La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval

La reforma que es projecta per mirar de suavitzar la plaça dura per antonomàsia de Barcelona i recompondre les peces que la formen repercuteix sobre el Raval més enllà de l’entorn immediat del MACBA. L’operació de la plaça dels Àngels transcendeix l’esplanada que s’estén entre el museu i el convent per incidir també uns 350 metres més amunt, en direcció al límit del barri que dibuixa la ronda Sant Antoni, arribant a la que encara és la seu del Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord, un altre eix referencial al cèntric veïnat. El Consorci Sanitari de Barcelona preveu que les consultes de l’ambulatori puguin traslladar-se com a molt aviat a partir del 2027 a la capella de la Misericòrdia, que s’està refent per allotjar un nou centre de salut. La mudança obliga a preguntar-se què passarà amb l’actual ambulatori, deteriorat i alhora aclamat emblema del racionalisme dels anys 30 del segle passat. Obra de Josep Lluís Sert amb Joan Subirana i Josep Torres Clavé, sobreviu com un dels escassos exemplars de l’arquitectura del moviment modern a la capital. Per ara, el futur de l’immoble que va començar sent un dispensari antituberculós ha quedat relegat per altres interrogants que han suscitat més agitació al Raval. La incògnita sobre les dependències que encarrilen els últims anys com a consultori va quedar sepultada primer per l’ agra disputa per la capella de la Misericòrdia, que va enfrontar institucions i partits per si havia de donar cabuda a l’ampliació del MACBA o allotjar un CAP de nova construcció. Després, el pla municipal per refer la plaça dels Àngels –que també concita partidaris i detractors– ha eclipsat també el dilema sobre què fer amb l’equipament, que dona servei a una mica més de 23.000 habitants de Barcelona. Clau per exigir que es migri a la Misericòrdia, el moviment veïnal organitzat del Raval no ha formulat una demanda sobre l’edifici de Sert. L'immoble està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1992, el màxim rang de protecció patrimonial, per la qual cosa s’ha de conservar intacte. Aliè fins ara a la controvèrsia, el futur del que continua sent l’ambulatori del barri s’esbossa encara a grans trets, a falta d’aprofundir en els detalls que aclareixin quin nou rumb agafa l’immoble, que pertany a la Generalitat. Fonts del Consorci Sanitari de Barcelona expliquen que el Departament de Salut contempla que les dependències «continuen tenint usos sanitaris». La conselleria ja va avançar aquesta mateixa voluntat a EL PERIÓDICO el 2022. ¿Però en què es concretarà el propòsit? De moment, no hi ha precisió. «El pla funcional que determini exactament els futurs usos encara està en elaboració», responen des del consorci. Reivindicat i viu La incertesa que sobrevola el dispensari està subjacent sota una exposició que, precisament, és ara en cartell al Raval i que vol fomentar el debat sobre com mantenir-lo amb utilitat. La galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27) exhibeix fins al 24 de maig la mostra ‘Febre de la matèria’, que reuneix les imatges amb què els fotògrafs Gregori Civera i Jorge Ribalta han retratat pacients, treballadors, estades i exteriors d’una joia arquitectònica que, fins i tot amb les seves xacres i carències per les quals s’ha justificat el trasllat, ha retingut els aires modernitzadors de la II República i perdura com el precedent de totes les remodelacions posteriors del Raval. «Simbolitza la voluntat de regeneració social a través de l’arquitectura», descriu Ribalta, partidari que els usos sanitaris perdurin a l’immoble «en el sentit més ampli possible». «Un edifici que no fa la seva funció és una ruïna»,postula el fotògraf, que reivindica la vigència dels principis que el van inspirar: «¿Volem preservar el patrimoni històric? ¿Volem una ciutat amb memòria o sense? ¿És important aquesta memòria? És fonamental i conservar-la, en aquest cas, vol dir mantenir-la viva». «És un edifici modern en el sentit que el disseny està molt vinculat a la seva funció: si es desvincula, passaria a ser una cosa buida i, tot i que tindria interès per si mateix, es banalitzaria», opina Civera, que enquadra el dispensari en la categoria de «gran arquitectura». Qüestió al marge són les dificultats per adaptar un equipament que no va ser ideat en el seu moment per al flux de població que atén. «L’accessibilitat no és la millor, més d’una vegada vaig haver d’aguantar la porta perquè la gent pogués entrar mentre fotografiava», testifica Civera, que afegeix que la icona arquitectònica «és molt fràgil i vulnerable». Mostra d’això són les nombroses peces originals que han subsistit i els materials que exterioritzen signes d’envelliment. «Quan perdi la funció assistencial que té, que implica un ús i un manteniment continuat, ¿què passarà?»,planteja Civera. Un precedent brillant Acabat d’edificar en plena Guerra Civil, la lluminositat i els espais diàfans de l’edifici concebut per alleujar malalts de tuberculosi eren l’antítesi de les estretors i l’amuntegament que pertorbaven l’abans conegut com a Barri Xino. Vist amb perspectiva, condensa les tesis renovadores amb què els arquitectes del GATCPAC van voler dignificar el llavors anomenat Districte V, atordit per la pobresa i les condicions d’insalubritat. «Va ser el moment zero de tot un procés històric de transformació del barri», assenyala Ribalta. Els canvis es van reprendre als anys 80 i 90, coronats per la plaça dels Àngels i el seu museu. Civera veu paral·lelismes entre aquest símbol de la reconfiguració del Raval al voltant de les Olimpíades i l’afany rehabilitador que el dispensari va suposar. «El MACBA va ser una operació semblant, un altre element dissonant de nou al barri i que va tornar a confiar en l’arquitectura com un element modernitzador», interpreta. El fotògraf evoca que l’esplendor que desprenia l’antituberculós va ser «una espurna fugaç que immediatament es va apagar» amb el franquisme. Tant és així que la dictadura va ofegar la nitidesa de l’immoble avantguardista pintant-lo de marró. Ribalta i Civera intueixen un risc que l’immoble es degradi en cas de quedar temporalment buit o no acabi de definir-se com es reutilitza abans de la mudança. «No ha de perdre l’ús. ¿Donar-li un ús cultural? Ja hi ha una certa inflació al barri», oposa Ribalta, que creu assumibles els «costos elevats» associats al dispensari antituberculós a canvi de «donar prioritat a la memòria històrica i el patrimoni» que atresora. «L’interès que l’edifici té és que representa el sentit de posar el públic al centre», sintetitza Civera.

La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval

Salut reitera, com va dir el 2022, que vol mantenir usos sanitaris sense concretar-los encara a l’antic dispensari antituberculós, emblema racionalista i republicà dels anys 30 amb un deteriorament que exigeix tenir-ne cura

El futur de la plaça dels Àngels, a debat: cinc arquitectes reflexionen com reformar la plaça dura més famosa de Barcelona

El més llegit