Fèlix Riera: «Barcelona competirà o no en la mesura en què aprofundeixi en el model metropolità»

Fèlix Riera és director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials des del 2020, quan, sota la tutela de Foment, l’entitat va ser reeditada més d’un segle després que el 1907 la fundés el llavors secretari general de la patronal catalana, Guillem Graell i Moles. Llavors es deia Societat d’Estudis Econòmics. L’entitat persegueix impulsar Barcelona com a metròpolis global, i per això va organitzar el cicle de conferències ‘Rethink BCN’. ¿Per què l’interès de Foment en el fenomen metropolità? El seu president, Josep Sánchez Llibre, amb altres membres del món empresarial, va detectar que era important visibilitzar el fet metropolità en el debat públic, perquè les dinàmiques econòmiques de les grans ciutats d’Europa ja no es defineixen en un marc urbà clàssic, sinó en un de metropolità: hem passat de l’Europa de les ciutats a la de les metròpolis. Tant Colau com Collboni han definit la idea d’una regió metropolitana de Barcelona de 5,5 milions de persones, però no s’entreveu es una concreció administrativa, política, a curt termini. Nosaltres partim d’una base prepolítica, en el sentit que la metròpolis és una dinàmica de ciutat que es manifesta per si mateixa, de manera natural. Per això a Europa hi ha tantes àrees no definides com a metròpolis que funcionen com a tals: Màlaga, València, Vigo o el pol de Mèrida-Badajoz-Cáceres. «La metròpolis és una dinàmica de ciutat que es manifesta per si mateixa, de forma natural» Vostè acostuma a posar l’exemple del veí que canvia de municipi per treballar o portar els nens a l’escola. Molta gent no té consciència de si creua o no la frontera invisible, de si està passant de Barcelona a l’Hospitalet, ho fa de manera natural. Passa en altres àrees limítrofes: es perd aquesta dimensió d’on acaba o comença la ciutat. Per a nosaltres la metròpolis no suposa una tensió política, sinó de construcció de la ciutat per la via dels fets. En aquests anys de debat metropolità a Barcelona s’ha apuntat que un dia hi hauria d’haver un alcalde metropolità també aquí amb un regidor per municipi. Nosaltres creiem que el punt de partida d’aquesta reflexió és l’Àrea Metropolitana, amb gent amb molta experiència, com el seu vicepresident, i l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, figura clau per interpretar aquest dibuix. D’altra banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va dir a la tardor que creu que s’ha d’ampliar la governança més enllà dels límits actuals de l’AMB. Aquestes dues visions de vegades s’interpreten com no coincidents. Sembla que Collboni i Balmón no coincideixen, en efecte. Però, si mirem el que està fent l’AMB, veurem que és bastant coincident. La visió que es té des de l’Àrea Metropolitana és que funciona, que dona serveis i ha aconseguit generar valor per a totes les ciutats associades. Alhora cal recordar que l’AMB té acords amb municipis que no en formen part: la mateixa expressió metropolitana va més enllà del seu límit polític. La pregunta no és com opera políticament això, sinó si les administracions tenen consciència que el model metropolità és la palanca que mourà el futur d’aquesta àrea. ¿La regió metropolitana ha de ser una AMB ampliada? Serà una Àrea Metropolitana ampliada. Insisteixo que és una cosa que es produeix de manera natural. Si un municipi demana col·laboració a l’AMB sense formar-ne part, la predisposició, pel que jo sé, és sempre positiva per part de l’Àrea Metropolitana. «La regió metropolitana serà un Àrea Metropolitana ampliada. L’AMB ja manté acords de col·laboració amb municipis que no en formen part» ¿No percep molt més entusiasme en els alcaldes de Barcelona sobre el projecte de la regió metropolitana que entre alcaldes d’altres ciutats, començant per Balmón? La visió dels que consideren que l’àrea metropolitana ha de créixer des de l’AMB és compatible amb la dels que volen ampliar els municipis participants per aconseguir la regió metropolitana. Les dues perspectives coincideixen en l’objectiu