Retards en l’altre ‘47’ de Torre Baró

Isabel Reyes i Isabel Cano, mare i filla, van participar en el segrest d’un autobús a Torre Baró. No va ser a la ja cèlebre presa del 47, amb la qual aquest barri escarpat de Barcelona va reivindicar el 1978 que els busos remuntessin les costes de Collserola per no seguir aïllat i que la premiada pel·lícula protagonitzada per Eduard Fernández recrea. L’acció en la qual les Isabels es van involucrar és més recent, del 2003, quan un 81 va ser raptat entre dues i tres hores en un parell d’ocasions per denunciar l’escassa freqüència de la línia. Les dues dones senten que, malgrat la gesta de fa gairebé mig segle i la popularitat que el cine li ha atorgat, encara perduren insuficiències per moure’s per aquest extrem allunyat del centre de la ciutat. "Continuem sense existir per a Barcelona", retreuen. Dècades després dels actes de rebel·lia que han marcat el caràcter del lloc i després de l’èxit del film que ha aconseguit premis Gaudí i Goya, el malestar amb el transport públic persisteix a Torre Baró, ara a causa de les demores que s’atribueixen al bus a demanda des que es va estrenar fa gairebé tres anys. L’únic transport públic a la franja sud del veïnat funciona mitjançant reserves que els passatgers han de sol·licitar per una aplicació o una trucada perquè el minibús acudeixi a recollir-los a una de les parades del barri, la majoria sense seients ni marquesines. Sense poder improvisar L’Associació de Veïns de Torre Baró ha criticat que l’app avisés fa poc un usuari que hauria d’esperar durant 105 minuts l’autobús per a un recorregut sense sortir del barri que, tot i que breu, resulta massa abrupte, inviable a peu per a gent gran o amb problemes de mobilitat. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) respon que l’exemple respon a "casos molt puntuals" que atribueix a "problemes de trànsit". "No són situacions eventuals, sinó que són diàries", contradiu la presidenta del col·lectiu veïnal, Valeria Ortiz. El lament no és nou a la zona, sinó que es repeteix des que es va crear la xarxa a la carta. Ortiz assenyala que els retards es produeixen sobretot quan sorgeix una necessitat per la qual no es pot demanar el trajecte amb anterioritat: "Llavors s’ha d’esperar 50, 60, 120, 160 o 180 minuts, que és el màxim que hem vist fins ara. Hi ha veïns que han deixat d’utilitzar-lo". TMB assenyala que "la mitjana d’espera demanant el servei amb temps està per sota dels tres minuts" i que, en cas de reclamar-ho a l’instant, "es tracta d’una mitjana de 17 minuts". "Que passi una sola vegada, i passa diverses vegades, és prou greu", va expressar el regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, en una recent audiència pública. El regidor es va comprometre a demanar solucions a TMB per aconseguir una "periodicitat raonable". La companyia recorda que està pendent la construcció d’una rotonda que "millorarà el servei". L’obra, a l’expectativa des de fa un parell d’anys, ha encallat en tràmits que el consistori confia a resoldre perquè es comenci en el primer trimestre del 2026, amb un cost de 390.000 euros. TMB també preveu efectuar un canvi de la plataforma tecnològica amb què opera el bus per "millorar certes prestacions". Veïns de Torre Baró asseguren que, com ja passava el 2023, el GPS que guia els conductors falla en punts amb mala cobertura. Reyes, de 85 anys, acudeix gairebé una vegada per setmana a l’Hospital de la Vall d’Hebron per rebre tractament. El bus li resulta imprescindible per salvar el fort pendent des del cim –on s’apinyen les vivendes– fins a la part baixa del barri, que concentra els comerços i els serveis. Els grans ho necessitem, el que és jove va potes avall però jo no puc", distingeix. Quan baixa del bus, la Reyes agafa el metro fins a l’hospital, sense gairebé contratemps al programar el viatge amb marge. A la tornada és una altra història perquè, al no saber quan sortirà de la consulta, no pot encarregar la ruta amb anticipació. "Amb sort, em dona per a 35 minuts d’espera; si no, tarda de 70 minuts per amunt. Si no el tens demanat, és per morir-se", testifica. L’èpica revolta encapçalada pel conductor Manolo Vital es va produir a Torre Baró Nord. Allà, ara es combinen dues línies regulars de bus amb una a demanda sense taca, a diferència de la cara sud del veïnat, on s’ha consagrat un hàbit peculiar: no són pocs els que activen les alarmes per ser els primers a reservar el bus. En cas de no atrapar la plaça a l’hora que convé, hi ha risc de no arribar a temps a la feina o a classe. L’alerta sona sempre a Cano un minut després de mitjanit per sol·licitar els trajectes d’anada i tornada a 13 dies vista, el màxim que l’aplicació permet. "Abans hi havia una línia regular que passava cada mitja hora i era molt millor, almenys sabies quan passaria", opina. TMB descarta tornar al sistema convencional a Torre Baró. "El bus a demanda és la millor opció per a la zona", respon. Xòfer solidari "A Torre Baró Sud estem vivint ara el mateix que en El 47", equipara Toni Ruiz, membre de l’associació de veïns. Assegura que sovint ha de fer de xòfer: "És constant que reculli veïns pel carrer. Els trobo pujant la muntanya a les deu o les onze de la nit al tornar de la feina, del teatre o de festa, o famílies baixant un quilòmetre i mig o dos a les sis del matí. Sense voler-ho, estem fent la feina del bus i el barri és ple de cotxes". "Fa 69 anys que visc aquí i ara estem pitjor que abans", no dubta a apuntar Isabel González Montoya, que es desplaça amb un caminador i no té vehicle a casa. "Moltes vegades he hagut de renunciar al bus per no esperar tant. Fa ràbia perquè no tinc llibertat per decidir quan surto", afegeix.

El més llegit