d’aquesta nova classe política que treballa les 24 hores i que s’han passat tota la setmana amb el tennis. També actua sempre amb cortesia el delegat del Govern, Carlos Prieto, amb el qui vaig compartir taula. Prieto és molt futboler, però no és ni del Barça ni de l’Espanyol. El seu equip és l’Athletic Club de Bilbao i assisteix al camp quan les seves obligacions professionals ho permeten. Diu molt d’ell que cada vegada que Prieto acudeix a San Mamés es pagui les seves entrades. Presidia la taula Álvaro Echevarría en un dels seus últims serveis per al Sabadell. Ja els vaig comentar que deixava el seu lloc de subdirector i director de relacions institucionals i seguretat al banc per convertir-se des d’ara mateix en l’home fort del president de Telefónica, Marc Murtra. Per cert, se’m va posar la pell de gallina quan Álvaro em va mostrar una foto seva amb la seva dona i fills al mateix helicòpter amb què va tenir el trist accident la família Escobar Camprubí a Nova York. El lloc d’Echevarría l’ocuparà Benito Reales, un reconegut professional del mateix banc. Sort als dos. Fabián Martín, que va ser campió del món de pizzes i abans boxejador professional, em parla de la seva filla. Una crac que apunta maneres i que ja cuina millor que el seu pare. També hi ha el que va ser director de comunicació del Sabadell, Gabriel Martínez, ara director de Growth, Estratègia i Marca de la consultora Roman. Davant meu, dues alcaldesses que van deixar segell a les seves ciutats. En un costat, Mercè Conesa, que ho va ser de Sant Cugat per Junts i ara és CEO de Barcelona Global i, a l’altre, Pilar Díaz, que ho va ser a Esplugues pel PSC i ara és delegada del Govern de la Generalitat malgrat ser doctora enginyera de Telecomunicacions. El bon rotllo que transmeten entre elles és una bona mostra que polítics de partits diferents no tenen per què estar sempre enfrontats. Una estona abans, a l’estand del Sabadell, vaig observar l’entrada del que havia sigut CEO del banc i actualment és el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. Per les abraçades de molts executius, es nota que era persona estimada. Amb Guardiola parlo del Barça. És molt més optimista que fa uns quants mesos. Fa goig escoltar les seves teories. La simpatia de Xercavins Em saluda amablement Carlos Godó i amb Santi Nolla em va citar per a la final de Copa. Després, em trobo amb la presidenta d’Holaluz, Carlota Pi, i amb la directora de la Fundació del Sabadell, Sonia Mulero, de qui tothom parla bé. De sortida, converso amb un dels tipus més simpàtics i informats de la ciutat. Em refereixo, és clar, a José María Xercavins. Vaig conversar també amb Javier Faus, que va ser expresident del Cercle, abans vicepresident del Barça i ara alguns el veuen com el successor de Laporta. Per cert, al costat de Laporta, sempre, un tipus que l’ajuda més del que la gent pensa. Es diu Alejandro Echevarría i és germà del citat Álvaro. Observo un altre home feliç. Jordi Tamayo reelegit president de la Federació Catalana de Tennis. Detecto que alguns dels rics habituals han preferit absentar-se del Godó per Setmana Santa. Acabo amb el president del club i el del Sabadell. A Jordi Cambra cal felicitar-lo per l’èxit del torneig i a Josep Oliu per la seva defensa del Sabadell davant l’opa del BBVA.

El més llegit