d’enfortir les dinàmiques metropolitanes. Com deia, l’AMB ja manté acords de col·laboració amb municipis que no en formen part. Un altre punt de fricció política potencial és que una regió metropolitana amb 5,5 milions d’habitants podria entrar en competència amb la Generalitat, que governa els 8 milions de catalans. El Govern de Salvador Illa ja ha mostrat amb la seva explicació de què serà Catalunya en els pròxims anys que la integració del potencial metropolità és una gran capacitat de construir país. Crec que és una visió encertada, perquè permet que es facin projectes com l’aeroport o el port. ¿Es veurien facilitats per una col·laboració metropolitana? És clar, com el projecte de les Tres Xemeneies, que afecta zones de fora de Barcelona, o el nou Clínic, o Montjuïc. La visió d’Illa ajuda a entendre que l’equilibri es pot donar de manera natural generant lideratge per a la Generalitat. Ho deia molt bé Xavier Bru de Sala: el millor invent dels catalans va ser fer Barcelona. Crec que endevina la tecla. El pujolisme sempre va mirar amb recel Barcelona. ¿Veu oposició en la idea metropolitana dels partits més pròxims a l’espai que ocupava Convergència? La nostra idea és identificar el fet metropolità i tothom forma part d’aquest procés. Com a alcalde, Trias va ser clau per a l’AMB. «Maragall és una figura clau en el fet que avui s’estigui parlant de la qüestió metropolitana» ¿Al final tot aquest debat és una victòria de Pasqual Maragall? Maragall és una figura clau en el fet que avui s’estigui parlant d’aquest tema. Parlem de la qüestió metropolitana per visions com la seva. L’altre dia [el divendres 28 de març a Foment] van parlar Gerard Esteva (president de la UFEC), Mar Alarcón (vicepresidenta de Foment i cofundadora de Social Car) i Felipe Campos (conseller delegat d’Aigües de Barcelona). Aquestes tres persones marquen l’herència de com una nova generació ha d’assumir el repte de la metròpolis. Escoltant-los, veig una generació de gent que de manera natural ha entrat a debatre la importància de la metròpolis. Europa es defineix en aquests termes, Barcelona competirà o no en la mesura en què aprofundeixi en el model metropolità. Si no ho fa, no podrà competir. Ni Barcelona, ni l’Hospitalet, ni Badalona, ni Cornellà, ni Sant Boi. Ho diuen els mateixos alcaldes quan parlen d’Europa: miren la relació de tota l’àrea metropolitana amb Europa, no del seu municipi. ¿I tot això és possible sense tenir un alcalde metropolità, una formulació política? Perquè algú ha de ser l’interlocutor de la metròpolis amb Europa. Fa poc l’actual president de l’AMB, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anar a Europa a parlar de projectes de ciutat, en concret d’habitatge. Però, quan Collboni parla de Barcelona a Europa, va molt més enllà de Barcelona, i la gent ho sap. «Quan Collboni parla de Barcelona a Europa, va molt més enllà de Barcelona, i la gent ho sap» ¿Què guanya un veí de Barcelona, de Sabadell, de l’Hospitalet o de Mataró amb una regió metropolitana institucionalitzada? Guanya mobilitat, competència, oferta cultural, d’oci, i sobretot: les zones que més creixen al món són aquelles on les contradiccions, les tensions, els conflictes, les divergències fan possible el flux de la ciutat. Això ho va dir Joan Maragall. La visió que ara domina l’imaginari de la gestió de les ciutats no és una ciutat domesticada, sotmesa a unes regles del joc, sense tensió, sinó una amb tensió, que és l’energia de la ciutat. Qui vulgui sentir el pols contemporani no pot estar fora de la lògica metropolitana.

Fèlix Riera: «Barcelona competirà o no en la mesura en què aprofundeixi en el model metropolità»

El director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials afirma que la regió de 5,5 milions de veïns exerceix com a tal tot i que no estigui definida políticament

MULTIMÈDIA | Com governar la Gran Barcelona de 5 milions d’habitants: una vintena de veus clau

Els pròxims 10 anys de Barcelona: la transformació en clau metropolitana que s’equipara a la de les exposicions universals i els Jocs Olímpics

El més llegit