El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina

Carles Bellsolà mira al cel aquests dies a la recerca d’una resposta. Aviat sabrà com seran les pròximes setmanes. Si podrà sortir tranquil·lament a prendre l’aire al terrat del seu edifici, o si ho haurà de fer amb compte, amb un paraigua, per estendre la roba molt de pressa amb un ull posat a la gavina que el vigila, i evitar així que l’acabi atacant. És un futur immediat que només depèn de la decisió que prengui l’animal: si nia a prop de casa seva, una cosa que ha passat en cinc dels últims sis anys, el terrat serà un lloc prohibit durant dos mesos. Per por que les seves cries estiguin en perill, la gavina no permetrà cap presència sense atacar. Bellsolà va entrar a viure en un àtic del carrer de Sants, al barri del mateix nom, el 2012. És una finca bonica, antiga, sense ascensor. El seu habitatge no és molt gran, prop de 40 metres quadrats, però és agradable, i a més compta amb un espai properper oxigenar-se: al mateix replà, davant del seu pis, té la porta que dona al terrat de l’immoble, un lloc on respirar i estar a l’aire lliure. Les vistes són molt bones. En direcció a Montjuïc, pel costat del carrer de Sants, i a la trama urbana de Sants, per la part anterior, la que dona al carrer del Masnou. Vol baix Però un dia, a principis d’abril del 2019, les coses es van torçar. «Venia a estendre la roba, i tot i que és normal veure gavines aquell any n’hi havia una que feia vols cada vegada més baixos, s’acostava cada vop més. Em vaig acollonir una mica». Es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona. «Em van atendre amablement, va venir un tècnic molt simpàtic». El tècnic va preguntar: «¿On és el niu? Que me l’emporto». Mai, en tots aquests anys, Bellsolà ha vist el niu de la gavina, ni els pollets. Estan en un punt més alt, unes desenes de metres més amunt, al terrat de l’immoble limítrof. Però des de baix no es veu. El tècnic li va explicar que la solució era retirar el niu, però també li va dir que enfilar-se des del seu terrat era impossible. Era, doncs, necessari que la finca dels veïns permetés l’accés. Quan es va aconseguir aquest permís, els especialistes van pujar. És una teulada a dues aigües, dues rampes unides, on els veïns no poden pujar. Per un accés previst per a casos excepcionals, els especialistes van entreveure el niu i van concloure que retirar-lo suposaria un risc excessiu per a la salut dels operaris. Com que entre la trucada i la primera visita havien passat uns dies, aleshores ja era el 30 de maig. El tècnic li va dir al veí que ben aviat la molèstia s’acabaria, que en tres setmanes la gavina deixaria d’amenaçar-lo i posaria fi a la seva vigilància. Cria, ous, pollets El període en què les gavines ponen ous i neixen les cries, de dues a tres cada any, comença aproximadament per Sant Jordi i s’acaba per Sant Joan. Tenen per hàbit repetir el lloc que trien per instal·lar el niu. Després de la revetlla, Bellsolà i la seva dona, Laia Cugota, ja poden sortir tranquil·lament al terrat, però, és clar, han perdut els dos millors mesos per freqüentar-la. A partir del març ja no fa fred, i encara no ha arribat la calor tremenda de l’estiu a Barcelona. Aquestes setmanes són les més idònies per sortir a dinar a la terrassa. Però si ve la gavina, no és possible. Com si s’aferrés a la possibilitat que aquest any no hi hagués niu, el Carles ho va repetint: «Encara no ho sabem. És aviat encara per saber-ho». Més agressiva amb ell La seva dona sembla menys esperançada davant el que s’acosta. Mostra una foto de dijous passat, 10 d’abril. Una gavina col·locada al punt més alt de l’edifici limítrof. Un dels llocs on aquests anys ha estat vigilant perquè ningú posi en perill les seves cries. El Carles no sap si és la mateixa, però ho sigui o no cada any es posa en aquest punt o on s’ajunten les dues parts de la teulada a dues aigües dels veïns. Esperant que l’home surti a la teulada per acovardir-lo. «No sabem per què, però és més agressiva amb ell que amb mi», explica la seva dona. A Bellsolà, el tècnic li va recomanar que sortís amb un paraigua per frenar l’agressivitat de l’au. La imatge del veí estenent la roba amb paraigua a ple sol ha de resultar ben cridanera i enigmàtica per als habitants dels edificis pròxims. La pandèmia i l’any del mussol Després d’experimentar el primer any dolent el 2019, Bellsolà va decidir que si tornava a passar avisaria de seguida. Però, és clar, l’any següent va ser el de la pandèmia, i la ciutat estava confinada quan va anar arribant l’etapa més perillosa. «Ja ni vaig trucar. La gent s’estava morint i jo amb la gavina». Aquell segon any el problema es va notar més. Confinat a casa, ni ell ni la seva dona van poder aprofitar el terrat, idoni en aquell moment de tancament general per passar l’estona. Però en els dos mesos esmentats no va ser possible. El 2021 va cridar preventivament, però entre que arribava i no arribava l’au, que va tornar a trucar i que el van trucar, ja havien passat els dos mesos. Un any no hi va haver gavina. Va ser el 2022. «Vam tenir un altre tema. Escoltàvem un soroll monòton, cada pocs segons. Ens vam adonar que era un mussol. Vam intuir que era al parc de l’Espanya Industrial. Era molest, molt fort. El mussol estava tota la nit, des que es feia fosc fins al matí fent soroll. Es veu que les gavines tenen por dels mussols». I davant el risc, l’au no va venir. Els ninots i els àudios El 2023 i el 2024, el Carles va anar fent: la gavina va tornar les dues vegades. Dos mesos sense terrassa. Però fa unes setmanes, passant per una botiga, va topar amb un ninot en un aparador, un mussol de plàstic, i va veure la llum. «Diuen que has d’anar canviant-lo de lloc perquè les gavines creguin que és viu. Pel que sembla són molt intel·ligents Bellsolà té ara dos mussols de plàstic. Un, amb un cost de 15 euros, que es mou amb el vent. L’altre, de 35 euros, que funciona amb la llum solar, es mou i emet un soroll, que diu que no té res a veure amb el de veritat, el que sentia el 2022, i que va foragitar la gavina. Per complementar la presència d’aquests animals de plàstic, la parella va baixar per internet sons naturals de mussol, i els ha estat emetent de nit al terrat amb un altaveu, a un volum baix, per no molestar els veïns. «Crec que no funciona perquè la gavina ha de pensar que el mussol és molt lluny». El Carles es pregunta si al final això de l’altaveu no serà contraproduent a aquest volum: «Potser fa que se senti més segura». A uns dies per Sant Jordi, Bellsolà, que ha renunciat a prendre cap mesura que comporti l’eliminació física de la gavina, s’aferra a la possibilitat que al final aquest any pugui niar en un altre lloc. Mira al cel: «Encara no podem estar segurs de si aquesta vegada vindrà».

El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina

Els intents d’atac d’un d’aquests animals, que vol protegir els seus pollets de qualsevol risc, veta l’accés a la terrassa durant dos mesos a l’any

La Barcelona de les gavines

El més llegit