La Nirvana s’asseu al costat del timó amb la mirada aviciada del capità Jack Sparrow. Porta un impermeable cridaner i cara de llançar-te per la borda si li ofereixes una Biodramina. Amb prou feines aixeca un pam del terra, però et podria explicar més batalletes que Jordi Hurtado. Aquesta gosseta té més quilometratge de quatre grapes que Froilán d’afters. Fa anys que sap diferenciar proa i popa. Allà on la veus, ha navegat més de 17.000 milles. Va travessar el Mediterrani en caiac. Ara s’embarca cada setmana a la recerca de balenes. Aquesta és la seva cinquena temporada de whale watching per Barcelona. "¡Guau!". L’hi acabes dient tu a ella.
Se t’acosta movent la cua sense aires de diva. Sembla que la fama encara no li ha pujat al cap. Últimament l’han albirat en format XXL fins i tot en tanques publicitàries de Los Angeles. És la gosseta que surt navegant en caiac al cartell del nou documental de Disney+ Mascotes, que es va estrenar ahir. La Nirvana és una de les noves estrelles Disney de quatre potes. La seva és una odissea marinera amb onatge, molt lladruc de "balena a la vista" i algun ensurt amb llagrimeta. No surt al documental, però el seu amo va acabar plorant davant les càmeres.
Sergi Rodríguez és l’humà que porta enganxat la Nirvana des de fa 11 anys. La va adoptar a Sardenya durant la seva travessia en caiac pel Mediterrani. Ara és el capità del Ria de Ferrol, un vaixell de fusta del 1949, d’aquests que cruixen amb nostàlgia. "Volem recuperar la cultura marinera dels nostres avis", deia el Sergi quan acabava d’emportar-se el veler de Galícia. D’això ja fa cinc anys. Mar a la vista, va batejar el seu projecte. "Oci sostenible", resumeix el capità. És el primer vaixell tradicional que embarca turistes per albirar balenes a Barcelona. Són travessies de vuit hores amb una biòloga des del Port Olímpic (110 €). Fa tot just dues setmanes que van gravar la primera de la temporada. De finals de març fins al juny, la costa catalana es converteix en una autopista de rorquals, el segon animal més gran del món.
Es necessita un GPS per repassar el currículum del Sergi. Va estudiar a Irlanda de petit, va fer l’Erasmus a Anglaterra, va acabar l’enginyeria industrial a Alemanya. Allà va trobar feina, sí, però li va venir el cuc motxiller. "Sergi, ¿tu no volies sortir a viatjar després de la universitat?", es va recordar a si mateix. I va canviar l’oficina per un caiac. "Faré la costa catalana", es va proposar. Va acabar travessant el Mediterrani sencer. Així li van passar cinc anys. 10.000 quilòmetres a la superfície.
El Sergi va topar a Sardenya amb una gosseta de carrer. La mateixa mirada planyívola que Pippin, la dels anuncis llagrimosos dels 80. La Nirvana estovaria fins i tot la Cruella de Vil. El Sergi amb prou feines portava un any de viatge en caiac. Li va comprar un impermeable i la va adoptar com a tripulant. "Els primers dies va vomitar bastant", recorda. Però va aprendre ben ràpid.
Moment lacrimogen
I la Nirvana continua allà, a peu de timó amb 12 anys. Ja està en l’edat camí de jubilació. No ho sembla. Continua fent salts quan apareix un dofí a la proa. Es fa un lloc a primera fila subtilment a cops de cul. "Li encanta veure saltar els dofins", la disculpa el capità amb to paternal. "Ja sap diferenciar –assegura– que quan agafem els prismàtics és per buscar balenes i quan agafem la càmera és perquè ja hem vist una balena. Es comporta diferent". ¿Que si ajuda molt al vaixell? "Emocionalment", riu el Sergi. Tot i que fa el ronso quan li diu que agafi el timó.
Albirar balenes no és el més insòlit que ha fet la Nirvana en la seva vida. Fins i tot ha criat un gat de carrer. Goku, es diu. Fins i tot el va alletar. ¿El moment més lacrimogen? "La vam perdre un dia", respon el Sergi encara amb nus a l’estómac. Es va posar a plorar al recordar-ho davant les càmeres. Va passar fa quatre o cinc anys. "Una dona se la va emportar a casa seva –explica-. Estava una mica boja. Em va trucar al cap de 24 hores". "Digues-me on ets –li va suplicar ell– sisplau, sisplau." Al final l’hi va dir, van quedar i va recuperar la Nirvana després de 24 hores d’angoixa. "És família –esbufega el Sergi-. Més gairebé que un familiar. Estem enganxats".
La gosseta marinera no reacciona als sentimentalismes. Es passeja per coberta amb el seu impermeable cridaner com el del Capità Pescanova. "¿Què és això?". La Nirvana es posa en guàrdia amb la llengua fora. El Sergi acaba d’agafar els prismàtics. "¡Guauuu!". En aquest vaixell tota la tripulació acaba parlant caní.