Tres energètiques mantenen el pols amb el tribut metropolità

Mentre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) busca un encaix legal per al seu tribut metropolità (TM), la batalla judicial contra aquesta política fiscal única a Espanya persisteix. Fins en set ocasions, tal com va avançar EL PERIÓDICO, s’ha pronunciat contra el recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en resposta a impugnacions de les empreses energètiques Endesa, Naturgy i Enagás. La cascada de revessos judicials no cessa, com la mateixa AMB ha reconegut públicament, i el Suprem té pendent almenys una altra tanda de sentències: les interlocutòries d’admissió de nous recursos de cassació davant el Suprem revelen que les esmentades companyies continuen carregant contra el TM, en aquest cas contra la seva ordenança fiscal de l’any 2022. Els reglaments metropolitans reprovats per l’alt tribunal anteriorment són els del 2021 i el 2020. I l’efecte més directe sobre la ciutadania dels cops judicials és que han posat en risc beneficis fiscals de centenars d’euros a l’any que apliquen als dos milions de llars de l’àrea de Barcelona que paga l’impost. Fins ara, l’únic públic sobre les reclamacions de les energètiques eren les seves tesis: van acudir als tribunals a l’entendre que les seves liquidacions, relatives als denominats immobles de característiques especials –previstos per a infraestructures com les d’aquestes societats, per exemple la planta de producció elèctrica (cicles combinats) del Besòs–, són "il·legals", argumenten en els seus recursos. Essencialment, entenen, per patir un greuge comparatiu respecte als altres tipus d’immobles gravats pel TM, els urbans –els més habituals, pels quals tributen els propietaris particulars– i els rústics. Per exemple, perquè aquests últims estaven exempts de tributació –després de les esmenes del Suprem, ara ja no– o perquè als immobles de les companyies se’ls aplicava –això també s’ha corregit en les versions més recents de l’ordenança fiscal del TM– un tipus impositiu agreujat i, alhora, se’ls privava d’accedir a beneficis fiscals que sí que disfrutaven els propietaris d’immobles. És a dir: comparativament, les empreses tributaven més sense que aquesta casuística trobi base legal en la regulació estatal de l’IBI, en la qual es fonamenta el tribut a l’exigir-se als mateixos subjectes passius. Suma de les liquidacions Ara bé, no havia sortit encara a la llum la quantia de les liquidacions a què fan referència els recursos per part de les energètiques. La dada l’aporta ara aquest diari: en resposta a una sol·licitud d’informació pública, el departament d’Informació Tributària de l’AMB certifica que, en total, les liquidacions en disputa sumen uns sis milions d’euros. Concretament, 5,7 milions d’euros, que fan referència a liquidacions des del 2020 fins al 2024. Aquesta quantia permet dimensionar el rerefons de la disputa judicial: les empreses han acudit als tribunals a l’entendre "il·legals" liquidacions tributàries amb un valor global d’uns sis milions d’euros. L’AMB, a més, ofereix la dada segmentada per anys: del 2020 al 2022, les liquidacions controvertides van ser d’1,3 milions per any; del 2023 al 2024, de 776.284 euros per any. En termes de política fiscal metropolitana, el principal efecte públic de les sentències judicials arran de les accions d’Endesa, Naturgy i Enagás és la inseguretat jurídica que han insuflat a la regulació de l’impost. En paraules de Fernando Serrano Antón, catedràtic de Dret Financer i Tributari a la Universitat Complutense de Madrid que, per encàrrec de l’AMB, va realitzar un exhaustiu informe per avalar l’actual ordenança 2025 del TM, la situació de la normativa de l’impost avui és d’"interinitat jurídica". És l’expressió que utilitza Serrano per descriure el règim transitori i excepcional per a aquest 2025 a l’aprovació del qual s’ha vist obligada l’AMB mentre estudia quina sortida jurídica buscar al seu impost davant les clatellades judicials. De fet, el mateix Serrano admet en el seu informe que l’actual règim transitori evita "que s’activin els mecanismes de defensa que puguin abocar a una obligació de reparació del dany causat al contribuent". És a dir, que amb aquesta solució provisional l’AMB s’estalvia ara per ara més litigis. Però, més enllà d’aquest àmbit públic, hi ha subjacent la incògnita de què passarà amb totes aquestes liquidacions tributàries de les energètiques –àmbit privat– valorades en sis milions d’euros que, segons indiquen les sentències del Suprem, han sigut calculades amb base a normes declarades nul·les tant pel Suprem com pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És el cas de l’article de l’ordenança fiscal del TM que preveu un tipus impositiu agreujat per als esmentats immobles de característiques especials.

Tres energètiques mantenen el pols amb el tribut metropolità

Endesa, Naturgy i Enagás, que han acudit al Suprem, consideren "il·legals" liquidacions d’uns sis milions d’euros entre els anys 2020 i 2024.

El més llegit